Els pilars de la terra (Ken Follett)

El llibre més llarg que he llegit mai. Almenys per número de pàgines, cosa que fa una mica de respecte abans de posar-s'hi. Com se sol dir, de mica en mica s'omple la pica...

Com no pot ser d'una altra manera, ens trobem davant una gran història, que segueix la vida de diferents personatges, podriem dir co-protagonistes del relat, ambientada en l'Anglaterra del s.XII, on la història gira al voltant de la construcció d'una catedral. Tot i que aquest és el fil conductor del llibre, l'autor aprofita per a fer retrats detallats de la vida de cadascun dels personatges i les seves aventures i desventures. En alguns moments m'ha fet pensar en la saga "Canción de hielo y fuego" però, abans que m'escarneixin els seus fans, en aquest cas es tracta només del fet que als primers capítols se'ns parla per separat d'uns i altres personatges, per anar-los relacionant mica en mica. Potser per aquest motiu hi ha gent que no ha pogut passar de les primeres pàgines.

Els llibres que valen realment la pena són aquells que temps després d'haver-los llegit, ens emocionem recordant-ne alguna imatge o fragment; aquells en què el lector esdevé una víctima dels capritxs de l'escriptor, rebent els embats un darrere l'altre, i no deixant-lo respirar sense haver llegit la pàgina següent. En alguns capítols es pot palpar aquesta tensió, sobretot els fragments que ténen a veure amb William Hamleigh. No obstant, el que per una banda explota àmpliament, per una altra no ho fa, i és el que principalment no m'ha agradat del llibre: A altres personatges més trascendents al relat no se'ls ha donat la importància que mereixien, i en aquest sentit, la sensació que em queda és que la història queda una mica coixa.

De tota manera, trobo que és força meritori ser capaç de construir una història tan extensa sense arribar a avorrir al lector, o potser és que jo tinc molta paciència :) En qualsevol cas, és un llibre que tot i la seva envergadura és de lectura fàcil i entretinguda. Perfecte per aquests dies en què s'hi està tant bé i calentó al sofà amb la manta mentre escoltem el vent udolant que amenaça l'hivern que ja s'acosta...

El llibre
Títol: Els pilars de la terra
Autor: Ken Follett
ISBN: 9788496863248

Àngels i Dimonis (Dan Brown)

Acabo de llegir Àngels i Dimonis, anys després d'haver-me llegit el Codi da Vinci, com suposo ha fet la majoria de gent, tot i que les passes de Robert Langdon corresponen en aquest cas a temps anteriors. A banda d'això, només comentar que he llegit ambdós llibres sense haver vist les respectives pel·lícules i, la veritat, a priori, sense massa interès a fer-ho. Però no pas per l'opinió que em mereixin ambdues novel·les.

Una nit, Robert Langdon reb una trucada misteriosa que el portarà a travessar un oceà i passar del laboratori més avançat (i potser més car) d'Europa, el CERN, al cor mateix de l'Església, en una història plena de descobertes, misteris, secrets, i mans ocultes -no les de Dan Brown- que mouen els engranatges en una novel·la trepidant, amb un ritme marcat per minuts de tensió que transpassen a les nostres retines i ens porten a conèixer molts racons del Vaticà i de Roma, a més de molts detalls, faltaria saber si reals o no, de tradicions molt antigues com l'elecció d'un Sant Pare.

Tal com em va passar l'altra vegada, tot de preguntes se m'han acumulat al cap, les quals, com passa sovint, només la meva venerada wikipèdia ha sabut respondre, com ara saber si els il·luminats van existir realment, o descobrir l'orígen real de paraules com assassí, llucifer o satanàs. Tot plegat li dóna a l'historiador Robert Langdon força versemblança, fins a vegades arribar a un punt de repelència en que hom desitja que falli estrepitosament. Serà això que la gent molt culta a vegades fa una mica de "ràbia"...

D'acord, pot ser que la figura de l'Historiador no causi tanta adversió. Com he dit, és força creïble, i el dibuix que es fa d'aquesta Roma plena de monuments, símbols i misteris no fa més que donar (encara més) ganes de visitar-la. Alguns altres elements de la novel·la, en moments puntuals, dóna la sensació que s'agafen amb pinces, sobretot cap al final, però sense entrar en detalls, crec que no desmereixen el conjunt.

M'ha agradat especialment que en un best seller d'aquesta magnitud es parli del CERN i d'un projecte real com el LHC (Large Hadron Collider), probablement una de les instal·lacions científiques més grans i més cares del món. Un cop a la web del Cern, podeu veure com fins i tot han dedicat un portal a explicar què hi ha de veritat al darrera de la novel·la d'Angels i Dimonis respecte la seva recerca.

Al respecte de l'LHC també s'ha formulat les mes diverses teories i fins i tot s'ha especulat que podria acabar amb l'univers. De fet, encara no s'ha pogut desmentir, ja que amb l'avaria produïda l'any passat en algunes de les seves seccions, aquesta primavera han finalitzat les substitucions de peces avariades i la posada en marxa de l'accelerador de partícules encara no s'ha finalitzat. Esperem doncs que els cospiradors, paranoics o excèptics no tinguin raó, i podem seguir amb les nostres vides sense témer futurs apocalíptics...

El Llibre
Títol: Àngels i Dimonis
Autor: Dan Brown
Ed.: Edicions 62
ISBN (català, cartoné): 9788497871327