tag:blogger.com,1999:blog-21235186735016822552024-03-13T15:08:03.891+01:00Un vici a temps parcialAquí hi penjo comentaris dels llibres i pel·lícules dels que vull deixar la meva opinió, però algunes vegades pels llibres ho faig a Anobii. D'altres vegades, simplement me la reservo per a mi mateix.Unknownnoreply@blogger.comBlogger41125tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-55025585660881819472012-10-31T21:00:00.001+01:002012-10-31T21:05:41.127+01:00Cita con Rama (Arthur C. Clarke)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ylUouNUHVy8/UJGDybV8kPI/AAAAAAAAAg8/hfiMJ7rcdL0/s1600/cita_rama.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-ylUouNUHVy8/UJGDybV8kPI/AAAAAAAAAg8/hfiMJ7rcdL0/s200/cita_rama.jpg" width="122" /></a></div>
La humanitat, d'aquí dos segles, ha colonitzat àmpliament el Sistema Solar. Per a evitar catàstrofes, s'ha instal·lat una xarxa de detectors de cossos celests per a localitzar a temps els que s'aproximin més del compte a la Terra. Gràcies a això, es descobreix un nou objecte amb una trajectòria molt estranya. Quans més detalls se'n sap, més preguntes desperta, fins a suscitar l'interès de tota la humanitat. L'anomenen Rama. De la mà del comandant "Norton" ens introduïm en la exploració d'una
construcció artificial, vinguda de l'espai i de la qual se'n desconeix la destinació.<br />
<br />
Arthur C. Clarke crea meravelles amb la seva imaginació científica quan descriu tot el que es descobreix i succeeix a Rama. Em sembla que del gènere se'n diu "Ciència Ficció Dura", i estic segur que agradarà molt a aquells que els fascini els temes de naus espaials... o simplement la ciència.<br />
<br />
Els personatges, que excepte el comandant Norton són descrits amb molts pocs detalls, ténen força solidesa i coherència en conjunt. Té emoció i enganxa, tot i que el ritme no arriba a ser trepidant. Acaba essent una novel·la curta, però força distreta i imaginativa. Llàstima que potser m'enganxa uns quants anys tard... prova n'és aquesta edició, amb una aparença clarament pro-adolescents :) Al final deixa la porta una mica oberta... tot i que les continuacions en aquest cas són en col·laboració amb un altre autor (Gentry Lee) i sembla que es desvien de la línia original... almenys segons l'entrada a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cita_con_Rama">wikipèdia</a>.<br />
<br />
Per a qui agradi la ciència-ficció, ha d'estar a la llista de pendents... o a la de llegits!<br />
<br />
<b>El llibre</b><br />
<b>Títol</b>: Cita con Rama<br />
<b>Autor</b>: Arthur C. Clarke<br />
<b>Ed</b>.Edhasa nebulae<br />
<b>ISBN</b>: 978-84-350-2104-3Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-5819303282703857372012-07-08T16:32:00.000+02:002012-07-08T16:32:02.435+02:00Sobre bibioteques i llibreriesQue complicat és trobar un llibre a la biblioteca! El fàcil és el contrari: Anar-hi, mirar per les estanteries i trobar algun llibre amb un títol interesant (i arriscar-se o no a llegir-lo); passa això més o menys quan un mira tràilers de pel·lícules (la majoria de les quals mai veuràs). Ambdós poden ser aficions en si mateixes. Això sí, tràilers o sinopsis de contraportada; te'n pots fiar tant d'una cosa com de l'altra. Habemus màrketing.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-EQc1jbiyLYA/T_mUvRzpIzI/AAAAAAAAAYo/mKQppb48pb4/s1600/juegos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-EQc1jbiyLYA/T_mUvRzpIzI/AAAAAAAAAYo/mKQppb48pb4/s200/juegos.jpg" width="133" /></a></div>
Si no fós perquè a les biblioteques solen tenir col·leccions totalment inconnexes, com ara quan et trobes el tercer títol d'una saga i cap dels altres, segurament hauria trigat força més a caure'm a les mans "Los juegos del hambre" de Suzanne Collins, tot i que en realitat a la llibreria hi he entrat per encarregar "Violetas de marzo" de Philip Kerr i "Cita con rama" d'Arthur C. Clarke, però clar, amb mono de tenir un llibre entre mans no podia sortir d'allà amb les mans buides! Sense haver-lo començat a llegir penso... no s'assemblarà massa a battle royale???<br />
<br />
No us perdeu el tràiler de la pel·lícula... Battle Royale! Ara ja fa uns quants anys que la vaig veure i només amb el tràiler he esclatat a riure. Que bé hi queda el Requiem de Verdi, que grandiós, que èpic! No us sona qui fa de professor??? Una pista, es diu Takeshi...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/V7bsUyKqLpc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Tornant al tema... entre biblioteques i llibreries també sobta la comparació: Mentre que a la biblioteca si no hi ha un llibre t'ofereixen amablement de localitzar-lo i te'l porten d'alguna altra (almenys com jo m'hi he trobat), sembla mentida que sigui una tasca tant dura localitzar llibres en una llibreria. I és que les vàries vegades que ho he fet a la mateixa sembla que hagi de ser una tasca titànica digna només pels millors llibreters... què dic ara, dels Indiana Jones dels llibres! I això que els pago, els llibres, eh?! Avui quan m'hi he trobat he pensat... sí que s'assemblen als funcionaris, els llibreters... Això sí, sembla que en menys d'una setmana ja els tindré a les mans. Ja veurem quant temps trigo jo... a llegir-los...Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-27920636382624772532012-06-24T23:35:00.000+02:002012-06-24T23:35:06.030+02:00Tòquio Blues - Haruki Murakami"És tant bo que t'escorres de gust de llegir-lo". Això és el que em van dir al deixar-me'l. No dubto de la fama present d'Haruki Murakami, tot i que en el meu cas, no ha quallat tant com per això.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BLfsv20Vk-E/T-eHiF3AjeI/AAAAAAAAAYY/wGQVbZU5ltc/s1600/Toquio+Blues.jpg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-BLfsv20Vk-E/T-eHiF3AjeI/AAAAAAAAAYY/wGQVbZU5ltc/s200/Toquio+Blues.jpg.jpg" width="127" /></a>Mal inici de lectura si es tracta d'aquest llibre i és en un hospital. Trobo que s'ha de ser fort per no ser presa de l'atmosfera depriment que descriu de principi a final. El que sí em sembla és reflexe creïble de la realitat japonesa, almenys el que ens ha arribat en documentals per TV3. Generacions perdudes, gent perduda, persones que es treuen la vida com si enfrontar-se a la vida des dels seus inicis ja fós massa dur. No tinc dubte que la societat d'un país on l'índex de suicidis és tant elevat està malalta i té almenys algun gran problema que ha de resoldre. Alguna cosa no hi funciona. Per cert, segons la Wikipèdia el Japó està <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_tasa_de_suicidio">al top 10 mundial</a>!<br />
<br />
Al tornar-lo a començar a llegir, un cop acabat, fa venir ganes de plorar. I així és la novel·la. Té els seus passatges divertits, està clar, i sort d'ells per intentar equilibrar la balança. La resta són una llista de personatges inadaptats, cadascun a la seva manera. Sembla que el mes íntegre és Toru, tot i que està clar que la resta de la seva vida estarà impregnat de tots els que ha deixat enrera i no se sap ben bé si se'n sortirà.<br />
<br />
Només hi ha una cosa que m'ha cridat l'antenció i no m'acaba de quadrar. Potser perquè no m'agrada massa els destil·lats amb gel. No és el protagonista una mica jove per ser tan affeccionat al Whisky sol? Quants de nosaltres amb menys de 20 anys n'havíem begut habitualment? Bé, certament ignoro els usos habituals d'aquell país, i en general...<br />
<br />
Abans d'acabat la meva opinió, veig que pràcticament totes les crítiques que he llegit d'aquest llibre el posen damunt un pedestal. Imagino que per alguna cosa serà, tot i que jo no l'he captat de la mateixa manera. De tota manera, sí és cert que la lectura és ràpida; m'ha passat volant, i és que al final sembla que el que sí m'importava era el destí de Toru Watanabe. <br />
<br />
<br />
<b>El llibre</b><br />
<b>Títol</b>: Tòquio Blues<br />
<b>Autor</b>: Haruki Murakami<br />
<b>Ed</b>. La Butxaca<br />
<b>ISBN</b>: 978-84-96863-00-2Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-193166548561652282012-02-26T20:23:00.000+01:002012-02-26T20:23:57.814+01:00Les vides possibles de Mr. Nobody (Pel·lícula)<a href="http://2.bp.blogspot.com/-dKchfe9FQUo/Txn7Uo-g7qI/AAAAAAAAAVk/heAnzU3TYrc/s1600/mr-nobody-cartel1.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5699863135429652130" src="http://2.bp.blogspot.com/-dKchfe9FQUo/Txn7Uo-g7qI/AAAAAAAAAVk/heAnzU3TYrc/s200/mr-nobody-cartel1.jpg" style="cursor: hand; cursor: pointer; float: left; height: 200px; margin: 0 10px 10px 0; width: 142px;" /></a>Comencem gairebé un segle en el futur. Una persona fa preguntes a un ancià sobre qui és. Aquest ha perdut la memòria i no ho recorda: L'anomenen Mr. Nobody (Mister Ningú). A partir d'aquí comencem a veure escenes del passat. Però resulta que no només n'hi ha un.<br />
<br />
Si hagués de definir-la en una paraula ho tindria ben fàcil: Desconcertant. De principi a final. És una d'aquelles pel·lícules que no comences a entendre fins que n'has vist la meitat. I, al final, resulta que no es ben bé com et pensaves. Hom pot pensar que s'ha creat unes expectatives no complertes amb l'argument. Es possible...<br />
<br />
Si haig d'utilitzar una segona paraula, és hipnòtica. La fotografia és un dels punts forts de la pel·lícula. No és clau per a entendre la història, però potser és l'única via per acceptar de sotmetre's al desconcert permanent, esperant que el nus es desfaci en algun moment. Parlo d'escenes majoritàriament sense efectes especials, però que afavoreixen aquesta atmosfera de misteri i en alguns casos son realment captivadores. Fan que la història ens atrapi.<br />
<br />
També és hipnòtica per la trama, això si passem dels 15 minuts inicials sense pedre-hi l'interès. Un cop superat el desconcert i ens deixem atrapar, podem començar a intentar llegir el missatge de fons, si és que n'hi ha. El que sí es pot dir és que no és una pel·lícula per veure després d'un bon dinar: Podríem caure en l'error que els 5 minuts que hem passat dormint són la causa que no entenem res del que veiem: Cada instant de la pel·lícula, anem lligant caps de la història, encara que la història pròpiament dita, no la començarem a entendre fins al final.<br />
<br />
<br />
El final pot agradar o no. Si hagués sigut el que m'esperava, la veritat és que m'hauria agradat molt més. No va d'amor, i no la classificaria de romàntica, tot i que en el fons hi gira al voltant tota l'estona. Si dit tot això, encara creus que et pot agradar, creu-me que no et deixarà indiferent.<br />
<br />
Per acabar, un petit "spoiler" en forma de pregunta:<br />
En quin moment de la vida està el protagonista, el passat, o el futur?Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-66486478888491727232011-06-19T12:00:00.000+02:002012-10-31T21:19:54.213+01:00Un món sense fi (Ken Follett)<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2H0RWS9zkwk/TfyFwCYoiOI/AAAAAAAAATY/K374IA4Lw_4/s1600/unmonsensefi225.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5619513495371942114" src="http://3.bp.blogspot.com/-2H0RWS9zkwk/TfyFwCYoiOI/AAAAAAAAATY/K374IA4Lw_4/s320/unmonsensefi225.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 145px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 90px;" /></a>M'ha encantat. <span style="font-style: italic;">Els pilar de la terra</span> em va agradar molt, sí, però la segona part encara m'ha agradat més. Un bon final per a uns grans llibres. L'acció a <span style="font-style: italic;">Un món sense fi</span> es situa 200 anys després de la primera part, amb referències al primer convertides en llegendes i un desenvolupament amb molts personatges diversos que ens submergeixen en la societat feudal.<br />
<br />
Tornar al mateix escenari que a la primera part fa sentir nostàlgia i la sensació que estem llegint una història d'un lloc que ja coneixem, <span style="font-style: italic;">Kingsbridge</span>. Hi ha punts en comú entre els personatges del primer i del segon llibre, tant els bons com els malvats, però prou diferents com perquè ens puguin deixar igual d'encantats. Per exemple, el protagonista del primer, Jack, és constructor, igual com ho és el protagonista del segon, ambdós genis. Fins aquí les seves semblances. Més semblants són William Hamleigh i un altre personatge essencial a la trama del segon, ambdós encarnacions del mal sense dubtes.<br />
<br />
Si alguna cosa és semblant en ambdós novel·les és el conjunt de protagonistes que les formen, i que representen gairebé tots els estaments socials de l'època. Un dels grans mèrits de Ken Follett és la capacitat per introduïr-nos, mitjançant aquests, de ple en la vida a l'edat mitjana, com si ho veiéssim nosaltres mateixos. De teló de fons hi segueix havent les lluites de poder i la lluita entre el bé i el mal. La lluita de persones de baixa casta o supervivents que amb mèrits o per la força centren la seva vida o bé en acumular poder per a sotmetre o bé en complir els seus somnis de la manera que sigui. Tot això es transmet d'una manera més crua a la primera part. D'inici a final i sembla una versió més cruel alhora que potser realista de la vida a l'època. En aquest sentit, la segona part és més continguda i tendeix a centrar-se més a la vida dels protagonistes, destinats a estar junts de bon principi.<br />
<br />
L'altre punt fort d'ambdues novel·les és que amb tantes lluites pel poder i tants interessos malvats al voltant dels protagonistes, deixen amb la sensació contínua que no tenim ni idea de què passarà a continuació. D'aquí potser que m'hagi enganxat tant i que no tingui importància el volum del totxo que suposa <span style="font-style: italic;">Un món sense fi</span> en tapa dura, tant en pàgines com en pès. No sé si tinc ganes de veure cap adaptació en sèrie de tv de les que estan tant de moda; prefereixo quedar-me amb el record present. Un gran llibre per a una gran història.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Un món sense fi<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Ken Follett<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 978-84-297-6049-1Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-37070926494348538042011-04-26T20:49:00.001+02:002011-04-26T21:09:49.997+02:00Sant Jordi 2011Després d'una estona drets al tren i d'un temps marcadament aleatori, dissabte passat vam poder gaudir d'una cultural jornada a la vila habitualment força transitada de Barcelona. El que ens vam trobar va ser la resposta a la idea del mes: I si aquest any, per Sant Jordi, anem a Barcelona... Que és dissabte!<br />
<br />
Imagino que no sorprendrà als habituals de la cita, però personalment em sembla que no tornaré a trepitjar la capital en aquesta data fins que no torni a caure en laborable. De tota manera, va valer la pena almenys per aconseguir la signatura, genèrica, d'en Martí Gironell, que això si, va ser força simpàtic. No m'han avorrit cap de les anteriors novel·les d'en Martí, i espero que aquesta tampoc ho farà.<br />
<br />
Un cop tornats de l'expedició, a canvi d'una rosa, em van donar el llibre "Los 33", crònica dels miners Xilens. Ja veurem. De tota manera, s'afegeixen aquests exemplars a la cua; fa poc he començat "Un món sense fi" i sospito que no me'n podré desfer fins que l'acabi. Format i pes de bíblia molt adequat al contingut, per cert.<br />
<br />
Pel que fa a paper, res més de moment. Canviant de categoria, recomanables son les darrers pel·lícules que he vist: "El cigne negre" i "El discurs del rei". I jo que em pensava que el cinema de qualitat estava en extinció...Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-70992768410437225092011-02-06T12:00:00.001+01:002011-02-06T12:00:07.453+01:00La cuarta fase (pel·lícula)<a href="http://www.notasdecine.es/files/2010/01/critica-la-cuarta-fase.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://www.notasdecine.es/files/2010/01/critica-la-cuarta-fase.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 147px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>Ja fa setmanes que la vaig veure i segueixo tenint gravades a la retina algunes escenes d'aquesta pel·lícula de terror. Es el resultat d'una mescla massa habitual: Un guió normalet, mals actors i pressupost de pel·lícula americana.<br />
<br />
Començament prometedor per a un comentari. No és per a menys! En aquest film han pretès evidentment fer una adaptació del pseudogènere Fals documental, com el cas de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/The_Blair_Witch_Project">Blair Witch Project</a> o tirant més enrera la ja mítica <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Holocausto_can%C3%ADbal">Holocausto caníbal</a>, fent la versió hollywoodiana d'aquest, en una pel·lícula que, encara que aconsegueix l'objectiu de posar els pèls de punta i deixar imatges gravades a la retina per molts anys, deixa amb la sensació que sense tanta parafernàlia i amb una quarta part del pressupost es podria haver construït una pel·lícula, amb el mateix fil argumental, però molt més creïble.<br />
<br />
D'entrada, una molt seriosa Milla Jojovich, ens fa un <span style="font-style: italic;">spoiler</span> previ on ens explica que a la pel·lícula veurem una recreació d'uns fets (suposadament) reals ocorreguts a un poble bla bla bla bla blaaa... Meeeec! Primer error: Si vaig a veure una pel·lícula de terror, si us plau, no em diguis d'entrada que el que vaig a veure és una pila de mentides. Val, ho arregla dient que també ens mostrarà imatges (suposadament) reals juntament amb les seves "interpretacions", però la cosa ja comença bastant fluixa.<br />
<br />
Al llarg de la pel·li, veiem que combinen imatges de la escena rodada i la "real" talment com si fós un capítol de 24h o un programa del <span style="font-style: italic;">teletienda</span>. Degut que d'entrada ja sabem quines de les imatges són dels confirmats actors i quines son les suposadament reals, penso que també és un gran error posar efectes especials al que ja sabem que és fals. Potser si, la idea és contribuïr al mal rotllo, però és totalment innecessari.<br />
<br />
Milla Jojovich tampoc està gaire esplèndida, sigui per un guió fluix, una interpretació poc convincent o les dues coses alhora. No convenç el seu paper de Psicòloga i costa prou que la suposada Psicòloga original, en els moments que apareix, ens ho compensi.<br />
<br />
Si som capaços de superar aquestes adversitats i deixem que aquesta sensació d'incomoditat ens acompanyi durant la filmació, aconseguirem passar-ho realment malament amb la pel·lícula, sobretot a partir de la meitat, en els moments en que ja t'imagines que alguna cosa passarà. I passa. Hi ha moments en què la sensació que pretenien els guionistes causar és palpable.<br />
<br />
Quan parlem de cinema de "terror", una cosa son els moments pr<a href="http://2.bp.blogspot.com/_gbb4Wa8ZEBg/TBt70i2OyzI/AAAAAAAAB-g/n21Q0Js0_5c/s1600/5.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_gbb4Wa8ZEBg/TBt70i2OyzI/AAAAAAAAB-g/n21Q0Js0_5c/s1600/5.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 131px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 178px;" /></a>evisibles, tòpics i suats de les sagues de terror-crispetes rebentadores de taquilla, digues-li <span style="font-style: italic;">Scre</span><span style="font-style: italic;">am</span>, <span style="font-style: italic;">Se lo que hicísteis el </span><span style="font-style: italic;">último verano</span>, <span style="font-style: italic;">Leyenda urbana</span>... I una altra son les pel·lícules realment de terror, que no son un insult al gènere i a l'espectador, parlin de por al desconegut, als extraterrestres o qualsevol cosa. I dic això pensant en The Ring, The Descent o altres més clàssiques, com El Exorcista, Poltergeist o Alien. Inclosa també la esmentada al principi. Estic segur que la imatge de la dreta portarà bons records als que hagin vist The Ring.<br />
<br />
S'entén que La cuarta fase es voldria incloure en aquest darrer grup, però pels motius que he comentat fracassa estrepitosament. I no perquè no faci por, com ja he comentat. Un amic amb el que la vaig comentar em va dir "Es de les que no em deixen dormir en tres dies", i per als fanàtics del gènere amb més tendència a la predisposició que a l'esperit crític, com és el meu cas, és una pel·lícula que es deixa veure. Per a la resta d'humans, els recomano dedicar les dues hores de visionat a activitats més profitoses per la seva existència.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-52761383892227632032010-10-10T12:00:00.001+02:002010-10-10T12:00:00.967+02:00The Road (pel·lícula)<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TLCFYt0RNUI/AAAAAAAAARY/0v_KFh1A0b4/s1600/the_road+poster.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5526063402445780290" src="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TLCFYt0RNUI/AAAAAAAAARY/0v_KFh1A0b4/s320/the_road+poster.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 148px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>He quedat profundament conmogut després de veure aquesta pel·lícula, protagonitzada per Viggo Mortensen en el paper d'un pare supervivent que amb el seu fill fan un gran viatge per trobar un lloc on sobreviure. Està basada en la novel·la homònim escrita per Cormac McCarthy.<br />
<br />
La carretera és una pel·lícula post apocalíptica que no podria estar més llunys de produccions del gènere com el clàssic <span style="font-style: italic;">Mad Max</span> (una de les meves preferides) o <span style="font-style: italic;">Soy Leyenda</span> (pel·lícula basada en una novel·la, <a href="http://unvici.blogspot.com/2008/08/soy-leyenda-richard-matherson.html">la qual ja vaig comentar</a>). És una història de les més crues i fosques que he vist mai al cinema, sense exagerar, degut al drama humà que acompanya els personatges, acompanyat perfectament per una imatge, en general, que en aparença sembla austera però potencia perfectament les connotacions emocionals a cada plà.<br />
<br />
És cert que <span style="font-style: italic;">Soy Leyenda</span> (la pel·lícula) també és bastant dramàtica; però no deixa de ser una americanada d'acció i efectes especials. Està bé per a passar una estona, però com a història és molt millor la del llibre. També, dins aquest gènere podriem esmentar la altrament bona <span style="font-style: italic;">Los hijos de los hombres</span>. S'acosta més a <span style="font-style: italic;">The road</span> en alguns aspectes, però diguem que en la primera de rerefons tenim una esperança, i en aquesta última d'entrada es deixa clar que l'esperança està totalment perduda.<br />
<br />
Queda també a l'aire les causes per haver arribat a la situació que es planteja al film. Imagino que és la diferència entre plantejar una pel·lícula de ciència ficció post apocalíptica (o el que sigui) i una pelicula dramàtica, on les circumstàncies son simplement el pretext per abordar un drama que tracta sobre la soledat i la supervivència i ens convida a preguntar-nos quins límits ens atreviriem a transpassar per a poder sobreviure, quan l'únic que compta si vius és poder seguir respirant.<br />
<br />
Es tracta doncs d'una pel·lícula dura, que no ofereix concessions gratuïtes a l'entreteniment de qui vulgui mirar una pel·lícula simplement per passar l'estona. Per això millor mirar <span style="font-style: italic;">28 dies després</span> o <span style="font-style: italic;">Dawn of the dead</span> (El despertar dels morts). Si no ens hi incloem, probablement serem del sector que pot deixar-se portar amb aquesta punyent història, per mi una de les millors dels darrers anys.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-79548483967683588622010-09-19T12:00:00.001+02:002010-09-19T12:00:03.047+02:00Los cazadores de mamuts (Jean M. Auel)<a href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TJJnRHgTZ2I/AAAAAAAAARA/ILMDJRiCo0k/s1600/el%2Bclan%2Bdel%2Boso%2Bcavernario.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517586037252253538" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TJJnRHgTZ2I/AAAAAAAAARA/ILMDJRiCo0k/s320/el%2Bclan%2Bdel%2Boso%2Bcavernario.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 176px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>La veritat és que no podria encetar una nova lectura sense dedicar-li una entrada del blog al tercer volum d'aquesta meravellosa saga, <span style="font-style: italic;">Los hijos de la tierra, </span>ambientada a l'època prehistòrica. Si no hagués estat pel primer volum, <span style="font-style: italic;">El clan del oso cavernario</span>, que va aparèixer juntament amb un diari de diumenge, ja fa anys, és probable que hagués trigat força més a aficionar-me a la lectura. La veritat és que vaig començar a llegir altres llibres amb la ilusió de conèixer històries tan apassionants com aquesta. Algunes vegades les he trobat, moltes d'altres he conegut personatges gairebé tant captivadors com Ayla, però sempre he seguit tenint aquesta saga com un referent personal.<br />
<br />
Amb <span style="font-style: italic;">El valle de los caballos</span>, el ritme narratiu va canviar i es va<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TJJnkJnqzyI/AAAAAAAAARI/6oD2pfTguxg/s1600/el-valle-de-los-caballos.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517586364237532962" src="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TJJnkJnqzyI/AAAAAAAAARI/6oD2pfTguxg/s320/el-valle-de-los-caballos.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 143px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 100px;" /></a> construïr la història en paral·lel de Jondalar, que emprenia el seu gran viatge, mentre Ayla sobrevivia a la vall, intentant sobreposar-se als records i sense esperar el tomb que havia de fer la seva existència. Si en el primer volum l'interès per mi va ser tots els elements de la novel·la, en aquesta segona, l'alternança de capítols entre un i altre personatge em va forçar el ritme de lectura d'aquest relat apassionant. Una història d'amor feta des d'abans dels seus fonaments.<br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TJJn0iUNvnI/AAAAAAAAARQ/dWEzAd_ZIGs/s1600/auel-jean-m-los-hijos-de-la-tierra-3-los-cazadores-de-mamuts-portada.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517586645744729714" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TJJn0iUNvnI/AAAAAAAAARQ/dWEzAd_ZIGs/s320/auel-jean-m-los-hijos-de-la-tierra-3-los-cazadores-de-mamuts-portada.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 136px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>Al tercer volum, Los cazadores de mamuts, Ayla i Jondalar viuen en una petita societat prehistòrica on es desenvolupa tot el llibre. L'accent aquest cop es posa sobre amors i desamors que centren tota la lectura, mentre veiem la vida a través de la tribu Cro-magnon on conviuran. Val a dir que en aquest volum l'autora explota cruelment els sentiments d'angoixa que pot generar el relat, i ens farà ser partíceps, en frustracions i alegries, d'una nova etapa a la vida d'Ayla iniciant relacions socials amb els seus semblants.<br />
<br />
Eminentment, però, estem parlant d'una saga d'aventures. Un dels seus elements clau és la profunditat amb què ens mostra la vida en les societats prehistòriques, permentent-nos conèixer uns individus amb grans coneixements del medi i amb una àmplia cultura, que ens donen una imatge força més diversa de la societat Paleolítica que els nostres referents dels museus; molt més enllà de les pintures rupestres i les pedres esmolades.<br />
<br />
Tanmateix, l'eix principal de <span style="font-style: italic;">Los hijos de la tierra</span> és la seva protagonista, Ayla: La manera que Jean M. Auel ens transporta a la seva vida la converteix en un personatge palpable, quasi real, per bé que també es mostra com una gran supervivent, una lluitadora excepcional, i aconsegueix d'aquesta manera que els seus desitjos i frustracions siguin també els nostres al llegir les seves aventures. Un d'aquells personatges que desitjaries que no fóssin de ficció.<br />
<br />
A mí personalment m'ha encantat (ho dic per si no es nota). Tot i que <span style="font-style: italic;">Los cazadores de mamuts</span> no té el ritme dels volums anteriors, no deixa de formar part de la mateixa història i per això probablement no me'l podria mirar malament. Per això espero no trigar massa a encetar el quart: Las llanuras del tránsito. A qui agradin els clàssics, antics o moderns, i en especial d'aventures, no pot faltar un exemplar d'aquesta saga a la seva prestatgeria!<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Los cazadores de mamuts<br />
<span style="font-weight: bold;">Autora:</span> Jean M. Auel<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 9788496231658Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-69332851159996818262010-08-22T12:00:00.030+02:002010-08-22T12:00:00.897+02:00Drácula (Bram Stoker)<a href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/THAB0qjrBBI/AAAAAAAAAQA/tNRFBhlUDwg/s1600/9788420666204.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5507904348562850834" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/THAB0qjrBBI/AAAAAAAAAQA/tNRFBhlUDwg/s320/9788420666204.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 122px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 80px;" /></a>Clàssic entre els clàssics de la novel·la de Terror. L'orígen del Comte <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Dr%C3%A1cula">Dràcula</a> i també del doctor <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Abraham_van_Helsing">van Helsing</a>. Estic segur que quan es va publicar va fer furor, i pànic entre els seus lectors. Ho demostra el fet que avui encara les llegendes del comte Dràcula i Transilvània segueixin superant la realitat.<br />
<br />
Més enllà dels éssers fantàstics clàssics, com Frankenstein, l'home llop, les mòmies o els esquimals, les darreres generacions han experimentat el cinema de terror des de totes les perspectives: Des del provinent de l'espai exterior a Alien, el vuitè passatger, al carregat d'humor (evidentment negre) a Critters, el de fantasmes al remake anomenat The Ring o el d'assassins en sèrie com Freddie Krueger, culpable que a molta gent no agradin els jerseis de ratlles vermelles. No obstant al final sempre tornem a la llegenda del vampir. Ja ho diuen, allò de "tot torna".<br />
<br />
No se si haig d'agraïr a les adolescents histèriques fans de la comercial i edulcorada Crepúsculo o a l'escriptora Anne Rice el fet que hagin creat la sèrie <a href="http://www.tv3.cat/diarisdevampirs"><span style="font-style: italic;">Diaris de vampirs</span></a> que segueixo religiosament cada dijous a les 10 de la nit. El cas és que es constata altre cop que la llegenda del vampir, tot i que reciclada i reformulada, segueix vigent als nostres dies. Val la pena, doncs, fer-li un petit homenatge i tornar als orígens per endinsar-nos a les tenebres de la inquietant novel·la de Bram Stoker.<br />
<br />
Sobre la novel·la, com a bon llibre del 1897 no sorpendran al lector experimentat la densitat verbal ni les formulacions pesades en els diàlegs, però un cop ens hi acostumem, veiem els passatges d'una història força sinistre i que en ocasions posa els pèls de punta. Sí que és veritat, que la part d'història que m'era més familiar, i que forma la primera part de la novel·la, apuja bastant ràpidament d'intensitat, però un cop passat el punt crític, el relat perd pistonada i no torna a agafar ritme fins molts capítols després. No obstant, amb la reaparició de <span style="font-style: italic;">Dràcula </span>l'acció torna a pendre interès i ja no la podrem abandonar fins al final. Tampoc es pot descartar l'imprescindible Doctor van Helsing, que afegeix una atmosfera pròpia de misteri a la novel·la i és un dels personatges secundaris més destacats. Evidentment, però, tothom qui no hagi vist la pel·lícula voldrà respondre a la pregunta... Què passarà, amb el comte <span style="font-style: italic;">Dràcula</span>?<br />
<br />
No facilitaré a ningú estalviar-se de llegir aquest llibre per a saber-ho. Tampoc deu ser difícil de saber, imagino; Sant Google ho sap tot. De tota manera, la novel·la es mereix ser llegida, si més no per a conèixer el personatge literari original. El vampir sense additius i sense edulcorants.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Drácula<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Bram Stoker<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 9788420687414Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-90375057019116998612010-08-08T12:00:00.000+02:002010-08-08T12:00:02.619+02:00La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Stieg Larsson)<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TF1sm_KkwpI/AAAAAAAAAP4/JdK155vrtXk/s1600/La-noia-que-somiava-un-llumi3.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502673736763228818" src="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TF1sm_KkwpI/AAAAAAAAAP4/JdK155vrtXk/s320/La-noia-que-somiava-un-llumi3.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 136px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 90px;" /></a>Amb la primera novel·la de la trilogia Millenium no vaig acabar de publicar el comentari que hi tenia preparat, aviat farà un any, i penso que no puc eludir de comentar aquest segon llibre.<br />
<br />
Si la primera novel·la fa la impressió de ser una tòpica història d'assassinats i de misteris familiars, aquesta segona va molt més enllà. Tot i que altra vegada podriem parlar d'alguns tòpics, el que enganxa d'aquest llibre son les vàries històries que transcorren en paral·lel i ens permeten anar mentalment ajuntant les peces del trencaclosques.<br />
<br />
En aquesta ocasió, coneixerem més la Lisbeth Salander, una estranya heroina moderna, mentre seguim el fil de la història de la revista Millenium, on altra vegada els assassinats i els trencaclosques ens mantindran enganxats al paper al llarg de les investigacions que hauran de dur a terme, amb el punt de mira centrat en Mikael Blomkvist, el (repelent) director de l'editorial.<br />
<br />
Sigui com sigui, tot i que vaig començar "Els homes que no estimaven les dones" de l'única manera possible com ho hauria fet, un regal, m'acomiado del segon volum amb la sensació d'haver llegit un thriller que m'ha enganxat tant o més que el primer. Compleix perfectament la seva finalitat: Entretenir. I m'obliga a tenir present el tercer volum per quan em decideixi a aconseguir-lo. I aquesta vegada he trigat uns mesos a encetar-lo, imagino en part perquè quan una cosa t'agrada molt, no vols que s'acabi mai. Llàstima per l'Stieg Larsson, i per els seus seguidors; hauria pogut donar molts anys de bones novel·les.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> L'home que somiava un llumí i un bidó de gasolina<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Stieg Larsson<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> <b style="font-weight: normal;">9788466410045</b>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-41053826841927360092010-07-25T12:00:00.001+02:002010-07-25T12:00:05.342+02:00Vici's strike backDesprés de mesos només llegint notícies, emails i algun que altre bloc, he tornat a l'activitat lectora, almenys per a treure aquells llibres pendents de llegir de fa tant temps de la meva vista.<br />
<br />
Vaig com<a href="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TErwok6qQfI/AAAAAAAAAPQ/9se4r0xGkAM/s1600/una+llama+misteriosa.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497470875054260722" src="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TErwok6qQfI/AAAAAAAAAPQ/9se4r0xGkAM/s320/una+llama+misteriosa.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 179px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 113px;" /></a>ençar per a acabar la novel·la de Philip Kerr: Una llama misteriosa. La veritat és que em va agradar bastant, per no dir que em va encantar. Bernie Gunther és un personatge amb molt carisma i, tot i que en el fons és un relat d'allò més fosc, amb les incisions constants d'humor negre i sarcàstic del protagonista juntament amb una història que no està malament, fan una novel·la d'allò més entretinguda. Tampoc se m'escapa que els temes relacionats amb els nazis i la història en general em solen despertar interès. I no sóc antisemita. La veritat és que tinc ganes d'enganxar-ne alguna altra de la sèrie, preferentment la primera, per a seguir llegint sobre aquest personatge.<br />
<br />
Posteriorment, m'he llegit un llibre que em va regala<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TEr0Do4zLQI/AAAAAAAAAPY/6SltNOiwnI8/s1600/sang-vessada350.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497474638511549698" src="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TEr0Do4zLQI/AAAAAAAAAPY/6SltNOiwnI8/s320/sang-vessada350.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 195px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 130px;" /></a>r la meu mare: Sang vessada, d'Asa Larsson (em fa mandra buscar la a amb rodoneta jeje). Pel meu gust és una novel·la negra passable. Si bé no m'ha deixat de sorpendre alguns girs del relat, hi ha parts que no veig com acaben de lligar, com els capítols dedicats a la Lloba. L'he llegit en pocs dies; de qualsevol manera el seu punt fort és que enganxa, però em queda la sensació que d'una banda potser el cognom Larsson està massa de moda, i per altra que a Suècia actualment no hi deu haver massa competència pel que fa a novel·la negra. Per altra banda, l'única pega d'haver llegit aquest llibre és que es tracta de la segona part de "Aurora boreal", de la mateixa autora.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TEshq54YyHI/AAAAAAAAAPw/jYm4cnnid5s/s1600/rechicero.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497524791111370866" src="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/TEshq54YyHI/AAAAAAAAAPw/jYm4cnnid5s/s320/rechicero.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 197px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 130px;" /></a>Finalment, he intentat començar una altra novel·la, arrel d'una recomanació, i l'he abandonat avui mateix, constatant una veritat irrefutable: Es molt difícil recomanar llibres que agradin al destinatari, i encara més que a aquest li agradin tant com al remitent. La víctima en aquest cas es Rechicero, de Terry Pratchett. Només observant la portada ja em vaig fer a la idea del tall jovenil de la novel·la. Cap problema. El que passa és que m'ha acabat saturant la seva metàfora rebuscada i a vegades suada; alguns cops fa gràcia, però al final m'ha posat nerviós i no vull desitjar-li cap mal al senyor Pratchett.<br />
<br />
Em sembla que el següent intent serà una altra novel·la negra... i per no ser una excepció a la humanitat en això de tenir contradiccions, continuaré per "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson. Si està a l'alçada de la primera, per molt que la crítica la destrossi, almenys tindré un bon entreteniment per uns dies.<br />
<br />
Continuarà...Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-20022285524966812212009-12-20T12:00:00.003+01:002009-12-20T12:00:01.077+01:00Els pilars de la terra (Ken Follett)<a href="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SyadktIW4JI/AAAAAAAAANc/fKjjnTZjcoM/s1600-h/els+pilars.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415188855875100818" src="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SyadktIW4JI/AAAAAAAAANc/fKjjnTZjcoM/s320/els+pilars.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 153px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>El llibre més llarg que he llegit mai. Almenys per número de pàgines, cosa que fa una mica de respecte abans de posar-s'hi. Com se sol dir, de mica en mica s'omple la pica...<br />
<br />
Com no pot ser d'una altra manera, ens trobem davant una gran història, que segueix la vida de diferents personatges, podriem dir co-protagonistes del relat, ambientada en l'Anglaterra del s.XII, on la història gira al voltant de la construcció d'una catedral. Tot i que aquest és el fil conductor del llibre, l'autor aprofita per a fer retrats detallats de la vida de cadascun dels personatges i les seves aventures i desventures. En alguns moments m'ha fet pensar en la saga "Canción de hielo y fuego" però, abans que m'escarneixin els seus fans, en aquest cas es tracta només del fet que als primers capítols se'ns parla per separat d'uns i altres personatges, per anar-los relacionant mica en mica. Potser per aquest motiu hi ha gent que no ha pogut passar de les primeres pàgines.<br />
<br />
Els llibres que valen realment la pena són aquells que temps després d'haver-los llegit, ens emocionem recordant-ne alguna imatge o fragment; aquells en què el lector esdevé una víctima dels capritxs de l'escriptor, rebent els embats un darrere l'altre, i no deixant-lo respirar sense haver llegit la pàgina següent. En alguns capítols es pot palpar aquesta tensió, sobretot els fragments que ténen a veure amb William Hamleigh. No obstant, el que per una banda explota àmpliament, per una altra no ho fa, i és el que principalment no m'ha agradat del llibre: A altres personatges més trascendents al relat no se'ls ha donat la importància que mereixien, i en aquest sentit, la sensació que em queda és que la història queda una mica coixa.<br />
<br />
De tota manera, trobo que és força meritori ser capaç de construir una història tan extensa sense arribar a avorrir al lector, o potser és que jo tinc molta paciència :) En qualsevol cas, és un llibre que tot i la seva envergadura és de lectura fàcil i entretinguda. Perfecte per aquests dies en què s'hi està tant bé i calentó al sofà amb la manta mentre escoltem el vent udolant que amenaça l'hivern que ja s'acosta...<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Els pilars de la terra<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Ken Follett<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN: </span> <b style="font-weight: normal;">9788496863248</b>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-51570839329849104222009-09-06T12:00:00.001+02:002009-09-06T12:00:03.636+02:00Vògits, modolons i desfedors (Daniel Rangil)<a href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/Sp6Kr6bA9II/AAAAAAAAAMk/QI0kRpfvSzE/s1600-h/vogits+modolons+desfedors.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5376887492148524162" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/Sp6Kr6bA9II/AAAAAAAAAMk/QI0kRpfvSzE/s320/vogits+modolons+desfedors.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 145px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>Aquesta és la segona part del recull de testimonis fets al llarg d'uns quants anys per Daniel Rangil, sobre la vida i costums de la gent aplegada al voltant del Montnegre, a cavall entre el Vallès oriental i el Maresme. Com en l'anterior ocasió, ens trobem davant d'una gran obra que reuneix diversos testimonis de poblacions properes al massís i que expliquen moltes coses de la vida fa uns quants anys, diguem-ne entre mitjans segle XIX i mitjans segle XIX; allò que normalment en diem una altra època.<br />
<br />
El primer que m'ha cridat l'antenció respecte la primera part de l'obra "<a href="http://unvici.blogspot.com/2008/11/histries-i-llegendes-de-lany-vuit.html">Històries i llegendes de l'any vuit</a>" és el gran compendi i diversitat d'informació que ens trobem en tant poques pàgines. En l'anterior obra, centrada en les interpretacions de diferents persones de les llegendes i històries de la zona, em vaig trobar que en algun cas comportava llegir la mateixa història més d'un cop i que en algun cas la informació era inconnexa, degut a la pròpia naturalesa de les llegendes. No obstant, va ser una lectura que em va embadalir; el món del fantàstic i del sobrenatural sempre m'ha fascinat; En aquest cas, a més, em va servir per a recordar algunes històries d'aquelles que s'explicaven a la vora del foc.<br />
<br />
En aquesta ocasió, el compendi és ben divers. Amb temes com les, prou conegudes, rieres del Maresme, els crancs de riu, els boscaters, les vinyes, els pous de gel, els pagesos, el blat, els carreters, els medis de treball... mica en mica anem unint bocinets de com era la societat rural a principis de segle XX al voltant d'aquestes muntanyes, i ens ajuden a fer-nos una idea de que diferent era la vida tot just fa cent anys, on tenir una llesca de pa i oli per sucar-lo simbolitzava el resultat d'un gran esforç. En un segle hem arribat molt lluny, però amb el progrés també s'ha perdut moltes coses i en aquest llibre, Daniel Rangil ens ajuda a fer-nos-en una idea.<br />
<br />
En aquest volum, podem veure molts aspectes de la vida de la gent de muntanya, anècdotes i curiositats que l'autor ha separat en dos grans grups: Terra i Aigua. A l'espera del tercer i últim volum d'aquest recull, cal dir que trobo admirable la tasca duta per Daniel Rangil al llarg de tant temps per a recuperar totes aquestes històries que si no fós així, s'haurien anat perdent en l'oblit. Lluny de crear un recull acadèmic de llenguatge administratiu, ens trobem amb una obra transparent, on escoltem els testimonis directes d'aquell temps i ens deixem emportar pel que expliquen.<br />
<br />
Com vaig dir al comentari de l'anterior llibre, qui no conegui el Montnegre no s'hauria de deixar perdre el seu particular encant, i tant pels coneguin com pels que no, aquest llibre els servirà per a endinsar-se una mica més en la seva història.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Vògits, modolons i desfedors<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Daniel Rangil<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 978-84-612-9586-9Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-1715571633576131352009-06-07T12:00:00.001+02:002009-06-07T12:00:11.460+02:00Àngels i Dimonis (Dan Brown)Acabo de llegir Àngels i Dimonis, anys després d'haver-me llegit el Codi da Vinci, com suposo ha fet la majoria de gent, tot i que les passes de Robert Langdon corresponen en aquest cas a temps anteriors. A banda d'això, només comentar que he llegit ambdós llibres sense haver vist les respectives pel·lícules i, la veritat, a priori, sense massa interès a fer-ho. Però no pas per l'opinió que em mereixin ambdues novel·les.<br />
<br />
Una nit, Robert Langdon reb una trucada misteriosa que el portarà a travessar un oceà i passar del laboratori més avançat (i potser més car) d'Europa, el CERN, al cor mateix de l'Església, en una història plena de descobertes, misteris, secrets, i mans ocultes -no les de Dan Brown- que mouen els engranatges en una novel·la trepidant, amb un ritme marcat per minuts de tensió que transpassen a les nostres retines i ens porten a conèixer molts racons del Vaticà i de Roma, a més de molts detalls, faltaria saber si reals o no, de tradicions molt antigues com l'elecció d'un Sant Pare.<br />
<br />
Tal com em va passar l'altra vegada, tot de preguntes se m'han acumulat al cap, les quals, com passa sovint, només la meva venerada wikipèdia ha sabut respondre, com ara saber si els <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Illuminati">il·luminats</a> van existir realment, o descobrir l'orígen real de paraules com <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nizar%C3%ADes">assassí</a>, llucifer o <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sat%C3%A1n">satanàs</a>. Tot plegat li dóna a l'historiador Robert Langdon força versemblança, fins a vegades arribar a un punt de repelència en que hom desitja que falli estrepitosament. Serà això que la gent molt culta a vegades fa una mica de "ràbia"...<br />
<br />
D'acord, pot ser que la figura de l'Historiador no causi tanta adversió. Com he dit, és força creïble, i el dibuix que es fa d'aquesta Roma plena de monuments, símbols i misteris no fa més que donar (encara més) ganes de visitar-la. Alguns altres elements de la novel·la, en moments puntuals, dóna la sensació que s'agafen amb pinces, sobretot cap al final, però sense entrar en detalls, crec que no desmereixen el conjunt.<br />
<br />
M'ha agradat especialment que en un best seller d'aquesta magnitud es parli del <a href="http://www.cern.ch/">CERN </a>i d'un projecte real com el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gran_colisionador_de_hadrones">LHC </a>(Large Hadron Collider), probablement una de les instal·lacions científiques més grans i més cares del món. Un cop a la web del Cern, podeu veure com fins i tot <a href="http://angelsanddemons.cern.ch/">han dedicat un portal</a> a explicar què hi ha de veritat al darrera de la novel·la d'Angels i Dimonis respecte la seva recerca.<br />
<br />
Al respecte de l'LHC també s'ha formulat les mes diverses teories i fins i tot s'ha especulat que <a href="http://www.20minutos.es/noticia/392405/0/fin/mundo/cern/">podria acabar amb l'univers</a>. De fet, encara no s'ha pogut desmentir, ja que amb <a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/averia/grave/frena/meses/acelerador/particulas/elpepisoc/20080921elpepisoc_3/Tes">l'avaria produïda l'any passat</a> en algunes de les seves seccions, aquesta primavera han finalitzat les <a href="http://press.web.cern.ch/press/PressReleases/Releases2009/PR06.09E.html">substitucions de peces avariades</a> i la posada en marxa de l'accelerador de partícules encara no s'ha finalitzat. Esperem doncs que els cospiradors, paranoics o excèptics no tinguin raó, i podem seguir amb les nostres vides sense témer futurs apocalíptics...<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El Llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Àngels i Dimonis<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Dan Brown<br />
<span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> Edicions 62<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN</span> (català, cartoné): 9788497871327Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-64786287221505426192009-04-19T12:00:00.000+02:002009-04-19T12:00:07.811+02:00L'alquimista (Paulo Coelho)<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SeTOo_I9IGI/AAAAAAAAAEE/8OhDag4ugY8/s1600-h/alquimista.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324607862997852258" src="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SeTOo_I9IGI/AAAAAAAAAEE/8OhDag4ugY8/s320/alquimista.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 154px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 100px;" /></a>Es tracta d'una novel·la bastant breu (unes 150 pàg.) i que se centra en el viatge extraordinari d'un pastor d'Andalusia. A priori podria semblar que només és un conte simplista i repetitiu, però al llarg de la lectura va quedant clar que anem més enllà d'una simple història de ficció.<br />
<br />
Al llarg de les seves pàgines, Paulo Coelho ens posa al lloc d'un pastor d'ovelles i ens introdueix en un món màgic on ens explica que només els qui persegueixin els seus somnis sense descans podràn arribar a ser feliços; i encara més important: només així les seves vides valdràn la pena.<br />
<br />
Es veritat que hi ha moltes referències al cristianisme al llarg de la lectura mesclats amb el propi relat, en alguns moments podrien semblar innecessàries, però no desentonen en una història essencialment fantàstica que ens deixa el regust dolç de pensar que, mentre fem amb la nostra vida el que el nostre interior ens digui que hem de fer, algun dia mirarem enrera i ens n'adonarem que tot plegat, només així, hauria tingut sentit.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> L'alquimista<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Paulo Coelho<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN: </span>84-8437-300-2<br />
<span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> ProaUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-85478643576771538522008-12-14T12:00:00.001+01:002008-12-14T20:51:37.354+01:00L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SUVikNXGTKI/AAAAAAAAACw/G51OxOnczQs/s1600-h/lombradelventcd350.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 100px; height: 150px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SUVikNXGTKI/AAAAAAAAACw/G51OxOnczQs/s320/lombradelventcd350.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279734512363130018" border="0" /></a>Segurament manquen de tota trascendència les meves paraules. Els rius de tinta que deu haver vessat aquesta novel·la fins al moment present segurament són més grans del que em pugui imaginar. No obstant, trobar-me a les primeres pàgines amb tot de comentaris de revistes diverses del món lloant-la no va fer més que predisposar-me a que no m'agradés. Finalment puc dir que, tot i que m'esperava una història més intensa per les opinions que n'havia sentit, és un llibre que està prou bé per a llegir.<br /><br />L'Ombra del Vent és una història ben construïda, on la trama es va desgranant mica en mica i que manté el lector atent; tant a les mentides com a les mitges veritats com a les altres històries que apareixen entrecreuades a les seves pàgines. Parlen de la història d'un noi que, amb l'ajuda de diverses persones, intentarà arribar als orígens d'un misteri en el que es veurà involucrat, movent-se entre diferents llocs de la Barcelona de primera meitat de segle XX.<br /><br />M'ha agradat especialment els personatges que hi apareixen. Alguns de misteriosos amb intencions obscures, però també alguns que poden arribar a ser entranyables. En aquest sentit, és fàcil veure's reflexat en algunes situacions que es plantegen i no falten fins i tot alguns instants que conviden a reflexionar.<br /><br />En la meva opinió, potser és exagerat l'impacte mediàtic d'aquesta novel·la, serà la cosa de les modes, però tot i això L'Ombra al vent és un llibre que es deixa llegir i que pot enganxar des de la primera pàgina. Un llibre perfecte per a aquests dies d'hivern que conviden a arrecerar-se a la vora del foc.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Títol:</span> L'Ombra al vent<br /><span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Carlos Ruiz Zafón<br /><span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 978-84-9708-186-3<br /><span style="font-weight: bold;">Ed:</span> PlanetaUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-26112645541937942922008-11-30T12:00:00.001+01:002008-11-30T12:00:04.111+01:00Pandora al Congo (Albert Sánchez Piñol)<a href="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SS2wzsHX_8I/AAAAAAAAACo/Br5jyeppRn4/s1600-h/portada+Pandora.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5273065140782628802" src="http://1.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SS2wzsHX_8I/AAAAAAAAACo/Br5jyeppRn4/s320/portada+Pandora.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 160px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 110px;" /></a>Després de llegir La pell freda em vaig quedar amb les ganes de més; Tretze tristos tràngols va ser per mi una decepció, però amb Pandora al Congo he descobert el millor Albert Sánchez Piñol, capaç de crear una història molt més complexa que a La pell freda però mantenint un to semblant de profunditat literària. M'encanta el domini que té de la metàfora i la relació contínua de les accions amb conclusions filosòfiques, encara que no sempre comparteixi el seu punt de vista.<br />
<br />
En aquest llibre demostra una gran capacitat per a jugar amb els sentiments del lector i fent-nos tastar molts registres diferents: des de l'humor més sòrdid, recreant imatges hilarants que em van fer petar de riure a situacions que posen els pèls de punta. Tampoc hi falten grans dosis de misteri. M'ha agradat especialment el fet d'estar llegint un llibre força més complex que l'anterior però que demostra una gran fluïdesa narrativa que en moments puntuals fa dubtar de si estem llegint autoreferències de l'autor o realment el narrador està explicant la seva història. Si hagués d'explicar-ho més breument diria que enganxa; i molt.<br />
<br />
No sé què tindrà Albert Sánchez Piñol. El seu estil és molt diferent al que hagi pogut llegir fins ara, tot i a vegades es pugui veure com s'ampara en clàssics com Lovecraft. M'agrada el punt fantasiós de les seves narracions, mostrant-nos llocs i personatges estranys que utilitza per a reflexar-nos aspectes de la condició humana. També la manera en què intercala conclusions filosòfiques al llarg de la lectura, algunes vegades més lapidants que altres i que en general donen coses en què pensar. Amb Pandora al Congo, a més, demostra un gran domini literari, exposant una història complexa alhora que apassionant, en què en el moment en què creguem que la història s'ha acabat, tot just acabarà de començar.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Pandora al Congo<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Albert Sánchez Piñol<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 84-95616-70-X<br />
<span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> La Campana<br />
<br />
P.D.: Mireu què en diuen en <a href="http://www.uoc.edu/lletra/noms/asanchezpinol/index.html">alguns articles</a>. Això si, si ja heu llegit les novel·les!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-90480380868336339932008-11-23T12:00:00.003+01:002009-09-02T16:06:04.283+02:00Històries i llegendes de l'any vuit (Daniel Rangil)<a href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SSR-0SzkQyI/AAAAAAAAACg/XA9QKqaonho/s1600-h/any+8.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5270476900796744482" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SSR-0SzkQyI/AAAAAAAAACg/XA9QKqaonho/s320/any+8.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 149px; width: 102px;" border="0" /></a>M'ha encantat llegir aquest llibre. Es tracta d'un recull d'històries, recuperades dels records de moltes persones i lligats d'una manera o altra al Montnegre i els pobles de l'entorn. Daniel Rangil, agrupa en diferents temàtiques totes les històries que els expliquen els entrevistats per donar una conformitat a la lectura, on parla des de bèsties fantàstiques a llegendes i misteris de tot tipus relacionats amb les masies i habitants de la zona.<br /><br />Des d'éssers fantàstics provinents de l'edat mitjana o èpoques més antigues, successos, històries de lladres, de fantasmes... i fins i tot de tresors amagats; és una mica de resum del que s'hi pot trobar en aquest fantàstic llibre. De la veu de diferents interlocutors podrem veure com es reafirmen algunes històries i se'n desmenteixen d'altres, com és el mal de la cultura oral: algunes vegades, allò que es diu és per algun motiu, i d'altres el boca-orella deforma les històries fins no assemblar-se massa als originals, tot i que algun orígen peculiar de ben segur han tingut.<br /><br />Per altra banda, aquest recull d'històries m'ha fet recordar moltes d'altres que des de petit m'han anat explicant: De gent estranya, fantasmes, llocs encantats i llocs on no s'ha d'anar de nit si no volem emportar-nos un esglai de mort, i potser el que m'ha agradat més és poder tornar a veure aquella aura sobrenatural i misteriosa que ho envolta tots, com quan som nens i sembla que tot és possible. En qualsevol cas, és una llàstima que la cultura oral tingui una caducitat tan ràpida, com apunta l'autor, i més avui en dia amb tot l'entreteniment de què disposem, i per això està tan bé que gent com Daniel Rangil es prengui la molèstia de recuperar històries d'aquelles d'explicar davant la llar de foc a l'hivern i ens les transmeti en forma de llibre.<br /><br />Per als qui coneguin la serralada que formen Montnegre i Corredor, especialment la zona de l'església d'Hortsavinyà, saben que aquest és un lloc amb un encant especial, enmig de les muntanyes i alhora tant a prop de la costa, i estic segur que després de llegir aquest llibre tindràn ganes de tornar-hi per a veure altre cop aquells paisatges i llocs, per a poder observar-los d'una altra manera... i per als qui no hi hagin estat mai, els diria que no s'ho deixin perdre, i en qualsevol cas, tampoc aquest llibre!<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br /><span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Històries i llegendes de l'any vuit<br /><span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Daniel Rangil<br /><span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 9788461224562Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-38760109267029133112008-10-26T12:00:00.001+01:002008-11-26T21:28:39.392+01:00La batalla de Walter Stamm (Melcior Comes)<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SP-Av0cmmmI/AAAAAAAAACU/n2mA9w37AK4/s1600-h/stamm1.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260064448812849762" src="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SP-Av0cmmmI/AAAAAAAAACU/n2mA9w37AK4/s320/stamm1.gif" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 145px; width: 96px;" border="0" /></a>Crua, garrativant, intensa... són alguns dels adjectius amb què podria descriure aquesta novel·la, que ens adentra en les tenebres de la Segona Guerra Mundial on, de la mà de Walter Stamm, fet presoner pels nazis acusat de traició, en una mena de crònica bèl·lica sense eufemismes ni omissions, on se'ns transporta als camps de presoners Nazis i a una de les batalles més tristament famoses del segle XX, i de la història.<br /><br />Ens trobem amb una novel·la guardonada amb el premi Josep Pla d'enguany. Poc hi entenc de literatura per a saber si un llibre ho mereix o no, però aquest m'ha agradat força, tot i la seva cruesa. En aquest sentit, no és apte per a estómacs sensibles i, posats a dir, per qui no agradin les pel·lícules bèl·liques en general. Com que aquest no és el meu cas, he pogut gaudir d'una novel·la intensa de principi a final; una mena de crònica bèl·lica on se'ns explica la història de Walter Stamm i la seva extraordinària història de supervivència.<br /><br />Des que és empresonat pels nazis, Walter Stamm haurà d'esgarrapar sagnant cada petita oportunitat que tingui per a sobreviure, malgrat alguns moments de relativa treva, i es veurà forçat a participar, juntament amb el VIè exèrcit del III Reich, a la batalla de Stalingrad, on cada instantània serà gravada a foc a les seves retines, i a les nostres, oferint unes imatges lluny de les heroicitats acostumades al cinema i mostrant la cara més desgraciada i miserable de la guerra.<br /><br />Tot i tractar-se d'un personatge fictici, el més dur al llarg de la lectura és pendre consciència que tot això va passar de veritat i que milions de persones van morir, empesos per unes idees o per unes altres o pel simple anhel de supervivència, com el cas de Walter. I a través del seu relat, capítol a capítol, rememorem un dels capítols més negres del segle XX, i se'ns planteja si pot existir al món cap idea que pugui merèixer una sola bala. Hi ha qui diria que només la llibertat, però, com sempre, tot és relatiu.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br /><span style="font-weight: bold;">Títol:</span> La batalla de Walter Stamm<br /><span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Melcior Comes<br /><span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 987-84-9710-097-7<br /><span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> DestinoUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-69139797607002677642008-10-19T12:00:00.001+02:002008-10-21T19:27:08.410+02:00Segunda Fundación (Isaac Asimov)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SP4Q0BwrB0I/AAAAAAAAACM/M-_nniUJPXY/s1600-h/9788497596763.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 89px; height: 142px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SP4Q0BwrB0I/AAAAAAAAACM/M-_nniUJPXY/s320/9788497596763.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259659900827141954" border="0" /></a>Finalment he acabat el tercer llibre de la trilogia de Fundación. Degut a un canvi dràstic al repartiment del meu temps he estat unes quantes setmanes sense llegir i la veritat tornar-ho a fer amb aquest llibre ha sigut més que un bon alicient. La veritat és que no podria més que llençar floretes a aquesta novel·la, que no es més que la cirereta damunt el pastís per a concloure les aventures pòstumes de Hari Seldon i el seu legat.<br /><br />En aquesta part, que acaba l'anomenat Cicle de Trantor, com havia llegit no sé on, canvia substancialment l'enfocament que es feia fins ara d'aquests relats, de manera més o menys històrica i/o política. Ara, en canvi, ens trobem amb una novel·la més intrigant i tensa que les seves predecessores, on tothom té els seus secrets i els amaga als altres, i es confonen amics i enemics mentre la mà difosa de la Segona Fundació sembla estar a tot arreu i enlloc alhora, i s'encadenen una successió d'esdeveniments dels quals no sabrem tota la veritat fins pràcticament el final.<br /><br />No m'agradaria esguerrar la lectura amb més detalls. M'agradaria pensar que aquest llibre pugui ser llegit per a gent a qui no interessi la ciència ficció pura i dura, ja que en general tota la trilogia, seguint unes influències o altres, com ja he comentat anteriorment, s'allunya bastant del que són històries de matar marcians, i es centra en desenredar l'entramat creat per una sola pregunta: Com una persona, Hari Seldon, per molts coneixements científics i sociològics que tingui, pot predir el destí de la gal·làxia de manera efectiva, cobrint les vicissituds que a nivell global o local es puguin produïr, per a salvar la humanitat de la barbàrie a la que esta condemnada a sotmetre's durant mil·lenis?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br /><span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Segunda Fundación<br /><span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Isaac Asimov<br /><span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> De bolsillo<br /><span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 978-84-9759-676-3Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-22855867225116124082008-09-14T12:00:00.001+02:002008-11-26T21:28:18.291+01:00La pell freda (Albert Sánchez Piñol)<a href="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SLxGZ0V0fyI/AAAAAAAAACA/p8qz-zjqcY8/s1600-h/la+pell+freda_web.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241141475713253154" src="http://2.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SLxGZ0V0fyI/AAAAAAAAACA/p8qz-zjqcY8/s320/la+pell+freda_web.jpg" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; float: left; height: 149px; width: 100px;" border="0" /></a>Un home desembarca en una illa aparentment deserta per a una missió científica que el deixarà allà durant un any. Porta provisions de tot tipus per a ocupar el seu temps durant aquest període, però no té ni idea de la mena d'illa en la que ha desembarcat.<br /><br />Fantasia, aventures, acció, i fins i tot filosofia; vàries són les perspectives i gèneres que conviuen en aquest llibre i les quals m'hi han enganxat de principi a final. L'autor crea una història rica en matisos i molt descriptiva, però sense abusar-ne, parlant d'un escenari de tints apocalíptics en un lloc aïllat de la resta del món, i d'una història de supervivència, on la lluita entre el sentit comú, l'instint de supervivència i la bogeria porten a un relat intens de fantasia pura, que des del primer moment m'ha fet pensar en H.P. Lovecraft, pel contingut més que per la forma.<br /><br />Mentre se'ns van desvelant detalls del que ha portat el nostre protagonista a posar els peus en aquest illot sortit d'un altre món, l'autor, a través dels pensaments del científic, desgrana mica en mica i a través de tota l'obra, alguns aspectes de la nostra psicologia, alhora que els relaciona amb l'acció que transcorre i d'aquesta manera li dóna una riquesa que el converteix en una història d'aventures força especial i original.<br /><br />Vull destarcar que també aquesta mescla diversa de gèneres tampoc deixa de banda un sentit de l'humor bastant ampli: En alguns moments passa de l'humor simple i innocent a escenes on s'hi aprecia un humor macabre que podria perfectament associar amb les pel·lícules de sèrie B. No tant abundants, però igualment efectius per a entretenir l'espectador... o lector en aquest cas.<br /><br />Fins ara no havia llegit res d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_S%C3%A1nchez_Pi%C3%B1ol">Albert Sánchez Piñol</a>, però em sembla que no podré deixar de tastar-ne algun altre plat. Com ara, el blog que li ténen dedicat: <a href="http://rizzobcn.blogspot.com/">La pell de Pandora</a>, el qual no sembla tenir massa activitat últimament, però no deixa de tenir referències interessants.<br /><br />Pel que fa doncs a La pell freda, em quedo amb una història que m'ha sorprès i que m'ha enganxat, un conte fantàstic escrit per a adults i que, gairebé podria dir-se, es llegeix sol. Espero que aviat pugui tenir algun altre exemplar d'aquest autor perquè realment val la pena.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El llibre:</span> La pell freda<br /><span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Albert Sánchez Piñol<br /><span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 8495616254<br /><span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> La campanaUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-72373007723526376632008-09-07T12:00:00.000+02:002012-10-31T21:26:26.986+01:00Crónicas marcianas (Ray Bradbury)<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SLmYBzssQdI/AAAAAAAAAB4/LozEkxiVFUM/s1600-h/cronicas_marcianas.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5240386798247231954" src="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SLmYBzssQdI/AAAAAAAAAB4/LozEkxiVFUM/s320/cronicas_marcianas.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 136px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 86px;" /></a>De la mà de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ray_Bradbury">Ray Bradbury</a> ens endinsem als relats de la novel·la que va escriure fa ja unes dècades (cap allà 1950) al voltant de la colonització del planeta Mart i que és un dels grans clàssics del gènere, o això he llegit. De fet, la portada ja ho diu. La història gira al voltant dels intents de colonització del planeta Mart, a través de diferents peresonatges i visions, mentre parla d'una humanitat en decadència i a punt del colapse.<br />
<br />
M'ha encantat la gran imaginació que demostra l'autor en aquesta obra, introduïnt-nos en un planeta Mart habitat per uns éssers del tot onírics i curiosos que viuen tranquilament aliens a tot, fins que apareixen els humans disposats a conquerir-lo. Els primers capítols són bastant inquietants, i mitjançant relats i perspectives diferents, en to o en temàtica i amb el fil conductor de la colonització del planeta, es narren pinzellades diferents d'una gran història.<br />
<br />
En varis capítols, aprofita l'avinentesa dels relats per a exposar-nos amb gravetat alguns aspectes de la nostra naturalesa, mostrant una humanitat que respon amb violència a allò que no entén, i uns marcians d'una naturalesa estranya amb els que serà difícil entendre's. Uns humans fugitius d'un planeta Terra on aquesta mateixa violència irracional és la que podria portar la humanitat a l'autodestrucció. Tenint en compte que el llibre va ser publicat a l'any 1950, als inicis de la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_fr%C3%ADa">guerra freda</a>, aquest devia ser un tema força vigent.<br />
<br />
Pel que he llegit, l'obra més coneguda de Ray Bradbury és Fahrenheit 451, així que ja el tinc a la llista de pendents, però sense cap dubte Crónicas Marcianas és un llibre que val la pena llegir. No m'esperava una obra tant fantasiosa, i crec que va trobar una bona manera per a parlar dels temes que realment li interessaven, mentre explica una història fascinant, del dia en què la humanitat va decidir colonitzar el planeta veí, sense saber del cert si estava disponible.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre:</span> Crónicas Marcianas<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor: </span>Ray Bradbury<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN: </span>8445073850Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-17070476181126197532008-08-31T12:00:00.000+02:002012-10-31T21:26:26.983+01:00Pórtico (Frederik Pohl)<a href="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SLMvcD2uzeI/AAAAAAAAABo/Y5CcemSAMM8/s1600-h/portico.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5238582950679727586" src="http://4.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SLMvcD2uzeI/AAAAAAAAABo/Y5CcemSAMM8/s320/portico.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 160px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 98px;" /></a>Robinette Broadhead parla de les seves experiències amb el seu psiquiatra, mentre mica en mica se'ns van desvelant detalls sobre el seu pas per "Pórtico"; una base espaial creada per una civilització alienígena desapareguda, els Heeche, que no ha deixat cap rastre del seu pas excepte la base espaial i els hangars on hi ha centenars de naus de les que se sap ben poc i que poden portar-los als confins de la gal·làxia.<br />
<br />
Aquesta és una petita introducció al món de Pòrtic, on ens transporta aquesta novel·la de ciència ficció. Als primers capítols vaig tenir la sensació que els capítols on el protagonista parla amb el seu psicòleg eren un mer tràmit o una pausa entre acció i acció, però a la llarga es va descobrint que en aquests mateixos es desvelaven detalls de la història i dels pensaments de Bob, i fa que tinguem la necessitat de llegir un capítol rere l'altre. A més, encara que sigui d'aquest gènere, no entra en excessius tecnicismes i es centra més aviat en les relacions entre els personatges que hi apareixen, fent una història fàcil (i agradable) de digerir.<br />
<br />
La història m'ha agradat força, i per varis motius: Per ser molt imaginativa pel que fa a les tecnologies alienígenes i tot el relatiu als viatges, i perquè d'altra banda narra històries de personatges força creïbles, amb orígens molt diversos i que, moguts davant l'incentiu de grans sumes de diners, es llencen a una cursa desesperada a l'espai cercant objectes de la civilització desapareguda que els puguin enriquir. Això si, sense saber mai si tornaran vius de cada viatge o no i veient com molts altres acaben en tragèdia. També, entre els capítols hi ha moltes "notes" amb informació de tot tipus, ampliant els horitzons pel que fa a la història i endinsant-nos encara més en el món de Pòrtic.<br />
<br />
Aquesta novel·la va ser guanyadora de varis premis literaris al 1978 (<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Premios_Hugo">Hugo</a>, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Premios_Nebula">Nebula</a> i <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Premio_John_W._Campbell_Memorial">John W. Campbell Memorial</a>) i de fet és la primera d'una llarga saga creada per <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Frederik_Pohl">Frederik Pohl</a>, amb actualment 5 llibres publicats. Sens dubte, en el moment que localitzi el proper llibre de la saga, no el passaré per alt.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">El llibre</span><br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Pórtico<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Frederik Pohl<br />
<span style="font-weight: bold;">ed.:</span> ediciones B<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 84-666-2298-5Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2123518673501682255.post-17503649894236717352008-08-24T12:00:00.002+02:002008-08-24T12:00:01.647+02:00Soy Leyenda (Richard Matherson)<a href="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SK3E0NrrNsI/AAAAAAAAABg/BFqCDBWmUvc/s1600-h/image_book.php.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237058343006844610" src="http://3.bp.blogspot.com/_BuciMG0EpdY/SK3E0NrrNsI/AAAAAAAAABg/BFqCDBWmUvc/s320/image_book.php.jpg" style="cursor: pointer; float: left; margin: 0pt 20px 10px 0pt;" /></a>Es tracta d'un breu però intens relat en què un home, Robert Neville, viu assatjat per tot de vampirs que cada nit van a casa seva per intentar capturar-lo, i ell posa tots els medis que té a la seva mà per intentar impedir-ho, en una casa on fins fa uns mesos no era l'única persona viva.<br />
<br />
Així comença Soy Leyenda, una novel·la fosca i crua que pocs elements en comú té amb la pel·lícula <a href="http://www.labutaca.net/films/58/soyleyenda.php">del mateix títol</a> protagonitzada per <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Will_Smith">Will Smith</a> i estrenada el 2007 que, de fet, no és la primera adaptació de la novel·la a passar per la gran pantalla.<br />
<br />
Bàsicament, les semblances entre llibre i pel·lícula es resumeixen amb el nom del protagonista i que, suposadament, és l'únic ésser humà viu que queda al món. No obstant, l'any passat ja vaig veure la pel·lícula i em va agradar força; a banda d'un parell de petites incongruències trobo que està prou bé i Will Smith fa, com sempre, un bon paper. Un cop llegida la novel·la simplement apuntaria que son dues històries que ténen els punts en comú que ja he comentat, però que per la resta són totalment independents i s'haurien de considerar així.<br />
<br />
Pel que fa a la novel·la, crec que <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Matheson">Richard Matheson</a> va fer un canvi de perspectiva dins històries de vampirs, o potser un homenatge al propi gènere, traient elements clàssics dels <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_de_terror_g%C3%B3tico">contes gòtics de terror</a>, com els catells amb catacombes ocultes i les verges innocents assatjades i substituïnt-los per un món postapocalíptic on només queda un humà que sobreviu combatent-los, en una mena de conte que parla sobretot de la soledat i els límits de la bogeria.<br />
<br />
El que m'ha agradat de la narració, és que exposa de manera crua i sense floritures literàries com és la vida de Neville dins les circumstàncies en què es troba, la seva lluita interna entre el qui vol vèncer i el qui es vol deixar vèncer i l'ansietat que li provoca arribar al punt de no saber diferenciar entre les al·lucinacions i la realitat, alhora que parla de la seva rutina per a combatre els vampirs, construïnt un conte macabre i bastant psicològic, on no hi falten elements del<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_de_terror_g%C3%B3tico"></a> terror gòtic, com no podria ser d'altra manera, i deixant-nos amb la incertesa de si sobreviurà fins gairebé al final de la història i amb la sensació que, probablement, en les mateixes circumstàncies nosaltres no hauriem sobreviscut.<br />
<br />
Així doncs, em sembla que és un llibre interesant tant per qui hagi vist la pel·lícula com qui no, ja que té un enfoc molt diferent al film i té una profunditat psicològica a la que potser els guionistes de cinema no van saber arribar en alguns moments. A més, crec que és una història de terror diferent que val la pena conèixer.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">Títol:</span> Soy leyenda<br />
<span style="font-weight: bold;">Autor:</span> Richard Matherson<br />
<span style="font-weight: bold;">Ed.:</span> Minotauro<br />
<span style="font-weight: bold;">ISBN:</span> 84-450-7433-4Unknownnoreply@blogger.com0