La galàxia sencera ha sigut conquerida per una humanitat que es compta per bilions i té un poder econòmic infinit. Una humanitat amb un profund coneixement tecnològic però que ha oblidat els seus orígens. En el nucli de l'imperi, un planeta anomenat Trantor dominat per una gran ciutat que ho cobreix tot, un visionari preveu la fi de la civilització tal com es coneix i prepara un pla per a minimitzar els seus efectes.
Aquesta podria ser una sinopsi més o menys en resum del llibre. El llibre tracta 5 històries amb personatges no lligats directament la majoria de vegades, però amb el fil conductor de Hari Seldon i el seu projecte anomenat Fundació, per a preservar l'avenç tecnològic humà de la futura decadència de l'imperi.
- - - Avís: Inici spoiler - - -
En general, la història pren una perspectiva d'intriga més aviat polititzada, centrada en les pugnes per el poder i les hàbils maniobres dels successors de Hari Seldon per a continuar l'expansió de la Fundació, i com la debilitat humana hi entra en joc utilitzant la religió per a dominar aquells pobles que no es poden convèncer per altres vies, més que en la ficció tecnològica. Per altra banda, al respecte d'això, com em va comentar el colega que me'ls va passar, ja queda obsoleta la visió que la tecnologia més avançada és la de l'energia nuclear. Em fa la impressió que, a banda de reflectir un interès en apogeu a l'època dels relats, el que ara sona a retro, en el seu moment devia ser impactant. Energia nuclear per tot arreu i per a tot. Per sort avui en dia n'hi ha molts que creiem que aquest no hauria de ser el model del futur. Em sembla també graciós com s'utilitza una falsa religió creada per la pròpia Fundació per a la conquesta d'altres pobles i tenir-los sota el seu domini, al meu entendre, una clara crítica a la religió occidental, plasmant com es pot sotmetre països sencers agafant el mànec de la ignorància i la por.
- - - Fi spoiler (si se'n podia dir així) - - -
Tot i que parla força de la diversitat d'estris que funcionen amb energia atòmica, em fa la impressió que el context futurista i la innovació dins aquest món són només un pretext per a construïr una història força més humana, que podria haver estat escrita perfectament en el context de l'edat mitjana, i és això el que em fa pensar en que no és el tipus de llibre que m'esperava com a referent de la ciència ficció. Ben al contrari de desagradar-me, amb el pas dels capítols m'ha enganxat, a banda del que ja he comentat fins ara, l'aura de misteri amb què es cobreix Hari Seldon i la seva capacitat d'anticipació als fets, sembla que fins i tot preveient els canvis de rumb de la seva Fundació, de camí cap a la reconstrucció de la civilització. Una història construïda amb bocinets d'un conjunt pressento molt més gran i tancant amb una perspectiva oberta encara sobre el futur de la galàxia. No he encetat el segon llibre, Fundación e Imperio, per simple cortesia amb la fi del primer volum, i també per deixar-me -almenys unes hores- per a assimilar-lo. Una història que se m'ha fet breu i que va enganxant de mica en mica.
2 comentaris:
Hola, no sé quina edició estàs llegint, en la meva hi ha una petita introducció sobre la gènesi d'aquesta trilogia i explica que bona part de l'argument està inspirat en la caiguda de l'imperi romà i fins i tot un personatge que apareixerà al segon volum (dedueixo que encara no l'has llegit) està inspirat en un personatge historic d'aquell període. Tens molta rao en aixo de la descripció tecnològica que ja es desfassada, en aquest aspecte jo he llegit la historia essent conscient de l'època en què va ser escrita. Es podria fer una adaptació actual i la història continuaria sent la mateixa, la qual cosa mostra que no es justament aquest element tecnològic el més important (diria que aixo ja ho has dit tu). Una última cosa, tinc entès que hi ha un escriptor que ha volgut fer una continuació del cicle de trantor. No sé si en saps res, estaria be saber com l'ha fet, tot i que per a mi Assimov és insuperable :P
salut :)
Per cert, sobre Asimov (en el post anterior se m'ha escapat una s de mes :S) hi ha una novel·la genial que es diu Viatge al·lucinant (en castellà Viaje alucinante). No sé si es pot trobar a llibreries però si el trobes val la pena de llegir-lo.
salut!
Aida
Publica un comentari a l'entrada