Un món sense fi (Ken Follett)

M'ha encantat. Els pilar de la terra em va agradar molt, sí, però la segona part encara m'ha agradat més. Un bon final per a uns grans llibres. L'acció a Un món sense fi es situa 200 anys després de la primera part, amb referències al primer convertides en llegendes i un desenvolupament amb molts personatges diversos que ens submergeixen en la societat feudal.

Tornar al mateix escenari que a la primera part fa sentir nostàlgia i la sensació que estem llegint una història d'un lloc que ja coneixem, Kingsbridge. Hi ha punts en comú entre els personatges del primer i del segon llibre, tant els bons com els malvats, però prou diferents com perquè ens puguin deixar igual d'encantats. Per exemple, el protagonista del primer, Jack, és constructor, igual com ho és el protagonista del segon, ambdós genis. Fins aquí les seves semblances. Més semblants són William Hamleigh i un altre personatge essencial a la trama del segon, ambdós encarnacions del mal sense dubtes.

Si alguna cosa és semblant en ambdós novel·les és el conjunt de protagonistes que les formen, i que representen gairebé tots els estaments socials de l'època. Un dels grans mèrits de Ken Follett és la capacitat per introduïr-nos, mitjançant aquests, de ple en la vida a l'edat mitjana, com si ho veiéssim nosaltres mateixos. De teló de fons hi segueix havent les lluites de poder i la lluita entre el bé i el mal. La lluita de persones de baixa casta o supervivents que amb mèrits o per la força centren la seva vida o bé en acumular poder per a sotmetre o bé en complir els seus somnis de la manera que sigui. Tot això es transmet d'una manera més crua a la primera part. D'inici a final i sembla una versió més cruel alhora que potser realista de la vida a l'època. En aquest sentit, la segona part és més continguda i tendeix a centrar-se més a la vida dels protagonistes, destinats a estar junts de bon principi.

L'altre punt fort d'ambdues novel·les és que amb tantes lluites pel poder i tants interessos malvats al voltant dels protagonistes, deixen amb la sensació contínua que no tenim ni idea de què passarà a continuació. D'aquí potser que m'hagi enganxat tant i que no tingui importància el volum del totxo que suposa Un món sense fi en tapa dura, tant en pàgines com en pès. No sé si tinc ganes de veure cap adaptació en sèrie de tv de les que estan tant de moda; prefereixo quedar-me amb el record present. Un gran llibre per a una gran història.

El llibre
Títol: Un món sense fi
Autor: Ken Follett
ISBN: 978-84-297-6049-1

Los cazadores de mamuts (Jean M. Auel)

La veritat és que no podria encetar una nova lectura sense dedicar-li una entrada del blog al tercer volum d'aquesta meravellosa saga, Los hijos de la tierra, ambientada a l'època prehistòrica. Si no hagués estat pel primer volum, El clan del oso cavernario, que va aparèixer juntament amb un diari de diumenge, ja fa anys, és probable que hagués trigat força més a aficionar-me a la lectura. La veritat és que vaig començar a llegir altres llibres amb la ilusió de conèixer històries tan apassionants com aquesta. Algunes vegades les he trobat, moltes d'altres he conegut personatges gairebé tant captivadors com Ayla, però sempre he seguit tenint aquesta saga com un referent personal.

Amb El valle de los caballos, el ritme narratiu va canviar i es va construïr la història en paral·lel de Jondalar, que emprenia el seu gran viatge, mentre Ayla sobrevivia a la vall, intentant sobreposar-se als records i sense esperar el tomb que havia de fer la seva existència. Si en el primer volum l'interès per mi va ser tots els elements de la novel·la, en aquesta segona, l'alternança de capítols entre un i altre personatge em va forçar el ritme de lectura d'aquest relat apassionant. Una història d'amor feta des d'abans dels seus fonaments.

Al tercer volum, Los cazadores de mamuts, Ayla i Jondalar viuen en una petita societat prehistòrica on es desenvolupa tot el llibre. L'accent aquest cop es posa sobre amors i desamors que centren tota la lectura, mentre veiem la vida a través de la tribu Cro-magnon on conviuran. Val a dir que en aquest volum l'autora explota cruelment els sentiments d'angoixa que pot generar el relat, i ens farà ser partíceps, en frustracions i alegries, d'una nova etapa a la vida d'Ayla iniciant relacions socials amb els seus semblants.

Eminentment, però, estem parlant d'una saga d'aventures. Un dels seus elements clau és la profunditat amb què ens mostra la vida en les societats prehistòriques, permentent-nos conèixer uns individus amb grans coneixements del medi i amb una àmplia cultura, que ens donen una imatge força més diversa de la societat Paleolítica que els nostres referents dels museus; molt més enllà de les pintures rupestres i les pedres esmolades.

Tanmateix, l'eix principal de Los hijos de la tierra és la seva protagonista, Ayla: La manera que Jean M. Auel ens transporta a la seva vida la converteix en un personatge palpable, quasi real, per bé que també es mostra com una gran supervivent, una lluitadora excepcional, i aconsegueix d'aquesta manera que els seus desitjos i frustracions siguin també els nostres al llegir les seves aventures. Un d'aquells personatges que desitjaries que no fóssin de ficció.

A mí personalment m'ha encantat (ho dic per si no es nota). Tot i que Los cazadores de mamuts no té el ritme dels volums anteriors, no deixa de formar part de la mateixa història i per això probablement no me'l podria mirar malament. Per això espero no trigar massa a encetar el quart: Las llanuras del tránsito. A qui agradin els clàssics, antics o moderns, i en especial d'aventures, no pot faltar un exemplar d'aquesta saga a la seva prestatgeria!

El llibre
Títol: Los cazadores de mamuts
Autora: Jean M. Auel
ISBN: 9788496231658

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)

Un home desembarca en una illa aparentment deserta per a una missió científica que el deixarà allà durant un any. Porta provisions de tot tipus per a ocupar el seu temps durant aquest període, però no té ni idea de la mena d'illa en la que ha desembarcat.

Fantasia, aventures, acció, i fins i tot filosofia; vàries són les perspectives i gèneres que conviuen en aquest llibre i les quals m'hi han enganxat de principi a final. L'autor crea una història rica en matisos i molt descriptiva, però sense abusar-ne, parlant d'un escenari de tints apocalíptics en un lloc aïllat de la resta del món, i d'una història de supervivència, on la lluita entre el sentit comú, l'instint de supervivència i la bogeria porten a un relat intens de fantasia pura, que des del primer moment m'ha fet pensar en H.P. Lovecraft, pel contingut més que per la forma.

Mentre se'ns van desvelant detalls del que ha portat el nostre protagonista a posar els peus en aquest illot sortit d'un altre món, l'autor, a través dels pensaments del científic, desgrana mica en mica i a través de tota l'obra, alguns aspectes de la nostra psicologia, alhora que els relaciona amb l'acció que transcorre i d'aquesta manera li dóna una riquesa que el converteix en una història d'aventures força especial i original.

Vull destarcar que també aquesta mescla diversa de gèneres tampoc deixa de banda un sentit de l'humor bastant ampli: En alguns moments passa de l'humor simple i innocent a escenes on s'hi aprecia un humor macabre que podria perfectament associar amb les pel·lícules de sèrie B. No tant abundants, però igualment efectius per a entretenir l'espectador... o lector en aquest cas.

Fins ara no havia llegit res d'Albert Sánchez Piñol, però em sembla que no podré deixar de tastar-ne algun altre plat. Com ara, el blog que li ténen dedicat: La pell de Pandora, el qual no sembla tenir massa activitat últimament, però no deixa de tenir referències interessants.

Pel que fa doncs a La pell freda, em quedo amb una història que m'ha sorprès i que m'ha enganxat, un conte fantàstic escrit per a adults i que, gairebé podria dir-se, es llegeix sol. Espero que aviat pugui tenir algun altre exemplar d'aquest autor perquè realment val la pena.

El llibre: La pell freda
Autor: Albert Sánchez Piñol
ISBN: 8495616254
Ed.: La campana

El Médico (Noah Gordon)

La veritat és que no sé com començar a explicar les sensacions que m'ha deixat aquest llibre, que són moltes. Potser dir que més que un llibre és una gran obra, imprescindible per a qui agradi tant els llibres d'aventures com les novel·les històriques, per molt que Noah Gordon ja indica que alguns elements són ficticis.

El Médico narra les aventures i desventures de Rob J. Cole, un fill de fuster, amb els inicis situats al Londres del segle XI, i com d'un fet sorprenent que primerament no entén, en derivarà amb el temps una necessitat de coneixements que el durà a viatjar molt lluny de la seva terra, superant moltíssimes dificultats i vicissituds per a poder aconseguir el somni de ser metge. Mentre tot això succeeix, se'ns van introduïnt molts detalls i elements de com era la vida en aquells temps, i a través dels ulls de Rob J., ens n'adonem que, com resa el subtítol del llibre, la seva aventura esdevé una gran odissea.

Una de les grans qualitats d'aquest llibre és que Noah aconsegueix parlar de molts temes relacionats amb la història de Rob J. i relacionats amb l'època i entreveure'n d'altres. Entre d'altres coses, s'hi parla molt de la relació entre cultures, i especialment s'entren en detalls de la vida dels Jueus de l'època, aquesta cultura que alguns -com jo mateix- ens és tan desconeguda, i s'hi apunten algunes claus per entendre perquè pot semblar que passen tant desapercebuts a les nostres contrades. En aquest sentit també s'hi parla força de l'Islam, amb el context de la ciutat d'Isfahán, i s'hi dóna una perspectiva del món Musulmà una mica negativa, potser ajudada pel que ja era la duresa de la vida en aquells temps a qualsevol lloc.

De la mà del protagonista, també veiem les limitacions de la ciència de l'època i les enormes dificultats per a entrar en el món de la medicina. Hi apareixen personatges històrics com Ibn Sina (o Avicena) i s'hi descriuen ubicacions com la mítica Constantinopla, que tots en un moment o altre hem llegit als llibres d'història. Tot plegat contribueix a la immersió del lector en una època fosca en molts sentits, on sobreviure era en sí mateix un repte i el coneixement científic poc menys que la cerca d'un tresor. Tot això, mentre empatitzem amb un Rob J. Cole que des de la infància i al llarg de les seves vivències haurà de superar moltes dificultats, les quals enduriran el seu caràcter i l'impulsaran per la cerca dels seus somnis.

Per aquests i altres motius crec que és un llibre dels que tothom hauria de llegir algun dia. Potser no m'ha enganxat tant com ho han fet d'altres (de fet diria que hi va ajudar força que em quedés sense ell durant un mes quan anava just per la meitat) però es tracta d'una història molt profunda i detallada, i alhora molt entretinguda, que crec que plastifica molt bé les imatges de l'època i les escenes del gran viatge de Rob J. Cole, i el camí que segueix en el moment en què ha de decidir entre allò que ha de fer i allò que realment anhela.

El llibre

Títol: El Médico
Autor: Noah Gordon
ISBN: 8466616381
Ed.: Ediciones B

Ciclo Mirrodin

Aquest es el títol de la trilogia basada en el joc de cartes "Magic: el encuentro" que fa uns dies he acabat de llegir-me, de la mà d'un bon colega que me'ls ha deixat. Els llibres es diuen:

Las lunas de Mirrodin (Will McDermott)
El Ojo de acer oscuro (Jess Lebow)
El quinto amanecer (Cory J. Herndon)

Com es pot veure, tots tres son d'autors diferents, però han mantingut una continuïtat argumental i temporal fins al final de la història, de manera que qui es vulgui llegir el primer, si li està agradant més val que vagi anant a buscar els altres dos, ja que al final del primer volum no hi ha cap final argumental, com passa amb altres sagues.

En general, es tracta d'una història èpica d'aventures i de supervivència, la protagonista de la qual, sense voler-ho (i saber-ho), té el destí del seu planeta a les seves mans. El seu món es diu Mirrodin, un planeta de metall amb grans secrets ocults, on anirà coneixent personatges molt diversos i enemics que la volen destruïr al llarg dels volums, però amb un fil conductor que es desencadena al tercer llibre; el més intens de tots 3, pel que fa a acció, tot i que els altres dos no es queden gens curts, ja que bàsicament la protagonista, Glissa, una elfa del bosc de "La Maraña", des de bon començament per motius que desconeix ha de fugir de la seva vida i el seu món i començar una croada contra el destí.

Els llibres són d'una lectura més o menys planera i bastant lineals, tot i que al tercer és més enravassat que els anteriors, i estan sempre separats per capítols molt curts; em fa pensar que estan adreçats a un públic més aviat juvenil. Tot i això trobo que estan bé per a passar l'estona. Deixant de banda les mostres de violència visceral i la eterna lluita del bé contra el mal, el llibre se centra força en el valor de l'amistat, sobretot de Glissa amb el seu amic Slobad, un follet molt peculiar a qui li agraden molt les màquines i l'acompanyarà al llarg dels seus viatges. Coneixerà varis personatges molt diversos que remarquen aquest valor, i també incidint en el sacrifici per als que t'estimes i que no és compensable per diners ni poder.

Si t'agrada la fantasia, els follets, els elfs, els trolls, i les històries amb màgia, enemics poderosos i poders secrets, amb aquest llibre trobaràs una història una mica diferent, donat que passa en un planeta de metall, com deia abans, on la guerra entre els éssers de metall inert i els de carn i metall veurà el seu inici i el seu final.