Agradable sorpresa la que em vaig emportar ahir amb aquesta pel·lícula. Com a nota introductòria podria dir que és una història d'amors i desamors d'un estudiant que un dia ho deixa amb la seva xicota i comença a tenir insomni d'una manera exagerada, i finalment decideix aprofitar aquest temps de no dormir per a altres coses... i fins aquí es pot llegir.
La història en el seu conjunt està narrada amb un cert to literari, utilitzant la veu en off del propi protagonista, i progressivament al llarg del film va adquirint una perspectiva onírica i fins i tot lírica, amb una banda sonora a joc força ben triada. Està clar que onírica només pel fet que ningú pot estar-se setmanes sense dormir i estar com si tal cosa. Fins i tot hi abunden tocs d'humor, alguns més encertats que altres, els quals generalment no son un insult a l'espectador, com d'altra banda ens té malacostumats el cinema hollywoodià dels últims anys (i prefereixo no posar exemples).
Pel que fa als personatges, no m'ha resultat massa convincent el protagonista de la història, Sean Biggerstaff, potser per poc expressiu. La resta de personatges no destaquen especialment, bé potser si la ex-nòvia del protagonista Ben Willis, la guapíssima Michelle Ryan, però no pel seu paper al film, està clar. D'altra banda, en els protagonistes en conjunt es veu un grup desmarcat dels tòpics amb alguns elements força caricaturitzats, com ara el cap ambiciós que es dedica a fer discursos o els bromistes que fan qualsevol bestiesa per distreure's, i no desentona gaire amb el to general del film.
Així doncs, en general em va deixar un bon gust de boca, i amb ganes de tornar-la a veure d'aquí un temps, ja que per a mi hi ha seqüències de la pel·lícula que mereixen ser vistos altre cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada