Cita con Rama (Arthur C. Clarke)

La humanitat, d'aquí dos segles, ha colonitzat àmpliament el Sistema Solar. Per a evitar catàstrofes, s'ha instal·lat una xarxa de detectors de cossos celests per a localitzar a temps els que s'aproximin més del compte a la Terra. Gràcies a això, es descobreix un nou objecte amb una trajectòria molt estranya. Quans més detalls se'n sap, més preguntes desperta, fins a suscitar l'interès de tota la humanitat. L'anomenen Rama. De la mà del comandant "Norton" ens introduïm en la exploració d'una construcció artificial, vinguda de l'espai i de la qual se'n desconeix la destinació.

Arthur C. Clarke crea meravelles amb la seva imaginació científica quan descriu tot el que es descobreix i succeeix a Rama. Em sembla que del gènere se'n diu "Ciència Ficció Dura", i estic segur que agradarà molt a aquells que els fascini els temes de naus espaials... o simplement la ciència.

Els personatges, que excepte el comandant Norton són descrits amb molts pocs detalls, ténen força solidesa i coherència en conjunt. Té emoció i enganxa, tot i que el ritme no arriba a ser trepidant. Acaba essent una novel·la curta, però força distreta i imaginativa. Llàstima que potser m'enganxa uns quants anys tard... prova n'és aquesta edició, amb una aparença clarament pro-adolescents :) Al final deixa la porta una mica oberta... tot i que les continuacions en aquest cas són en col·laboració amb un altre autor (Gentry Lee) i sembla que es desvien de la línia original... almenys segons l'entrada a la wikipèdia.

Per a qui agradi la ciència-ficció, ha d'estar a la llista de pendents... o a la de llegits!

El llibre
Títol: Cita con Rama
Autor: Arthur C. Clarke
Ed.Edhasa nebulae
ISBN: 978-84-350-2104-3

Sobre bibioteques i llibreries

Que complicat és trobar un llibre a la biblioteca! El fàcil és el contrari: Anar-hi, mirar per les estanteries i trobar algun llibre amb un títol interesant (i arriscar-se o no a llegir-lo); passa això més o menys quan un mira tràilers de pel·lícules (la majoria de les quals mai veuràs). Ambdós poden ser aficions en si mateixes. Això sí, tràilers o sinopsis de contraportada; te'n pots fiar tant d'una cosa com de l'altra. Habemus màrketing.

Si no fós perquè a les biblioteques solen tenir col·leccions totalment inconnexes, com ara quan et trobes el tercer títol d'una saga i cap dels altres, segurament hauria trigat força més a caure'm a les mans "Los juegos del hambre" de Suzanne Collins, tot i que en realitat a la llibreria hi he entrat per encarregar "Violetas de marzo" de Philip Kerr i "Cita con rama" d'Arthur C. Clarke, però clar, amb mono de tenir un llibre entre mans no podia sortir d'allà amb les mans buides! Sense haver-lo començat a llegir penso... no s'assemblarà massa a battle royale???

No us perdeu el tràiler de la pel·lícula... Battle Royale! Ara ja fa uns quants anys que la vaig veure i només amb el tràiler he esclatat a riure. Que bé hi queda el Requiem de Verdi, que grandiós, que èpic! No us sona qui fa de professor??? Una pista, es diu Takeshi...

Tornant al tema... entre biblioteques i llibreries també sobta la comparació: Mentre que a la biblioteca si no hi ha un llibre t'ofereixen amablement de localitzar-lo i te'l porten d'alguna altra (almenys com jo m'hi he trobat), sembla mentida que sigui una tasca tant dura localitzar llibres en una llibreria. I és que les vàries vegades que ho he fet a la mateixa sembla que hagi de ser una tasca titànica digna només pels millors llibreters... què dic ara, dels Indiana Jones dels llibres! I això que els pago, els llibres, eh?! Avui quan m'hi he trobat he pensat... sí que s'assemblen als funcionaris, els llibreters... Això sí, sembla que en menys d'una setmana ja els tindré a les mans. Ja veurem quant temps trigo jo... a llegir-los...

Tòquio Blues - Haruki Murakami

"És tant bo que t'escorres de gust de llegir-lo". Això és el que em van dir al deixar-me'l. No dubto de la fama present d'Haruki Murakami, tot i que en el meu cas, no ha quallat tant com per això.

Mal inici de lectura si es tracta d'aquest llibre i és en un hospital. Trobo que s'ha de ser fort per no ser presa de l'atmosfera depriment que descriu de principi a final. El que sí em sembla és reflexe creïble de la realitat japonesa, almenys el que ens ha arribat en documentals per TV3. Generacions perdudes, gent perduda, persones que es treuen la vida com si enfrontar-se a la vida des dels seus inicis ja fós massa dur. No tinc dubte que la societat d'un país on l'índex de suicidis és tant elevat està malalta i té almenys algun gran problema que ha de resoldre. Alguna cosa no hi funciona. Per cert, segons la Wikipèdia el Japó està al top 10 mundial!

Al tornar-lo a començar a llegir, un cop acabat, fa venir ganes de plorar. I així és la novel·la. Té els seus passatges divertits, està clar, i sort d'ells per intentar equilibrar la balança. La resta són una llista de personatges inadaptats, cadascun a la seva manera. Sembla que el mes íntegre és Toru, tot i que està clar que la resta de la seva vida estarà impregnat de tots els que ha deixat enrera i no se sap ben bé si se'n sortirà.

Només hi ha una cosa que m'ha cridat l'antenció i no m'acaba de quadrar. Potser perquè no m'agrada massa els destil·lats amb gel. No és el protagonista una mica jove per ser tan affeccionat al Whisky sol? Quants de nosaltres amb menys de 20 anys n'havíem begut habitualment? Bé, certament ignoro els usos habituals d'aquell país, i en general...

Abans d'acabat la meva opinió, veig que pràcticament totes les crítiques que he llegit d'aquest llibre el posen damunt un pedestal. Imagino que per alguna cosa serà, tot i que jo no l'he captat de la mateixa manera. De tota manera, sí és cert que la lectura és ràpida; m'ha passat volant, i és que al final sembla que el que sí m'importava era el destí de Toru Watanabe.


El llibre
Títol: Tòquio Blues
Autor: Haruki Murakami
Ed. La Butxaca
ISBN: 978-84-96863-00-2

Un món sense fi (Ken Follett)

M'ha encantat. Els pilar de la terra em va agradar molt, sí, però la segona part encara m'ha agradat més. Un bon final per a uns grans llibres. L'acció a Un món sense fi es situa 200 anys després de la primera part, amb referències al primer convertides en llegendes i un desenvolupament amb molts personatges diversos que ens submergeixen en la societat feudal.

Tornar al mateix escenari que a la primera part fa sentir nostàlgia i la sensació que estem llegint una història d'un lloc que ja coneixem, Kingsbridge. Hi ha punts en comú entre els personatges del primer i del segon llibre, tant els bons com els malvats, però prou diferents com perquè ens puguin deixar igual d'encantats. Per exemple, el protagonista del primer, Jack, és constructor, igual com ho és el protagonista del segon, ambdós genis. Fins aquí les seves semblances. Més semblants són William Hamleigh i un altre personatge essencial a la trama del segon, ambdós encarnacions del mal sense dubtes.

Si alguna cosa és semblant en ambdós novel·les és el conjunt de protagonistes que les formen, i que representen gairebé tots els estaments socials de l'època. Un dels grans mèrits de Ken Follett és la capacitat per introduïr-nos, mitjançant aquests, de ple en la vida a l'edat mitjana, com si ho veiéssim nosaltres mateixos. De teló de fons hi segueix havent les lluites de poder i la lluita entre el bé i el mal. La lluita de persones de baixa casta o supervivents que amb mèrits o per la força centren la seva vida o bé en acumular poder per a sotmetre o bé en complir els seus somnis de la manera que sigui. Tot això es transmet d'una manera més crua a la primera part. D'inici a final i sembla una versió més cruel alhora que potser realista de la vida a l'època. En aquest sentit, la segona part és més continguda i tendeix a centrar-se més a la vida dels protagonistes, destinats a estar junts de bon principi.

L'altre punt fort d'ambdues novel·les és que amb tantes lluites pel poder i tants interessos malvats al voltant dels protagonistes, deixen amb la sensació contínua que no tenim ni idea de què passarà a continuació. D'aquí potser que m'hagi enganxat tant i que no tingui importància el volum del totxo que suposa Un món sense fi en tapa dura, tant en pàgines com en pès. No sé si tinc ganes de veure cap adaptació en sèrie de tv de les que estan tant de moda; prefereixo quedar-me amb el record present. Un gran llibre per a una gran història.

El llibre
Títol: Un món sense fi
Autor: Ken Follett
ISBN: 978-84-297-6049-1

Sant Jordi 2011

Després d'una estona drets al tren i d'un temps marcadament aleatori, dissabte passat vam poder gaudir d'una cultural jornada a la vila habitualment força transitada de Barcelona. El que ens vam trobar va ser la resposta a la idea del mes: I si aquest any, per Sant Jordi, anem a Barcelona... Que és dissabte!

Imagino que no sorprendrà als habituals de la cita, però personalment em sembla que no tornaré a trepitjar la capital en aquesta data fins que no torni a caure en laborable. De tota manera, va valer la pena almenys per aconseguir la signatura, genèrica, d'en Martí Gironell, que això si, va ser força simpàtic. No m'han avorrit cap de les anteriors novel·les d'en Martí, i espero que aquesta tampoc ho farà.

Un cop tornats de l'expedició, a canvi d'una rosa, em van donar el llibre "Los 33", crònica dels miners Xilens. Ja veurem. De tota manera, s'afegeixen aquests exemplars a la cua; fa poc he començat "Un món sense fi" i sospito que no me'n podré desfer fins que l'acabi. Format i pes de bíblia molt adequat al contingut, per cert.

Pel que fa a paper, res més de moment. Canviant de categoria, recomanables son les darrers pel·lícules que he vist: "El cigne negre" i "El discurs del rei". I jo que em pensava que el cinema de qualitat estava en extinció...

Drácula (Bram Stoker)

Clàssic entre els clàssics de la novel·la de Terror. L'orígen del Comte Dràcula i també del doctor van Helsing. Estic segur que quan es va publicar va fer furor, i pànic entre els seus lectors. Ho demostra el fet que avui encara les llegendes del comte Dràcula i Transilvània segueixin superant la realitat.

Més enllà dels éssers fantàstics clàssics, com Frankenstein, l'home llop, les mòmies o els esquimals, les darreres generacions han experimentat el cinema de terror des de totes les perspectives: Des del provinent de l'espai exterior a Alien, el vuitè passatger, al carregat d'humor (evidentment negre) a Critters, el de fantasmes al remake anomenat The Ring o el d'assassins en sèrie com Freddie Krueger, culpable que a molta gent no agradin els jerseis de ratlles vermelles. No obstant al final sempre tornem a la llegenda del vampir. Ja ho diuen, allò de "tot torna".

No se si haig d'agraïr a les adolescents histèriques fans de la comercial i edulcorada Crepúsculo o a l'escriptora Anne Rice el fet que hagin creat la sèrie Diaris de vampirs que segueixo religiosament cada dijous a les 10 de la nit. El cas és que es constata altre cop que la llegenda del vampir, tot i que reciclada i reformulada, segueix vigent als nostres dies. Val la pena, doncs, fer-li un petit homenatge i tornar als orígens per endinsar-nos a les tenebres de la inquietant novel·la de Bram Stoker.

Sobre la novel·la, com a bon llibre del 1897 no sorpendran al lector experimentat la densitat verbal ni les formulacions pesades en els diàlegs, però un cop ens hi acostumem, veiem els passatges d'una història força sinistre i que en ocasions posa els pèls de punta. Sí que és veritat, que la part d'història que m'era més familiar, i que forma la primera part de la novel·la, apuja bastant ràpidament d'intensitat, però un cop passat el punt crític, el relat perd pistonada i no torna a agafar ritme fins molts capítols després. No obstant, amb la reaparició de Dràcula l'acció torna a pendre interès i ja no la podrem abandonar fins al final. Tampoc es pot descartar l'imprescindible Doctor van Helsing, que afegeix una atmosfera pròpia de misteri a la novel·la i és un dels personatges secundaris més destacats. Evidentment, però, tothom qui no hagi vist la pel·lícula voldrà respondre a la pregunta... Què passarà, amb el comte Dràcula?

No facilitaré a ningú estalviar-se de llegir aquest llibre per a saber-ho. Tampoc deu ser difícil de saber, imagino; Sant Google ho sap tot. De tota manera, la novel·la es mereix ser llegida, si més no per a conèixer el personatge literari original. El vampir sense additius i sense edulcorants.

El llibre
Títol: Drácula
Autor: Bram Stoker
ISBN: 9788420687414

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Stieg Larsson)

Amb la primera novel·la de la trilogia Millenium no vaig acabar de publicar el comentari que hi tenia preparat, aviat farà un any, i penso que no puc eludir de comentar aquest segon llibre.

Si la primera novel·la fa la impressió de ser una tòpica història d'assassinats i de misteris familiars, aquesta segona va molt més enllà. Tot i que altra vegada podriem parlar d'alguns tòpics, el que enganxa d'aquest llibre son les vàries històries que transcorren en paral·lel i ens permeten anar mentalment ajuntant les peces del trencaclosques.

En aquesta ocasió, coneixerem més la Lisbeth Salander, una estranya heroina moderna, mentre seguim el fil de la història de la revista Millenium, on altra vegada els assassinats i els trencaclosques ens mantindran enganxats al paper al llarg de les investigacions que hauran de dur a terme, amb el punt de mira centrat en Mikael Blomkvist, el (repelent) director de l'editorial.

Sigui com sigui, tot i que vaig començar "Els homes que no estimaven les dones" de l'única manera possible com ho hauria fet, un regal, m'acomiado del segon volum amb la sensació d'haver llegit un thriller que m'ha enganxat tant o més que el primer. Compleix perfectament la seva finalitat: Entretenir. I m'obliga a tenir present el tercer volum per quan em decideixi a aconseguir-lo. I aquesta vegada he trigat uns mesos a encetar-lo, imagino en part perquè quan una cosa t'agrada molt, no vols que s'acabi mai. Llàstima per l'Stieg Larsson, i per els seus seguidors; hauria pogut donar molts anys de bones novel·les.

El llibre
Títol: L'home que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
ISBN: 9788466410045

Vici's strike back

Després de mesos només llegint notícies, emails i algun que altre bloc, he tornat a l'activitat lectora, almenys per a treure aquells llibres pendents de llegir de fa tant temps de la meva vista.

Vaig començar per a acabar la novel·la de Philip Kerr: Una llama misteriosa. La veritat és que em va agradar bastant, per no dir que em va encantar. Bernie Gunther és un personatge amb molt carisma i, tot i que en el fons és un relat d'allò més fosc, amb les incisions constants d'humor negre i sarcàstic del protagonista juntament amb una història que no està malament, fan una novel·la d'allò més entretinguda. Tampoc se m'escapa que els temes relacionats amb els nazis i la història en general em solen despertar interès. I no sóc antisemita. La veritat és que tinc ganes d'enganxar-ne alguna altra de la sèrie, preferentment la primera, per a seguir llegint sobre aquest personatge.

Posteriorment, m'he llegit un llibre que em va regalar la meu mare: Sang vessada, d'Asa Larsson (em fa mandra buscar la a amb rodoneta jeje). Pel meu gust és una novel·la negra passable. Si bé no m'ha deixat de sorpendre alguns girs del relat, hi ha parts que no veig com acaben de lligar, com els capítols dedicats a la Lloba. L'he llegit en pocs dies; de qualsevol manera el seu punt fort és que enganxa, però em queda la sensació que d'una banda potser el cognom Larsson està massa de moda, i per altra que a Suècia actualment no hi deu haver massa competència pel que fa a novel·la negra. Per altra banda, l'única pega d'haver llegit aquest llibre és que es tracta de la segona part de "Aurora boreal", de la mateixa autora.

Finalment, he intentat començar una altra novel·la, arrel d'una recomanació, i l'he abandonat avui mateix, constatant una veritat irrefutable: Es molt difícil recomanar llibres que agradin al destinatari, i encara més que a aquest li agradin tant com al remitent. La víctima en aquest cas es Rechicero, de Terry Pratchett. Només observant la portada ja em vaig fer a la idea del tall jovenil de la novel·la. Cap problema. El que passa és que m'ha acabat saturant la seva metàfora rebuscada i a vegades suada; alguns cops fa gràcia, però al final m'ha posat nerviós i no vull desitjar-li cap mal al senyor Pratchett.

Em sembla que el següent intent serà una altra novel·la negra... i per no ser una excepció a la humanitat en això de tenir contradiccions, continuaré per "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson. Si està a l'alçada de la primera, per molt que la crítica la destrossi, almenys tindré un bon entreteniment per uns dies.

Continuarà...

Els pilars de la terra (Ken Follett)

El llibre més llarg que he llegit mai. Almenys per número de pàgines, cosa que fa una mica de respecte abans de posar-s'hi. Com se sol dir, de mica en mica s'omple la pica...

Com no pot ser d'una altra manera, ens trobem davant una gran història, que segueix la vida de diferents personatges, podriem dir co-protagonistes del relat, ambientada en l'Anglaterra del s.XII, on la història gira al voltant de la construcció d'una catedral. Tot i que aquest és el fil conductor del llibre, l'autor aprofita per a fer retrats detallats de la vida de cadascun dels personatges i les seves aventures i desventures. En alguns moments m'ha fet pensar en la saga "Canción de hielo y fuego" però, abans que m'escarneixin els seus fans, en aquest cas es tracta només del fet que als primers capítols se'ns parla per separat d'uns i altres personatges, per anar-los relacionant mica en mica. Potser per aquest motiu hi ha gent que no ha pogut passar de les primeres pàgines.

Els llibres que valen realment la pena són aquells que temps després d'haver-los llegit, ens emocionem recordant-ne alguna imatge o fragment; aquells en què el lector esdevé una víctima dels capritxs de l'escriptor, rebent els embats un darrere l'altre, i no deixant-lo respirar sense haver llegit la pàgina següent. En alguns capítols es pot palpar aquesta tensió, sobretot els fragments que ténen a veure amb William Hamleigh. No obstant, el que per una banda explota àmpliament, per una altra no ho fa, i és el que principalment no m'ha agradat del llibre: A altres personatges més trascendents al relat no se'ls ha donat la importància que mereixien, i en aquest sentit, la sensació que em queda és que la història queda una mica coixa.

De tota manera, trobo que és força meritori ser capaç de construir una història tan extensa sense arribar a avorrir al lector, o potser és que jo tinc molta paciència :) En qualsevol cas, és un llibre que tot i la seva envergadura és de lectura fàcil i entretinguda. Perfecte per aquests dies en què s'hi està tant bé i calentó al sofà amb la manta mentre escoltem el vent udolant que amenaça l'hivern que ja s'acosta...

El llibre
Títol: Els pilars de la terra
Autor: Ken Follett
ISBN: 9788496863248

Vògits, modolons i desfedors (Daniel Rangil)

Aquesta és la segona part del recull de testimonis fets al llarg d'uns quants anys per Daniel Rangil, sobre la vida i costums de la gent aplegada al voltant del Montnegre, a cavall entre el Vallès oriental i el Maresme. Com en l'anterior ocasió, ens trobem davant d'una gran obra que reuneix diversos testimonis de poblacions properes al massís i que expliquen moltes coses de la vida fa uns quants anys, diguem-ne entre mitjans segle XIX i mitjans segle XIX; allò que normalment en diem una altra època.

El primer que m'ha cridat l'antenció respecte la primera part de l'obra "Històries i llegendes de l'any vuit" és el gran compendi i diversitat d'informació que ens trobem en tant poques pàgines. En l'anterior obra, centrada en les interpretacions de diferents persones de les llegendes i històries de la zona, em vaig trobar que en algun cas comportava llegir la mateixa història més d'un cop i que en algun cas la informació era inconnexa, degut a la pròpia naturalesa de les llegendes. No obstant, va ser una lectura que em va embadalir; el món del fantàstic i del sobrenatural sempre m'ha fascinat; En aquest cas, a més, em va servir per a recordar algunes històries d'aquelles que s'explicaven a la vora del foc.

En aquesta ocasió, el compendi és ben divers. Amb temes com les, prou conegudes, rieres del Maresme, els crancs de riu, els boscaters, les vinyes, els pous de gel, els pagesos, el blat, els carreters, els medis de treball... mica en mica anem unint bocinets de com era la societat rural a principis de segle XX al voltant d'aquestes muntanyes, i ens ajuden a fer-nos una idea de que diferent era la vida tot just fa cent anys, on tenir una llesca de pa i oli per sucar-lo simbolitzava el resultat d'un gran esforç. En un segle hem arribat molt lluny, però amb el progrés també s'ha perdut moltes coses i en aquest llibre, Daniel Rangil ens ajuda a fer-nos-en una idea.

En aquest volum, podem veure molts aspectes de la vida de la gent de muntanya, anècdotes i curiositats que l'autor ha separat en dos grans grups: Terra i Aigua. A l'espera del tercer i últim volum d'aquest recull, cal dir que trobo admirable la tasca duta per Daniel Rangil al llarg de tant temps per a recuperar totes aquestes històries que si no fós així, s'haurien anat perdent en l'oblit. Lluny de crear un recull acadèmic de llenguatge administratiu, ens trobem amb una obra transparent, on escoltem els testimonis directes d'aquell temps i ens deixem emportar pel que expliquen.

Com vaig dir al comentari de l'anterior llibre, qui no conegui el Montnegre no s'hauria de deixar perdre el seu particular encant, i tant pels coneguin com pels que no, aquest llibre els servirà per a endinsar-se una mica més en la seva història.

El llibre
Títol: Vògits, modolons i desfedors
Autor: Daniel Rangil
ISBN: 978-84-612-9586-9

Àngels i Dimonis (Dan Brown)

Acabo de llegir Àngels i Dimonis, anys després d'haver-me llegit el Codi da Vinci, com suposo ha fet la majoria de gent, tot i que les passes de Robert Langdon corresponen en aquest cas a temps anteriors. A banda d'això, només comentar que he llegit ambdós llibres sense haver vist les respectives pel·lícules i, la veritat, a priori, sense massa interès a fer-ho. Però no pas per l'opinió que em mereixin ambdues novel·les.

Una nit, Robert Langdon reb una trucada misteriosa que el portarà a travessar un oceà i passar del laboratori més avançat (i potser més car) d'Europa, el CERN, al cor mateix de l'Església, en una història plena de descobertes, misteris, secrets, i mans ocultes -no les de Dan Brown- que mouen els engranatges en una novel·la trepidant, amb un ritme marcat per minuts de tensió que transpassen a les nostres retines i ens porten a conèixer molts racons del Vaticà i de Roma, a més de molts detalls, faltaria saber si reals o no, de tradicions molt antigues com l'elecció d'un Sant Pare.

Tal com em va passar l'altra vegada, tot de preguntes se m'han acumulat al cap, les quals, com passa sovint, només la meva venerada wikipèdia ha sabut respondre, com ara saber si els il·luminats van existir realment, o descobrir l'orígen real de paraules com assassí, llucifer o satanàs. Tot plegat li dóna a l'historiador Robert Langdon força versemblança, fins a vegades arribar a un punt de repelència en que hom desitja que falli estrepitosament. Serà això que la gent molt culta a vegades fa una mica de "ràbia"...

D'acord, pot ser que la figura de l'Historiador no causi tanta adversió. Com he dit, és força creïble, i el dibuix que es fa d'aquesta Roma plena de monuments, símbols i misteris no fa més que donar (encara més) ganes de visitar-la. Alguns altres elements de la novel·la, en moments puntuals, dóna la sensació que s'agafen amb pinces, sobretot cap al final, però sense entrar en detalls, crec que no desmereixen el conjunt.

M'ha agradat especialment que en un best seller d'aquesta magnitud es parli del CERN i d'un projecte real com el LHC (Large Hadron Collider), probablement una de les instal·lacions científiques més grans i més cares del món. Un cop a la web del Cern, podeu veure com fins i tot han dedicat un portal a explicar què hi ha de veritat al darrera de la novel·la d'Angels i Dimonis respecte la seva recerca.

Al respecte de l'LHC també s'ha formulat les mes diverses teories i fins i tot s'ha especulat que podria acabar amb l'univers. De fet, encara no s'ha pogut desmentir, ja que amb l'avaria produïda l'any passat en algunes de les seves seccions, aquesta primavera han finalitzat les substitucions de peces avariades i la posada en marxa de l'accelerador de partícules encara no s'ha finalitzat. Esperem doncs que els cospiradors, paranoics o excèptics no tinguin raó, i podem seguir amb les nostres vides sense témer futurs apocalíptics...

El Llibre
Títol: Àngels i Dimonis
Autor: Dan Brown
Ed.: Edicions 62
ISBN (català, cartoné): 9788497871327

L'alquimista (Paulo Coelho)

Es tracta d'una novel·la bastant breu (unes 150 pàg.) i que se centra en el viatge extraordinari d'un pastor d'Andalusia. A priori podria semblar que només és un conte simplista i repetitiu, però al llarg de la lectura va quedant clar que anem més enllà d'una simple història de ficció.

Al llarg de les seves pàgines, Paulo Coelho ens posa al lloc d'un pastor d'ovelles i ens introdueix en un món màgic on ens explica que només els qui persegueixin els seus somnis sense descans podràn arribar a ser feliços; i encara més important: només així les seves vides valdràn la pena.

Es veritat que hi ha moltes referències al cristianisme al llarg de la lectura mesclats amb el propi relat, en alguns moments podrien semblar innecessàries, però no desentonen en una història essencialment fantàstica que ens deixa el regust dolç de pensar que, mentre fem amb la nostra vida el que el nostre interior ens digui que hem de fer, algun dia mirarem enrera i ens n'adonarem que tot plegat, només així, hauria tingut sentit.

Títol: L'alquimista
Autor: Paulo Coelho
ISBN: 84-8437-300-2
Ed.: Proa

L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón)

Segurament manquen de tota trascendència les meves paraules. Els rius de tinta que deu haver vessat aquesta novel·la fins al moment present segurament són més grans del que em pugui imaginar. No obstant, trobar-me a les primeres pàgines amb tot de comentaris de revistes diverses del món lloant-la no va fer més que predisposar-me a que no m'agradés. Finalment puc dir que, tot i que m'esperava una història més intensa per les opinions que n'havia sentit, és un llibre que està prou bé per a llegir.

L'Ombra del Vent és una història ben construïda, on la trama es va desgranant mica en mica i que manté el lector atent; tant a les mentides com a les mitges veritats com a les altres històries que apareixen entrecreuades a les seves pàgines. Parlen de la història d'un noi que, amb l'ajuda de diverses persones, intentarà arribar als orígens d'un misteri en el que es veurà involucrat, movent-se entre diferents llocs de la Barcelona de primera meitat de segle XX.

M'ha agradat especialment els personatges que hi apareixen. Alguns de misteriosos amb intencions obscures, però també alguns que poden arribar a ser entranyables. En aquest sentit, és fàcil veure's reflexat en algunes situacions que es plantegen i no falten fins i tot alguns instants que conviden a reflexionar.

En la meva opinió, potser és exagerat l'impacte mediàtic d'aquesta novel·la, serà la cosa de les modes, però tot i això L'Ombra al vent és un llibre que es deixa llegir i que pot enganxar des de la primera pàgina. Un llibre perfecte per a aquests dies d'hivern que conviden a arrecerar-se a la vora del foc.

Títol: L'Ombra al vent
Autor: Carlos Ruiz Zafón
ISBN: 978-84-9708-186-3
Ed: Planeta

Pandora al Congo (Albert Sánchez Piñol)

Després de llegir La pell freda em vaig quedar amb les ganes de més; Tretze tristos tràngols va ser per mi una decepció, però amb Pandora al Congo he descobert el millor Albert Sánchez Piñol, capaç de crear una història molt més complexa que a La pell freda però mantenint un to semblant de profunditat literària. M'encanta el domini que té de la metàfora i la relació contínua de les accions amb conclusions filosòfiques, encara que no sempre comparteixi el seu punt de vista.

En aquest llibre demostra una gran capacitat per a jugar amb els sentiments del lector i fent-nos tastar molts registres diferents: des de l'humor més sòrdid, recreant imatges hilarants que em van fer petar de riure a situacions que posen els pèls de punta. Tampoc hi falten grans dosis de misteri. M'ha agradat especialment el fet d'estar llegint un llibre força més complex que l'anterior però que demostra una gran fluïdesa narrativa que en moments puntuals fa dubtar de si estem llegint autoreferències de l'autor o realment el narrador està explicant la seva història. Si hagués d'explicar-ho més breument diria que enganxa; i molt.

No sé què tindrà Albert Sánchez Piñol. El seu estil és molt diferent al que hagi pogut llegir fins ara, tot i a vegades es pugui veure com s'ampara en clàssics com Lovecraft. M'agrada el punt fantasiós de les seves narracions, mostrant-nos llocs i personatges estranys que utilitza per a reflexar-nos aspectes de la condició humana. També la manera en què intercala conclusions filosòfiques al llarg de la lectura, algunes vegades més lapidants que altres i que en general donen coses en què pensar. Amb Pandora al Congo, a més, demostra un gran domini literari, exposant una història complexa alhora que apassionant, en què en el moment en què creguem que la història s'ha acabat, tot just acabarà de començar.

El llibre
Títol: Pandora al Congo
Autor: Albert Sánchez Piñol
ISBN: 84-95616-70-X
Ed.: La Campana

P.D.: Mireu què en diuen en alguns articles. Això si, si ja heu llegit les novel·les!

Històries i llegendes de l'any vuit (Daniel Rangil)

M'ha encantat llegir aquest llibre. Es tracta d'un recull d'històries, recuperades dels records de moltes persones i lligats d'una manera o altra al Montnegre i els pobles de l'entorn. Daniel Rangil, agrupa en diferents temàtiques totes les històries que els expliquen els entrevistats per donar una conformitat a la lectura, on parla des de bèsties fantàstiques a llegendes i misteris de tot tipus relacionats amb les masies i habitants de la zona.

Des d'éssers fantàstics provinents de l'edat mitjana o èpoques més antigues, successos, històries de lladres, de fantasmes... i fins i tot de tresors amagats; és una mica de resum del que s'hi pot trobar en aquest fantàstic llibre. De la veu de diferents interlocutors podrem veure com es reafirmen algunes històries i se'n desmenteixen d'altres, com és el mal de la cultura oral: algunes vegades, allò que es diu és per algun motiu, i d'altres el boca-orella deforma les històries fins no assemblar-se massa als originals, tot i que algun orígen peculiar de ben segur han tingut.

Per altra banda, aquest recull d'històries m'ha fet recordar moltes d'altres que des de petit m'han anat explicant: De gent estranya, fantasmes, llocs encantats i llocs on no s'ha d'anar de nit si no volem emportar-nos un esglai de mort, i potser el que m'ha agradat més és poder tornar a veure aquella aura sobrenatural i misteriosa que ho envolta tots, com quan som nens i sembla que tot és possible. En qualsevol cas, és una llàstima que la cultura oral tingui una caducitat tan ràpida, com apunta l'autor, i més avui en dia amb tot l'entreteniment de què disposem, i per això està tan bé que gent com Daniel Rangil es prengui la molèstia de recuperar històries d'aquelles d'explicar davant la llar de foc a l'hivern i ens les transmeti en forma de llibre.

Per als qui coneguin la serralada que formen Montnegre i Corredor, especialment la zona de l'església d'Hortsavinyà, saben que aquest és un lloc amb un encant especial, enmig de les muntanyes i alhora tant a prop de la costa, i estic segur que després de llegir aquest llibre tindràn ganes de tornar-hi per a veure altre cop aquells paisatges i llocs, per a poder observar-los d'una altra manera... i per als qui no hi hagin estat mai, els diria que no s'ho deixin perdre, i en qualsevol cas, tampoc aquest llibre!

El llibre
Títol: Històries i llegendes de l'any vuit
Autor: Daniel Rangil
ISBN: 9788461224562

La batalla de Walter Stamm (Melcior Comes)

Crua, garrativant, intensa... són alguns dels adjectius amb què podria descriure aquesta novel·la, que ens adentra en les tenebres de la Segona Guerra Mundial on, de la mà de Walter Stamm, fet presoner pels nazis acusat de traició, en una mena de crònica bèl·lica sense eufemismes ni omissions, on se'ns transporta als camps de presoners Nazis i a una de les batalles més tristament famoses del segle XX, i de la història.

Ens trobem amb una novel·la guardonada amb el premi Josep Pla d'enguany. Poc hi entenc de literatura per a saber si un llibre ho mereix o no, però aquest m'ha agradat força, tot i la seva cruesa. En aquest sentit, no és apte per a estómacs sensibles i, posats a dir, per qui no agradin les pel·lícules bèl·liques en general. Com que aquest no és el meu cas, he pogut gaudir d'una novel·la intensa de principi a final; una mena de crònica bèl·lica on se'ns explica la història de Walter Stamm i la seva extraordinària història de supervivència.

Des que és empresonat pels nazis, Walter Stamm haurà d'esgarrapar sagnant cada petita oportunitat que tingui per a sobreviure, malgrat alguns moments de relativa treva, i es veurà forçat a participar, juntament amb el VIè exèrcit del III Reich, a la batalla de Stalingrad, on cada instantània serà gravada a foc a les seves retines, i a les nostres, oferint unes imatges lluny de les heroicitats acostumades al cinema i mostrant la cara més desgraciada i miserable de la guerra.

Tot i tractar-se d'un personatge fictici, el més dur al llarg de la lectura és pendre consciència que tot això va passar de veritat i que milions de persones van morir, empesos per unes idees o per unes altres o pel simple anhel de supervivència, com el cas de Walter. I a través del seu relat, capítol a capítol, rememorem un dels capítols més negres del segle XX, i se'ns planteja si pot existir al món cap idea que pugui merèixer una sola bala. Hi ha qui diria que només la llibertat, però, com sempre, tot és relatiu.

El llibre
Títol: La batalla de Walter Stamm
Autor: Melcior Comes
ISBN: 987-84-9710-097-7
Ed.: Destino

Segunda Fundación (Isaac Asimov)

Finalment he acabat el tercer llibre de la trilogia de Fundación. Degut a un canvi dràstic al repartiment del meu temps he estat unes quantes setmanes sense llegir i la veritat tornar-ho a fer amb aquest llibre ha sigut més que un bon alicient. La veritat és que no podria més que llençar floretes a aquesta novel·la, que no es més que la cirereta damunt el pastís per a concloure les aventures pòstumes de Hari Seldon i el seu legat.

En aquesta part, que acaba l'anomenat Cicle de Trantor, com havia llegit no sé on, canvia substancialment l'enfocament que es feia fins ara d'aquests relats, de manera més o menys històrica i/o política. Ara, en canvi, ens trobem amb una novel·la més intrigant i tensa que les seves predecessores, on tothom té els seus secrets i els amaga als altres, i es confonen amics i enemics mentre la mà difosa de la Segona Fundació sembla estar a tot arreu i enlloc alhora, i s'encadenen una successió d'esdeveniments dels quals no sabrem tota la veritat fins pràcticament el final.

No m'agradaria esguerrar la lectura amb més detalls. M'agradaria pensar que aquest llibre pugui ser llegit per a gent a qui no interessi la ciència ficció pura i dura, ja que en general tota la trilogia, seguint unes influències o altres, com ja he comentat anteriorment, s'allunya bastant del que són històries de matar marcians, i es centra en desenredar l'entramat creat per una sola pregunta: Com una persona, Hari Seldon, per molts coneixements científics i sociològics que tingui, pot predir el destí de la gal·làxia de manera efectiva, cobrint les vicissituds que a nivell global o local es puguin produïr, per a salvar la humanitat de la barbàrie a la que esta condemnada a sotmetre's durant mil·lenis?

El llibre
Títol: Segunda Fundación
Autor: Isaac Asimov
Ed.: De bolsillo
ISBN: 978-84-9759-676-3

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)

Un home desembarca en una illa aparentment deserta per a una missió científica que el deixarà allà durant un any. Porta provisions de tot tipus per a ocupar el seu temps durant aquest període, però no té ni idea de la mena d'illa en la que ha desembarcat.

Fantasia, aventures, acció, i fins i tot filosofia; vàries són les perspectives i gèneres que conviuen en aquest llibre i les quals m'hi han enganxat de principi a final. L'autor crea una història rica en matisos i molt descriptiva, però sense abusar-ne, parlant d'un escenari de tints apocalíptics en un lloc aïllat de la resta del món, i d'una història de supervivència, on la lluita entre el sentit comú, l'instint de supervivència i la bogeria porten a un relat intens de fantasia pura, que des del primer moment m'ha fet pensar en H.P. Lovecraft, pel contingut més que per la forma.

Mentre se'ns van desvelant detalls del que ha portat el nostre protagonista a posar els peus en aquest illot sortit d'un altre món, l'autor, a través dels pensaments del científic, desgrana mica en mica i a través de tota l'obra, alguns aspectes de la nostra psicologia, alhora que els relaciona amb l'acció que transcorre i d'aquesta manera li dóna una riquesa que el converteix en una història d'aventures força especial i original.

Vull destarcar que també aquesta mescla diversa de gèneres tampoc deixa de banda un sentit de l'humor bastant ampli: En alguns moments passa de l'humor simple i innocent a escenes on s'hi aprecia un humor macabre que podria perfectament associar amb les pel·lícules de sèrie B. No tant abundants, però igualment efectius per a entretenir l'espectador... o lector en aquest cas.

Fins ara no havia llegit res d'Albert Sánchez Piñol, però em sembla que no podré deixar de tastar-ne algun altre plat. Com ara, el blog que li ténen dedicat: La pell de Pandora, el qual no sembla tenir massa activitat últimament, però no deixa de tenir referències interessants.

Pel que fa doncs a La pell freda, em quedo amb una història que m'ha sorprès i que m'ha enganxat, un conte fantàstic escrit per a adults i que, gairebé podria dir-se, es llegeix sol. Espero que aviat pugui tenir algun altre exemplar d'aquest autor perquè realment val la pena.

El llibre: La pell freda
Autor: Albert Sánchez Piñol
ISBN: 8495616254
Ed.: La campana

Crónicas marcianas (Ray Bradbury)

De la mà de Ray Bradbury ens endinsem als relats de la novel·la que va escriure fa ja unes dècades (cap allà 1950) al voltant de la colonització del planeta Mart i que és un dels grans clàssics del gènere, o això he llegit. De fet, la portada ja ho diu. La història gira al voltant dels intents de colonització del planeta Mart, a través de diferents peresonatges i visions, mentre parla d'una humanitat en decadència i a punt del colapse.

M'ha encantat la gran imaginació que demostra l'autor en aquesta obra, introduïnt-nos en un planeta Mart habitat per uns éssers del tot onírics i curiosos que viuen tranquilament aliens a tot, fins que apareixen els humans disposats a conquerir-lo. Els primers capítols són bastant inquietants, i mitjançant relats i perspectives diferents, en to o en temàtica i amb el fil conductor de la colonització del planeta, es narren pinzellades diferents d'una gran història.

En varis capítols, aprofita l'avinentesa dels relats per a exposar-nos amb gravetat alguns aspectes de la nostra naturalesa, mostrant una humanitat que respon amb violència a allò que no entén, i uns marcians d'una naturalesa estranya amb els que serà difícil entendre's. Uns humans fugitius d'un planeta Terra on aquesta mateixa violència irracional és la que podria portar la humanitat a l'autodestrucció. Tenint en compte que el llibre va ser publicat a l'any 1950, als inicis de la guerra freda, aquest devia ser un tema força vigent.

Pel que he llegit, l'obra més coneguda de Ray Bradbury és Fahrenheit 451, així que ja el tinc a la llista de pendents, però sense cap dubte Crónicas Marcianas és un llibre que val la pena llegir. No m'esperava una obra tant fantasiosa, i crec que va trobar una bona manera per a parlar dels temes que realment li interessaven, mentre explica una història fascinant, del dia en què la humanitat va decidir colonitzar el planeta veí, sense saber del cert si estava disponible.

El llibre: Crónicas Marcianas
Autor: Ray Bradbury
ISBN: 8445073850

Pórtico (Frederik Pohl)

Robinette Broadhead parla de les seves experiències amb el seu psiquiatra, mentre mica en mica se'ns van desvelant detalls sobre el seu pas per "Pórtico"; una base espaial creada per una civilització alienígena desapareguda, els Heeche, que no ha deixat cap rastre del seu pas excepte la base espaial i els hangars on hi ha centenars de naus de les que se sap ben poc i que poden portar-los als confins de la gal·làxia.

Aquesta és una petita introducció al món de Pòrtic, on ens transporta aquesta novel·la de ciència ficció. Als primers capítols vaig tenir la sensació que els capítols on el protagonista parla amb el seu psicòleg eren un mer tràmit o una pausa entre acció i acció, però a la llarga es va descobrint que en aquests mateixos es desvelaven detalls de la història i dels pensaments de Bob, i fa que tinguem la necessitat de llegir un capítol rere l'altre. A més, encara que sigui d'aquest gènere, no entra en excessius tecnicismes i es centra més aviat en les relacions entre els personatges que hi apareixen, fent una història fàcil (i agradable) de digerir.

La història m'ha agradat força, i per varis motius: Per ser molt imaginativa pel que fa a les tecnologies alienígenes i tot el relatiu als viatges, i perquè d'altra banda narra històries de personatges força creïbles, amb orígens molt diversos i que, moguts davant l'incentiu de grans sumes de diners, es llencen a una cursa desesperada a l'espai cercant objectes de la civilització desapareguda que els puguin enriquir. Això si, sense saber mai si tornaran vius de cada viatge o no i veient com molts altres acaben en tragèdia. També, entre els capítols hi ha moltes "notes" amb informació de tot tipus, ampliant els horitzons pel que fa a la història i endinsant-nos encara més en el món de Pòrtic.

Aquesta novel·la va ser guanyadora de varis premis literaris al 1978 (Hugo, Nebula i John W. Campbell Memorial) i de fet és la primera d'una llarga saga creada per Frederik Pohl, amb actualment 5 llibres publicats. Sens dubte, en el moment que localitzi el proper llibre de la saga, no el passaré per alt.

El llibre
Títol: Pórtico
Autor: Frederik Pohl
ed.: ediciones B
ISBN: 84-666-2298-5