Va de llibres

Bé, m'hauria agradat trobar temps i ganes per comentar àmpliament cadascun dels llibres que enumeraré a continuació i que son els últims que m'he llegit. Procuraré no deixarme'n cap!

El valle de los caballos (Jean M Auel)

Segona part d'el llibre "El clan del Oso cavernario". Narra les aventures d'una jove cromagnon envoltada de neandertals. Suposo que algunes noies a l'institut deuen haver-s'ho pensat alguna vegada. El llibre explica les aventures de la jove Ayla un cop va deixar el clan. No entraré en més detalls per no fer spoiler però és d'aquells que enganxa de principi a final.

100 años de soledad (Gabriel García Márquez)

Bé, suposo que és un suplici pel que ha de passar tothom qui vulgui culturitzar-se mínimament en el món dels llibres. Me'l vaig comprar als anys d'institut per insistència de la nostra professora de castellà (com no) i va romandre sense obrir fins la tardor passada. Crec que després d'haver aguantat aquella història indigesta sóc capaç de llegir-me qualsevol cosa. Fins i tot la bíblia. Sense voler ofendre als lectors a qui els hagi agradat, entenc que el llibre pugui ser un referent per a molts, però el ritme narratiu al que sotmet el lector em va fer plantejar-me vàries vegades de deixar-lo.


El hobbit (JRR Tolkien, trad. Francesc Parcerisas ed. La Magrana)

Els fans de Tolkien diuen que és el preludi de la cinematogràfica El Senyor dels Anells. És cert que la història se situa uns 80 o 100 anys abans de l'altra i hi ha personatges relacionats, però els principals vincles els he descobert en un altre llibre. Aquest, tot i tenir un discurs marcadament infantil, em va agradar força; es nota al llegir-lo que és un element més a l'ampli univers de Tolkien. Només una pega, a la traducció del 1983 hi abunden els barbarismes, sobretot a l'inici del llibre, que fan aturar la lectura en sec per preguntar-se: he llegit el que em sembla que he llegit? Però vaja, que quedi només com a anecdòtic. Un cop superat aquest punt la lectura és força amena, se'm va fer curt i tot!


Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana (JRR Tolkien, trad. Dolors Udina)

Excel·lent recopilació de contes i històries de diferents personatges amb més o menys relació amb la Terra Mitjana. És molt recomanable llegir abans el Silmaríl·lion (cosa que jo no he fet encara), ja que en els Contes inacabats hi ha moltes referències a aquest. Els relats, a banda d'estar separat cronològicament per edats, inclouen molts aclariments i explicacions d'en Cristopher Tolkien. Al final del volum, a més, hi ha un index de noms que eviten perdre's en un oceà de personatges, llocs i elements clau de les històries.
Al principi em va fer força respecte el seu tamany, però finalment abans de tornar-lo em vaig rellegir alguns capítols. En general estan bé les històries, hi ha una mica de cada, però el plat fort és a l'últim terç del llibre, on s'hi expliquen molts detalls al voltant dels personatges del Senyor dels Anells. Per a mi, és un dels imprescindibles de Tolkien.


Els Fills del Capità Grant (Jules Verne, trad. ed. La Magrana)

És un dels llibres que coneixia d'en Verne i vaig decidir de llegir-lo. És una història d'aventures que porta a voltar mig món una tripulació encapçalada per un lord britànic i la seva esposa, els fills d'un nàufrag i un entranyable geògraf. I no donaré més detalls de l'argument per no esguerrar-la. Un cop acabat, trobo que és bastant correcte com a llibre d'aventures, però jo hi vaig trobar algun personatge un pèl limitat, reafirmant-se al llarg del llibre amb els mateixos motius, i una història que en alguns moments se'm va fer pesada; i suposo que més aviat hi va tenir a veure el context dels personatges (de l'alta societat anglesa) i, esclar, el llibre, que va ser escrit al segle XIX i reprodueix uns diàlegs amb massa formalismes per la narrativa actual. Tot i això, no deixa de ser interessant també com a perspectiva d'una època i una lectura entretinguda amb moltes emocions i situacions del tot imprevisibles, gairebé fregant el surrealisme.