Mal inici de lectura si es tracta d'aquest llibre i és en un hospital. Trobo que s'ha de ser fort per no ser presa de l'atmosfera depriment que descriu de principi a final. El que sí em sembla és reflexe creïble de la realitat japonesa, almenys el que ens ha arribat en documentals per TV3. Generacions perdudes, gent perduda, persones que es treuen la vida com si enfrontar-se a la vida des dels seus inicis ja fós massa dur. No tinc dubte que la societat d'un país on l'índex de suicidis és tant elevat està malalta i té almenys algun gran problema que ha de resoldre. Alguna cosa no hi funciona. Per cert, segons la Wikipèdia el Japó està al top 10 mundial!Al tornar-lo a començar a llegir, un cop acabat, fa venir ganes de plorar. I així és la novel·la. Té els seus passatges divertits, està clar, i sort d'ells per intentar equilibrar la balança. La resta són una llista de personatges inadaptats, cadascun a la seva manera. Sembla que el mes íntegre és Toru, tot i que està clar que la resta de la seva vida estarà impregnat de tots els que ha deixat enrera i no se sap ben bé si se'n sortirà.
Només hi ha una cosa que m'ha cridat l'antenció i no m'acaba de quadrar. Potser perquè no m'agrada massa els destil·lats amb gel. No és el protagonista una mica jove per ser tan affeccionat al Whisky sol? Quants de nosaltres amb menys de 20 anys n'havíem begut habitualment? Bé, certament ignoro els usos habituals d'aquell país, i en general...
Abans d'acabat la meva opinió, veig que pràcticament totes les crítiques que he llegit d'aquest llibre el posen damunt un pedestal. Imagino que per alguna cosa serà, tot i que jo no l'he captat de la mateixa manera. De tota manera, sí és cert que la lectura és ràpida; m'ha passat volant, i és que al final sembla que el que sí m'importava era el destí de Toru Watanabe.
El llibre
Títol: Tòquio Blues
Autor: Haruki Murakami
Ed. La Butxaca
ISBN: 978-84-96863-00-2
