Després d'una estona drets al tren i d'un temps marcadament aleatori, dissabte passat vam poder gaudir d'una cultural jornada a la vila habitualment força transitada de Barcelona. El que ens vam trobar va ser la resposta a la idea del mes: I si aquest any, per Sant Jordi, anem a Barcelona... Que és dissabte!
Imagino que no sorprendrà als habituals de la cita, però personalment em sembla que no tornaré a trepitjar la capital en aquesta data fins que no torni a caure en laborable. De tota manera, va valer la pena almenys per aconseguir la signatura, genèrica, d'en Martí Gironell, que això si, va ser força simpàtic. No m'han avorrit cap de les anteriors novel·les d'en Martí, i espero que aquesta tampoc ho farà.
Un cop tornats de l'expedició, a canvi d'una rosa, em van donar el llibre "Los 33", crònica dels miners Xilens. Ja veurem. De tota manera, s'afegeixen aquests exemplars a la cua; fa poc he començat "Un món sense fi" i sospito que no me'n podré desfer fins que l'acabi. Format i pes de bíblia molt adequat al contingut, per cert.
Pel que fa a paper, res més de moment. Canviant de categoria, recomanables son les darrers pel·lícules que he vist: "El cigne negre" i "El discurs del rei". I jo que em pensava que el cinema de qualitat estava en extinció...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
26 d’abr. 2011
25 de jul. 2010
Vici's strike back
Després de mesos només llegint notícies, emails i algun que altre bloc, he tornat a l'activitat lectora, almenys per a treure aquells llibres pendents de llegir de fa tant temps de la meva vista.
Vaig com
ençar per a acabar la novel·la de Philip Kerr: Una llama misteriosa. La veritat és que em va agradar bastant, per no dir que em va encantar. Bernie Gunther és un personatge amb molt carisma i, tot i que en el fons és un relat d'allò més fosc, amb les incisions constants d'humor negre i sarcàstic del protagonista juntament amb una història que no està malament, fan una novel·la d'allò més entretinguda. Tampoc se m'escapa que els temes relacionats amb els nazis i la història en general em solen despertar interès. I no sóc antisemita. La veritat és que tinc ganes d'enganxar-ne alguna altra de la sèrie, preferentment la primera, per a seguir llegint sobre aquest personatge.
Posteriorment, m'he llegit un llibre que em va regala
r la meu mare: Sang vessada, d'Asa Larsson (em fa mandra buscar la a amb rodoneta jeje). Pel meu gust és una novel·la negra passable. Si bé no m'ha deixat de sorpendre alguns girs del relat, hi ha parts que no veig com acaben de lligar, com els capítols dedicats a la Lloba. L'he llegit en pocs dies; de qualsevol manera el seu punt fort és que enganxa, però em queda la sensació que d'una banda potser el cognom Larsson està massa de moda, i per altra que a Suècia actualment no hi deu haver massa competència pel que fa a novel·la negra. Per altra banda, l'única pega d'haver llegit aquest llibre és que es tracta de la segona part de "Aurora boreal", de la mateixa autora.
Finalment, he intentat començar una altra novel·la, arrel d'una recomanació, i l'he abandonat avui mateix, constatant una veritat irrefutable: Es molt difícil recomanar llibres que agradin al destinatari, i encara més que a aquest li agradin tant com al remitent. La víctima en aquest cas es Rechicero, de Terry Pratchett. Només observant la portada ja em vaig fer a la idea del tall jovenil de la novel·la. Cap problema. El que passa és que m'ha acabat saturant la seva metàfora rebuscada i a vegades suada; alguns cops fa gràcia, però al final m'ha posat nerviós i no vull desitjar-li cap mal al senyor Pratchett.
Em sembla que el següent intent serà una altra novel·la negra... i per no ser una excepció a la humanitat en això de tenir contradiccions, continuaré per "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson. Si està a l'alçada de la primera, per molt que la crítica la destrossi, almenys tindré un bon entreteniment per uns dies.
Continuarà...
Vaig com
ençar per a acabar la novel·la de Philip Kerr: Una llama misteriosa. La veritat és que em va agradar bastant, per no dir que em va encantar. Bernie Gunther és un personatge amb molt carisma i, tot i que en el fons és un relat d'allò més fosc, amb les incisions constants d'humor negre i sarcàstic del protagonista juntament amb una història que no està malament, fan una novel·la d'allò més entretinguda. Tampoc se m'escapa que els temes relacionats amb els nazis i la història en general em solen despertar interès. I no sóc antisemita. La veritat és que tinc ganes d'enganxar-ne alguna altra de la sèrie, preferentment la primera, per a seguir llegint sobre aquest personatge.Posteriorment, m'he llegit un llibre que em va regala
r la meu mare: Sang vessada, d'Asa Larsson (em fa mandra buscar la a amb rodoneta jeje). Pel meu gust és una novel·la negra passable. Si bé no m'ha deixat de sorpendre alguns girs del relat, hi ha parts que no veig com acaben de lligar, com els capítols dedicats a la Lloba. L'he llegit en pocs dies; de qualsevol manera el seu punt fort és que enganxa, però em queda la sensació que d'una banda potser el cognom Larsson està massa de moda, i per altra que a Suècia actualment no hi deu haver massa competència pel que fa a novel·la negra. Per altra banda, l'única pega d'haver llegit aquest llibre és que es tracta de la segona part de "Aurora boreal", de la mateixa autora.
Finalment, he intentat començar una altra novel·la, arrel d'una recomanació, i l'he abandonat avui mateix, constatant una veritat irrefutable: Es molt difícil recomanar llibres que agradin al destinatari, i encara més que a aquest li agradin tant com al remitent. La víctima en aquest cas es Rechicero, de Terry Pratchett. Només observant la portada ja em vaig fer a la idea del tall jovenil de la novel·la. Cap problema. El que passa és que m'ha acabat saturant la seva metàfora rebuscada i a vegades suada; alguns cops fa gràcia, però al final m'ha posat nerviós i no vull desitjar-li cap mal al senyor Pratchett.Em sembla que el següent intent serà una altra novel·la negra... i per no ser una excepció a la humanitat en això de tenir contradiccions, continuaré per "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson. Si està a l'alçada de la primera, per molt que la crítica la destrossi, almenys tindré un bon entreteniment per uns dies.
Continuarà...
14 de jul. 2008
Pausa literària
Després de l'sprint de mig any i una mica més que he fet, llegint gairebé indiscriminadament qualsevol cosa que em queia a les mans, he fet una pausa més o menys imprevista de les meves lectures, en part deguda a que el llibre que tenia a mitges, El Médico, de Noah Gordon, ha sigut segrestat per una altra persona que el va demanar a la biblioteca, i per tant m'hauré d'esperar a que aquesta persona es solidaritzi amb mi i em deixi llegir-ne la segona meitat. A més, fa poc vaig parlar amb una persona que també l'havia llegit i em va comentar que precisament a partir de la meitat és quan es posa interessant...
Tot i això, el dia que em van pendre el metge de les mans, vaig agafar un parell de llibres, els quals finalment he tornat per falta d'interès:
El primer és El caballero de la orden, de Jack Whyte, que només amb el pròleg i la primera pàgina en vaig tenir prou per a saber de què parlaria tot el llibre, i em va fer pensar que potser podria trobar una novel·la que si sigui representativa del subgènere.
El segon, que m'ha durat una mica més però també l'he deixat, tot i ser molt breu, és Dagón y otros cuentos macabros, de H.P. Lovecraft. Pel que veig, abans d'introduïr-se en el món dels mites que ell i altres van crear, els seus contes se centren excessivament pel meu gust en mons imaginaris on impera l'obessió pels somnis i les coses estranyes, però que no em porten enlloc. Tot i això, tinc intenció de llegir-ne algun altre. De fet, aquest llibre recopila contes dels inicis de l'escriptor i pel que m'ha semblat veure, poc té a veure amb Los mitos de Cthulhu que em va encantar llegir fa uns mesos. De tota manera, em sembla que el deixaré per a una època que pugui tenir més paciència
A banda de l'espera del retorn de Rob J. Cole, la calor i la platja també son en part culpables del meu absentisme. Sense cap intenció d'excusar-me, entenc però que aquesta és una mala època per a llegir i és massa bona per a sortir al carrer, amb els amics, anar a pendre quelcom fred, tirant a glaçat, trobar paisatges i gent i submergir les idees sota l'escalforeta salada de la platja. I em sembla que també toca recuperar una mica el físic perdut en el mig any d'absentis-me que porto, tot i que em sembla que també ens ho pendrem amb calma, que això sí que toca.
Tot i això, el dia que em van pendre el metge de les mans, vaig agafar un parell de llibres, els quals finalment he tornat per falta d'interès:
El primer és El caballero de la orden, de Jack Whyte, que només amb el pròleg i la primera pàgina en vaig tenir prou per a saber de què parlaria tot el llibre, i em va fer pensar que potser podria trobar una novel·la que si sigui representativa del subgènere.
El segon, que m'ha durat una mica més però també l'he deixat, tot i ser molt breu, és Dagón y otros cuentos macabros, de H.P. Lovecraft. Pel que veig, abans d'introduïr-se en el món dels mites que ell i altres van crear, els seus contes se centren excessivament pel meu gust en mons imaginaris on impera l'obessió pels somnis i les coses estranyes, però que no em porten enlloc. Tot i això, tinc intenció de llegir-ne algun altre. De fet, aquest llibre recopila contes dels inicis de l'escriptor i pel que m'ha semblat veure, poc té a veure amb Los mitos de Cthulhu que em va encantar llegir fa uns mesos. De tota manera, em sembla que el deixaré per a una època que pugui tenir més paciència
A banda de l'espera del retorn de Rob J. Cole, la calor i la platja també son en part culpables del meu absentisme. Sense cap intenció d'excusar-me, entenc però que aquesta és una mala època per a llegir i és massa bona per a sortir al carrer, amb els amics, anar a pendre quelcom fred, tirant a glaçat, trobar paisatges i gent i submergir les idees sota l'escalforeta salada de la platja. I em sembla que també toca recuperar una mica el físic perdut en el mig any d'absentis-me que porto, tot i que em sembla que també ens ho pendrem amb calma, que això sí que toca.
21 de juny 2008
Sobre els totxos de butxaca
L'altre dia fent zapping, vaig enganxar un programa sobre llibres que algunes vegades, normalment per casualitat, miro. Algú hi va comentar que anant en tren veus molta gent que directament porta totxos com a llibres de butxaca. Em va sobtar una mica i em va fer pensar que aquesta és una de les peculiaritats de la societat moderna, tant estereotipada en alguns moments i imprevisible en d'altres. Per cert, el programa es diu l'Hora del Lector, al 33.
Hi ha coses curioses al voltant dels llibres. Si vas a una llibreria a donar un cop d'ull, per una banda veus grans volums amb lletres platejades i de tots colors, sobretot les novetats, i em pregunto sobre l'efectivitat d'aquests reclams comercialistes i si realment hom pot anar a una llibreria i comprar un d'aquests volums (a 20 o 30 euros launitat) sense haver-ne llegit prèviament algun comentari orientatiu en alguna banda, a no ser que sigui per regalar-lo! donat que les lletres hipnòtiques no haurien de ser indicatiu que el llibre sigui bo. L'altra és que tingui a veure el títol amb el desenvolupament del llibre, esclar. I amb els volums llampants també passa un altre fenòmen: Com més cridanera és la portada i més prim és el llibre, més grans són les lletres!
I per altra banda, hi ha aquelles estanteries rotatòries metàl·liques, que semblen reduïdes a un element decoratiu, on de manera desordenada hi trobem obres desconegudes, i famoses de diferents gèneres, això si, edició butxaca, que bàsicament (com algun dels meus amics firmaria inmediatament) és el mateix llibre, amb el mateix número de capítols, paraules i lletres i que, segurament, val menys de la meitat que l'edició de tapa dura. I a part de la butxaca, les mans també agraeixen que no ho sigui. Això si, amb una portada força més modesta.
En general, crec que l'entrada de la literatura en el joc mediàtic i del consum és una arma de doble tall, ja que per una banda efectivament contribueix a introduïr molta més gent en la lectura, però aquesta mateixa fixació provoca que els autors i llibres que no estiguin tant de moda quedin desterrats a un segon pla, als medis i a les llibreries, cosa que finalment pot empobrir el panorama editorial. Vaja, res més enllà de la realitat, sembla que estiguem parlant de cinema, oi?. Per això, trobo curiós que precisament en aquesta època de consum desmesurat i descontrolat, tant poguem trobar gent que ignori el món literari, com d'altres que són capaços de comprar un llibre de més de mil pàgines en edició de butxaca per a llegir-lo als viatges en tren. Alguns potser ho faran per la moda del llibre i l'acabaran deixant, i a d'altres els treurà la son fins que l'hagin acabat, però m'agradaria pensar que, al final, els llibres més coneguts haurien de ser els més bons, tot i que les tendències a vegades apuntin a un sentit molt diferent.
Hi ha coses curioses al voltant dels llibres. Si vas a una llibreria a donar un cop d'ull, per una banda veus grans volums amb lletres platejades i de tots colors, sobretot les novetats, i em pregunto sobre l'efectivitat d'aquests reclams comercialistes i si realment hom pot anar a una llibreria i comprar un d'aquests volums (a 20 o 30 euros launitat) sense haver-ne llegit prèviament algun comentari orientatiu en alguna banda, a no ser que sigui per regalar-lo! donat que les lletres hipnòtiques no haurien de ser indicatiu que el llibre sigui bo. L'altra és que tingui a veure el títol amb el desenvolupament del llibre, esclar. I amb els volums llampants també passa un altre fenòmen: Com més cridanera és la portada i més prim és el llibre, més grans són les lletres!
I per altra banda, hi ha aquelles estanteries rotatòries metàl·liques, que semblen reduïdes a un element decoratiu, on de manera desordenada hi trobem obres desconegudes, i famoses de diferents gèneres, això si, edició butxaca, que bàsicament (com algun dels meus amics firmaria inmediatament) és el mateix llibre, amb el mateix número de capítols, paraules i lletres i que, segurament, val menys de la meitat que l'edició de tapa dura. I a part de la butxaca, les mans també agraeixen que no ho sigui. Això si, amb una portada força més modesta.
En general, crec que l'entrada de la literatura en el joc mediàtic i del consum és una arma de doble tall, ja que per una banda efectivament contribueix a introduïr molta més gent en la lectura, però aquesta mateixa fixació provoca que els autors i llibres que no estiguin tant de moda quedin desterrats a un segon pla, als medis i a les llibreries, cosa que finalment pot empobrir el panorama editorial. Vaja, res més enllà de la realitat, sembla que estiguem parlant de cinema, oi?. Per això, trobo curiós que precisament en aquesta època de consum desmesurat i descontrolat, tant poguem trobar gent que ignori el món literari, com d'altres que són capaços de comprar un llibre de més de mil pàgines en edició de butxaca per a llegir-lo als viatges en tren. Alguns potser ho faran per la moda del llibre i l'acabaran deixant, i a d'altres els treurà la son fins que l'hagin acabat, però m'agradaria pensar que, al final, els llibres més coneguts haurien de ser els més bons, tot i que les tendències a vegades apuntin a un sentit molt diferent.
9 de maig 2008
Els bons llibres
Poques vegades he tingut la mateixa sensació: Necessitar obrir altre cop aquell volum per a esgarrapar-ne uns quants versos més, només uns quants, però que s'acaben convertint en punts i a part, paràgrafs, pàgines... i capítols. I llavors et dóna per mirar el llibre des de la banda de dalt per a comprovar quin gruix de pàgines portes. Però el que et preocupa és que ara te'n queden menys i saps que la mateixa fixació per a seguir llegint et portarà precisament on no vols arribar: A acabar-lo. Segueixes una estona més i decideixes parar. Tanques a contracor i procures ocupar la teva ment amb una altra cosa, quan saps perfectament què t'agradaria fer encara que t'hi hagis estat hores, i notes una ànsia que poc a poc va apagant-se, però no marxarà fins que continuis. I tornes altre cop a obrir-lo, l'endemà, amb nerviosisme i el cicle es repeteix. Es repeteix fins el dia que, sense voler, arribes a les últimes pàgines i paràgrafs, i, a l'adonar-te'n, comences a ralentir el ritme de lectura, fixant-te amb les expressions i els mots, com qui assaboreix els últims glops d'un bon vi, i intentant visualitzar els últims instants de la gran història que has estat llegint... fins que et trobes amb el punt i final. Et rellegeixes les últimes línies i restes sense moure't uns instants, amb el posat distant, palpant el regust d'allò que et quedarà per al record i sense ganes de començar un altre llibre per por de fer desaparèixer aquesta sensació i oblidar-te d'allò que has conclòs, perquè no saps quan tornaràs a tenir aquesta sensació.
Mentre segueixo amb "El Juego de Ender", afegiré un altre llibre a la llista de pendents i el qual vaig comprar l'altre dia: "2061: Odisea Tres" d'Arthur C. Clarke. Tercera part de la saga (que no l'última). I "Segunda Fundación" de l'Asimov, que em caurà aviat a les mans.
Mentre segueixo amb "El Juego de Ender", afegiré un altre llibre a la llista de pendents i el qual vaig comprar l'altre dia: "2061: Odisea Tres" d'Arthur C. Clarke. Tercera part de la saga (que no l'última). I "Segunda Fundación" de l'Asimov, que em caurà aviat a les mans.
19 d’abr. 2008
Llibres i més llibres
Quina sorpresa més bona em vaig emportar l'altre dia! Va venir un col·lega a casa, abans de marxar cap a la feina i em va deixar 4 llibres, per a què no m'avorreixi quan hagi acabat la entretinguda trilogia de Mirrodin dels llibres del Magic: El encuentro, que m'ha deixat un altre colega.
Els llibres són:
Fundación (Isaac Asimov)
Fundación e Imperio (Isaac Asimov)
El juego de ender (Orson Scott Card)
La voz de los muertos (Orson Scott Card)
Per als que els soni algun d'aquests exemplars fàcilment veurà com a la colecció que pertany hi falta el tercer llibre. Espero que si m'agraden no tingui massa feina per trobar-los! Almenys el de Fundación confio, si fa falta en un moment donat, a trobar-lo de préstec en alguna biblioteca. Vaja, acabo de llegir que realment Fundación son uns quants llibres més, espero que no suposi cap problema :)
Serà un plaer començar a llegir Asimov, com a clàssic del gènere i de lectura obligada que és (o vaja, com jo l'entenc), així que un dia d'aquests, sense avís previ, començaré a devorar-ne les pàgines. Espero saber frenar per a tenir temps de notar-ne el regust, perquè es nota amb els bons llibres que sap greu quan s'acaben. I vaja, es nota també que tinc uns amics que no me'ls mereixo!
Els llibres són:
Fundación (Isaac Asimov)
Fundación e Imperio (Isaac Asimov)
El juego de ender (Orson Scott Card)
La voz de los muertos (Orson Scott Card)
Per als que els soni algun d'aquests exemplars fàcilment veurà com a la colecció que pertany hi falta el tercer llibre. Espero que si m'agraden no tingui massa feina per trobar-los! Almenys el de Fundación confio, si fa falta en un moment donat, a trobar-lo de préstec en alguna biblioteca. Vaja, acabo de llegir que realment Fundación son uns quants llibres més, espero que no suposi cap problema :)
Serà un plaer començar a llegir Asimov, com a clàssic del gènere i de lectura obligada que és (o vaja, com jo l'entenc), així que un dia d'aquests, sense avís previ, començaré a devorar-ne les pàgines. Espero saber frenar per a tenir temps de notar-ne el regust, perquè es nota amb els bons llibres que sap greu quan s'acaben. I vaja, es nota també que tinc uns amics que no me'ls mereixo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)