L'acció se situa en un futur indeterminat. La raça humana està en lluita amb una espècie alienígena anomenada els "insectors", els quals sembla que estan preparant el terreny per a la propera invasió per a destruïr la nostra espècie. Degut a límits imposats pels governs, les parelles ténen prohibit tenir més de dos fills. El protagonista, Andrew Wiggin, un Tercer, serà un dels encarregats de preservar l'èspècie humana, predestinat a donar el millor de si a la guerra contra l'espècie invasora.
El plantejament del llibre gira bàsicament al voltant de l'acadèmia on Ender apendrà les tècniques militars que li permetràn dur a terme la guerra contra els insectors. No obstant, té un enfoc marcadament psicològic, al tractar les relacions d'Ender amb els seus companys i sobretot amb els seus germans, els quals ténen personalitats tan marcades com ell i s'hi assemblen més del que li agradaria. El protagonista sempre estarà marcat per persones que li volen mal sense que ell en sigui culpable i se n'haurà de sortir tot sol.
Un dels aspectes que m'ha semblat curiós és el plantejament que fa d'alguns elements tecnològics del futur. Si en alguna cosa són curioses les històries de ciència ficció és que normalment els plantejaments que fa són basats en les tecnologies existents per a planejar un futur distant, potser sense pensar que en uns anys aquell horitzó ja haurà estat superat. Altres vegades, però, per a plantejar estris o tecnologies revolucionàries, violen estrictament lleis físiques fonamentals. Segurament es mereixeria un post sencer parlar-ne una mica més a fons... o directament anar al blog de Mala Ciencia. Pel que fa al llibre, parla sovint d'una consola que utilitzen els cadets per a apendre i m'ha fet pensar molt en les consoles portàtils com la Nintendo DS que ja són un producte de mercat. També de jocs amb imatge hologràfica en 3d i sobretot d'una escola que té seccions amb gravetat i d'altres que no. Tema sempre interessant a l'hora de crear una estació espaial permanent.
En resum, es tracta d'un volum força extens però entretingut. Seria recomanable per a totes les edats si no fos per alguns passatges força violents. Però tot i això està força bé l'enfocament general del llibre, en què l'amistat és un recolzament vital a l'hora de superar les adversitats. Com la vida mateixa, vaja.
Sobre el llibre
Títol: El juego de Ender
Autor: Orson Scott Card
Ed. Ediciones B.
Ha guanyat els premis Hugo i Nebula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada