Àngels i Dimonis (Dan Brown)

Acabo de llegir Àngels i Dimonis, anys després d'haver-me llegit el Codi da Vinci, com suposo ha fet la majoria de gent, tot i que les passes de Robert Langdon corresponen en aquest cas a temps anteriors. A banda d'això, només comentar que he llegit ambdós llibres sense haver vist les respectives pel·lícules i, la veritat, a priori, sense massa interès a fer-ho. Però no pas per l'opinió que em mereixin ambdues novel·les.

Una nit, Robert Langdon reb una trucada misteriosa que el portarà a travessar un oceà i passar del laboratori més avançat (i potser més car) d'Europa, el CERN, al cor mateix de l'Església, en una història plena de descobertes, misteris, secrets, i mans ocultes -no les de Dan Brown- que mouen els engranatges en una novel·la trepidant, amb un ritme marcat per minuts de tensió que transpassen a les nostres retines i ens porten a conèixer molts racons del Vaticà i de Roma, a més de molts detalls, faltaria saber si reals o no, de tradicions molt antigues com l'elecció d'un Sant Pare.

Tal com em va passar l'altra vegada, tot de preguntes se m'han acumulat al cap, les quals, com passa sovint, només la meva venerada wikipèdia ha sabut respondre, com ara saber si els il·luminats van existir realment, o descobrir l'orígen real de paraules com assassí, llucifer o satanàs. Tot plegat li dóna a l'historiador Robert Langdon força versemblança, fins a vegades arribar a un punt de repelència en que hom desitja que falli estrepitosament. Serà això que la gent molt culta a vegades fa una mica de "ràbia"...

D'acord, pot ser que la figura de l'Historiador no causi tanta adversió. Com he dit, és força creïble, i el dibuix que es fa d'aquesta Roma plena de monuments, símbols i misteris no fa més que donar (encara més) ganes de visitar-la. Alguns altres elements de la novel·la, en moments puntuals, dóna la sensació que s'agafen amb pinces, sobretot cap al final, però sense entrar en detalls, crec que no desmereixen el conjunt.

M'ha agradat especialment que en un best seller d'aquesta magnitud es parli del CERN i d'un projecte real com el LHC (Large Hadron Collider), probablement una de les instal·lacions científiques més grans i més cares del món. Un cop a la web del Cern, podeu veure com fins i tot han dedicat un portal a explicar què hi ha de veritat al darrera de la novel·la d'Angels i Dimonis respecte la seva recerca.

Al respecte de l'LHC també s'ha formulat les mes diverses teories i fins i tot s'ha especulat que podria acabar amb l'univers. De fet, encara no s'ha pogut desmentir, ja que amb l'avaria produïda l'any passat en algunes de les seves seccions, aquesta primavera han finalitzat les substitucions de peces avariades i la posada en marxa de l'accelerador de partícules encara no s'ha finalitzat. Esperem doncs que els cospiradors, paranoics o excèptics no tinguin raó, i podem seguir amb les nostres vides sense témer futurs apocalíptics...

El Llibre
Títol: Àngels i Dimonis
Autor: Dan Brown
Ed.: Edicions 62
ISBN (català, cartoné): 9788497871327

L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón)

Segurament manquen de tota trascendència les meves paraules. Els rius de tinta que deu haver vessat aquesta novel·la fins al moment present segurament són més grans del que em pugui imaginar. No obstant, trobar-me a les primeres pàgines amb tot de comentaris de revistes diverses del món lloant-la no va fer més que predisposar-me a que no m'agradés. Finalment puc dir que, tot i que m'esperava una història més intensa per les opinions que n'havia sentit, és un llibre que està prou bé per a llegir.

L'Ombra del Vent és una història ben construïda, on la trama es va desgranant mica en mica i que manté el lector atent; tant a les mentides com a les mitges veritats com a les altres històries que apareixen entrecreuades a les seves pàgines. Parlen de la història d'un noi que, amb l'ajuda de diverses persones, intentarà arribar als orígens d'un misteri en el que es veurà involucrat, movent-se entre diferents llocs de la Barcelona de primera meitat de segle XX.

M'ha agradat especialment els personatges que hi apareixen. Alguns de misteriosos amb intencions obscures, però també alguns que poden arribar a ser entranyables. En aquest sentit, és fàcil veure's reflexat en algunes situacions que es plantegen i no falten fins i tot alguns instants que conviden a reflexionar.

En la meva opinió, potser és exagerat l'impacte mediàtic d'aquesta novel·la, serà la cosa de les modes, però tot i això L'Ombra al vent és un llibre que es deixa llegir i que pot enganxar des de la primera pàgina. Un llibre perfecte per a aquests dies d'hivern que conviden a arrecerar-se a la vora del foc.

Títol: L'Ombra al vent
Autor: Carlos Ruiz Zafón
ISBN: 978-84-9708-186-3
Ed: Planeta

Pandora al Congo (Albert Sánchez Piñol)

Després de llegir La pell freda em vaig quedar amb les ganes de més; Tretze tristos tràngols va ser per mi una decepció, però amb Pandora al Congo he descobert el millor Albert Sánchez Piñol, capaç de crear una història molt més complexa que a La pell freda però mantenint un to semblant de profunditat literària. M'encanta el domini que té de la metàfora i la relació contínua de les accions amb conclusions filosòfiques, encara que no sempre comparteixi el seu punt de vista.

En aquest llibre demostra una gran capacitat per a jugar amb els sentiments del lector i fent-nos tastar molts registres diferents: des de l'humor més sòrdid, recreant imatges hilarants que em van fer petar de riure a situacions que posen els pèls de punta. Tampoc hi falten grans dosis de misteri. M'ha agradat especialment el fet d'estar llegint un llibre força més complex que l'anterior però que demostra una gran fluïdesa narrativa que en moments puntuals fa dubtar de si estem llegint autoreferències de l'autor o realment el narrador està explicant la seva història. Si hagués d'explicar-ho més breument diria que enganxa; i molt.

No sé què tindrà Albert Sánchez Piñol. El seu estil és molt diferent al que hagi pogut llegir fins ara, tot i a vegades es pugui veure com s'ampara en clàssics com Lovecraft. M'agrada el punt fantasiós de les seves narracions, mostrant-nos llocs i personatges estranys que utilitza per a reflexar-nos aspectes de la condició humana. També la manera en què intercala conclusions filosòfiques al llarg de la lectura, algunes vegades més lapidants que altres i que en general donen coses en què pensar. Amb Pandora al Congo, a més, demostra un gran domini literari, exposant una història complexa alhora que apassionant, en què en el moment en què creguem que la història s'ha acabat, tot just acabarà de començar.

El llibre
Títol: Pandora al Congo
Autor: Albert Sánchez Piñol
ISBN: 84-95616-70-X
Ed.: La Campana

P.D.: Mireu què en diuen en alguns articles. Això si, si ja heu llegit les novel·les!