Sobre els totxos de butxaca

L'altre dia fent zapping, vaig enganxar un programa sobre llibres que algunes vegades, normalment per casualitat, miro. Algú hi va comentar que anant en tren veus molta gent que directament porta totxos com a llibres de butxaca. Em va sobtar una mica i em va fer pensar que aquesta és una de les peculiaritats de la societat moderna, tant estereotipada en alguns moments i imprevisible en d'altres. Per cert, el programa es diu l'Hora del Lector, al 33.

Hi ha coses curioses al voltant dels llibres. Si vas a una llibreria a donar un cop d'ull, per una banda veus grans volums amb lletres platejades i de tots colors, sobretot les novetats, i em pregunto sobre l'efectivitat d'aquests reclams comercialistes i si realment hom pot anar a una llibreria i comprar un d'aquests volums (a 20 o 30 euros launitat) sense haver-ne llegit prèviament algun comentari orientatiu en alguna banda, a no ser que sigui per regalar-lo! donat que les lletres hipnòtiques no haurien de ser indicatiu que el llibre sigui bo. L'altra és que tingui a veure el títol amb el desenvolupament del llibre, esclar. I amb els volums llampants també passa un altre fenòmen: Com més cridanera és la portada i més prim és el llibre, més grans són les lletres!

I per altra banda, hi ha aquelles estanteries rotatòries metàl·liques, que semblen reduïdes a un element decoratiu, on de manera desordenada hi trobem obres desconegudes, i famoses de diferents gèneres, això si, edició butxaca, que bàsicament (com algun dels meus amics firmaria inmediatament) és el mateix llibre, amb el mateix número de capítols, paraules i lletres i que, segurament, val menys de la meitat que l'edició de tapa dura. I a part de la butxaca, les mans també agraeixen que no ho sigui. Això si, amb una portada força més modesta.

En general, crec que l'entrada de la literatura en el joc mediàtic i del consum és una arma de doble tall, ja que per una banda efectivament contribueix a introduïr molta més gent en la lectura, però aquesta mateixa fixació provoca que els autors i llibres que no estiguin tant de moda quedin desterrats a un segon pla, als medis i a les llibreries, cosa que finalment pot empobrir el panorama editorial. Vaja, res més enllà de la realitat, sembla que estiguem parlant de cinema, oi?. Per això, trobo curiós que precisament en aquesta època de consum desmesurat i descontrolat, tant poguem trobar gent que ignori el món literari, com d'altres que són capaços de comprar un llibre de més de mil pàgines en edició de butxaca per a llegir-lo als viatges en tren. Alguns potser ho faran per la moda del llibre i l'acabaran deixant, i a d'altres els treurà la son fins que l'hagin acabat, però m'agradaria pensar que, al final, els llibres més coneguts haurien de ser els més bons, tot i que les tendències a vegades apuntin a un sentit molt diferent.