8 d’ag. 2010

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Stieg Larsson)

Amb la primera novel·la de la trilogia Millenium no vaig acabar de publicar el comentari que hi tenia preparat, aviat farà un any, i penso que no puc eludir de comentar aquest segon llibre.

Si la primera novel·la fa la impressió de ser una tòpica història d'assassinats i de misteris familiars, aquesta segona va molt més enllà. Tot i que altra vegada podriem parlar d'alguns tòpics, el que enganxa d'aquest llibre son les vàries històries que transcorren en paral·lel i ens permeten anar mentalment ajuntant les peces del trencaclosques.

En aquesta ocasió, coneixerem més la Lisbeth Salander, una estranya heroina moderna, mentre seguim el fil de la història de la revista Millenium, on altra vegada els assassinats i els trencaclosques ens mantindran enganxats al paper al llarg de les investigacions que hauran de dur a terme, amb el punt de mira centrat en Mikael Blomkvist, el (repelent) director de l'editorial.

Sigui com sigui, tot i que vaig començar "Els homes que no estimaven les dones" de l'única manera possible com ho hauria fet, un regal, m'acomiado del segon volum amb la sensació d'haver llegit un thriller que m'ha enganxat tant o més que el primer. Compleix perfectament la seva finalitat: Entretenir. I m'obliga a tenir present el tercer volum per quan em decideixi a aconseguir-lo. I aquesta vegada he trigat uns mesos a encetar-lo, imagino en part perquè quan una cosa t'agrada molt, no vols que s'acabi mai. Llàstima per l'Stieg Larsson, i per els seus seguidors; hauria pogut donar molts anys de bones novel·les.

El llibre
Títol: L'home que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
ISBN: 9788466410045