Un món sense fi (Ken Follett)

M'ha encantat. Els pilar de la terra em va agradar molt, sí, però la segona part encara m'ha agradat més. Un bon final per a uns grans llibres. L'acció a Un món sense fi es situa 200 anys després de la primera part, amb referències al primer convertides en llegendes i un desenvolupament amb molts personatges diversos que ens submergeixen en la societat feudal.

Tornar al mateix escenari que a la primera part fa sentir nostàlgia i la sensació que estem llegint una història d'un lloc que ja coneixem, Kingsbridge. Hi ha punts en comú entre els personatges del primer i del segon llibre, tant els bons com els malvats, però prou diferents com perquè ens puguin deixar igual d'encantats. Per exemple, el protagonista del primer, Jack, és constructor, igual com ho és el protagonista del segon, ambdós genis. Fins aquí les seves semblances. Més semblants són William Hamleigh i un altre personatge essencial a la trama del segon, ambdós encarnacions del mal sense dubtes.

Si alguna cosa és semblant en ambdós novel·les és el conjunt de protagonistes que les formen, i que representen gairebé tots els estaments socials de l'època. Un dels grans mèrits de Ken Follett és la capacitat per introduïr-nos, mitjançant aquests, de ple en la vida a l'edat mitjana, com si ho veiéssim nosaltres mateixos. De teló de fons hi segueix havent les lluites de poder i la lluita entre el bé i el mal. La lluita de persones de baixa casta o supervivents que amb mèrits o per la força centren la seva vida o bé en acumular poder per a sotmetre o bé en complir els seus somnis de la manera que sigui. Tot això es transmet d'una manera més crua a la primera part. D'inici a final i sembla una versió més cruel alhora que potser realista de la vida a l'època. En aquest sentit, la segona part és més continguda i tendeix a centrar-se més a la vida dels protagonistes, destinats a estar junts de bon principi.

L'altre punt fort d'ambdues novel·les és que amb tantes lluites pel poder i tants interessos malvats al voltant dels protagonistes, deixen amb la sensació contínua que no tenim ni idea de què passarà a continuació. D'aquí potser que m'hagi enganxat tant i que no tingui importància el volum del totxo que suposa Un món sense fi en tapa dura, tant en pàgines com en pès. No sé si tinc ganes de veure cap adaptació en sèrie de tv de les que estan tant de moda; prefereixo quedar-me amb el record present. Un gran llibre per a una gran història.

El llibre
Títol: Un món sense fi
Autor: Ken Follett
ISBN: 978-84-297-6049-1

Els pilars de la terra (Ken Follett)

El llibre més llarg que he llegit mai. Almenys per número de pàgines, cosa que fa una mica de respecte abans de posar-s'hi. Com se sol dir, de mica en mica s'omple la pica...

Com no pot ser d'una altra manera, ens trobem davant una gran història, que segueix la vida de diferents personatges, podriem dir co-protagonistes del relat, ambientada en l'Anglaterra del s.XII, on la història gira al voltant de la construcció d'una catedral. Tot i que aquest és el fil conductor del llibre, l'autor aprofita per a fer retrats detallats de la vida de cadascun dels personatges i les seves aventures i desventures. En alguns moments m'ha fet pensar en la saga "Canción de hielo y fuego" però, abans que m'escarneixin els seus fans, en aquest cas es tracta només del fet que als primers capítols se'ns parla per separat d'uns i altres personatges, per anar-los relacionant mica en mica. Potser per aquest motiu hi ha gent que no ha pogut passar de les primeres pàgines.

Els llibres que valen realment la pena són aquells que temps després d'haver-los llegit, ens emocionem recordant-ne alguna imatge o fragment; aquells en què el lector esdevé una víctima dels capritxs de l'escriptor, rebent els embats un darrere l'altre, i no deixant-lo respirar sense haver llegit la pàgina següent. En alguns capítols es pot palpar aquesta tensió, sobretot els fragments que ténen a veure amb William Hamleigh. No obstant, el que per una banda explota àmpliament, per una altra no ho fa, i és el que principalment no m'ha agradat del llibre: A altres personatges més trascendents al relat no se'ls ha donat la importància que mereixien, i en aquest sentit, la sensació que em queda és que la història queda una mica coixa.

De tota manera, trobo que és força meritori ser capaç de construir una història tan extensa sense arribar a avorrir al lector, o potser és que jo tinc molta paciència :) En qualsevol cas, és un llibre que tot i la seva envergadura és de lectura fàcil i entretinguda. Perfecte per aquests dies en què s'hi està tant bé i calentó al sofà amb la manta mentre escoltem el vent udolant que amenaça l'hivern que ja s'acosta...

El llibre
Títol: Els pilars de la terra
Autor: Ken Follett
ISBN: 9788496863248

Vògits, modolons i desfedors (Daniel Rangil)

Aquesta és la segona part del recull de testimonis fets al llarg d'uns quants anys per Daniel Rangil, sobre la vida i costums de la gent aplegada al voltant del Montnegre, a cavall entre el Vallès oriental i el Maresme. Com en l'anterior ocasió, ens trobem davant d'una gran obra que reuneix diversos testimonis de poblacions properes al massís i que expliquen moltes coses de la vida fa uns quants anys, diguem-ne entre mitjans segle XIX i mitjans segle XIX; allò que normalment en diem una altra època.

El primer que m'ha cridat l'antenció respecte la primera part de l'obra "Històries i llegendes de l'any vuit" és el gran compendi i diversitat d'informació que ens trobem en tant poques pàgines. En l'anterior obra, centrada en les interpretacions de diferents persones de les llegendes i històries de la zona, em vaig trobar que en algun cas comportava llegir la mateixa història més d'un cop i que en algun cas la informació era inconnexa, degut a la pròpia naturalesa de les llegendes. No obstant, va ser una lectura que em va embadalir; el món del fantàstic i del sobrenatural sempre m'ha fascinat; En aquest cas, a més, em va servir per a recordar algunes històries d'aquelles que s'explicaven a la vora del foc.

En aquesta ocasió, el compendi és ben divers. Amb temes com les, prou conegudes, rieres del Maresme, els crancs de riu, els boscaters, les vinyes, els pous de gel, els pagesos, el blat, els carreters, els medis de treball... mica en mica anem unint bocinets de com era la societat rural a principis de segle XX al voltant d'aquestes muntanyes, i ens ajuden a fer-nos una idea de que diferent era la vida tot just fa cent anys, on tenir una llesca de pa i oli per sucar-lo simbolitzava el resultat d'un gran esforç. En un segle hem arribat molt lluny, però amb el progrés també s'ha perdut moltes coses i en aquest llibre, Daniel Rangil ens ajuda a fer-nos-en una idea.

En aquest volum, podem veure molts aspectes de la vida de la gent de muntanya, anècdotes i curiositats que l'autor ha separat en dos grans grups: Terra i Aigua. A l'espera del tercer i últim volum d'aquest recull, cal dir que trobo admirable la tasca duta per Daniel Rangil al llarg de tant temps per a recuperar totes aquestes històries que si no fós així, s'haurien anat perdent en l'oblit. Lluny de crear un recull acadèmic de llenguatge administratiu, ens trobem amb una obra transparent, on escoltem els testimonis directes d'aquell temps i ens deixem emportar pel que expliquen.

Com vaig dir al comentari de l'anterior llibre, qui no conegui el Montnegre no s'hauria de deixar perdre el seu particular encant, i tant pels coneguin com pels que no, aquest llibre els servirà per a endinsar-se una mica més en la seva història.

El llibre
Títol: Vògits, modolons i desfedors
Autor: Daniel Rangil
ISBN: 978-84-612-9586-9

Històries i llegendes de l'any vuit (Daniel Rangil)

M'ha encantat llegir aquest llibre. Es tracta d'un recull d'històries, recuperades dels records de moltes persones i lligats d'una manera o altra al Montnegre i els pobles de l'entorn. Daniel Rangil, agrupa en diferents temàtiques totes les històries que els expliquen els entrevistats per donar una conformitat a la lectura, on parla des de bèsties fantàstiques a llegendes i misteris de tot tipus relacionats amb les masies i habitants de la zona.

Des d'éssers fantàstics provinents de l'edat mitjana o èpoques més antigues, successos, històries de lladres, de fantasmes... i fins i tot de tresors amagats; és una mica de resum del que s'hi pot trobar en aquest fantàstic llibre. De la veu de diferents interlocutors podrem veure com es reafirmen algunes històries i se'n desmenteixen d'altres, com és el mal de la cultura oral: algunes vegades, allò que es diu és per algun motiu, i d'altres el boca-orella deforma les històries fins no assemblar-se massa als originals, tot i que algun orígen peculiar de ben segur han tingut.

Per altra banda, aquest recull d'històries m'ha fet recordar moltes d'altres que des de petit m'han anat explicant: De gent estranya, fantasmes, llocs encantats i llocs on no s'ha d'anar de nit si no volem emportar-nos un esglai de mort, i potser el que m'ha agradat més és poder tornar a veure aquella aura sobrenatural i misteriosa que ho envolta tots, com quan som nens i sembla que tot és possible. En qualsevol cas, és una llàstima que la cultura oral tingui una caducitat tan ràpida, com apunta l'autor, i més avui en dia amb tot l'entreteniment de què disposem, i per això està tan bé que gent com Daniel Rangil es prengui la molèstia de recuperar històries d'aquelles d'explicar davant la llar de foc a l'hivern i ens les transmeti en forma de llibre.

Per als qui coneguin la serralada que formen Montnegre i Corredor, especialment la zona de l'església d'Hortsavinyà, saben que aquest és un lloc amb un encant especial, enmig de les muntanyes i alhora tant a prop de la costa, i estic segur que després de llegir aquest llibre tindràn ganes de tornar-hi per a veure altre cop aquells paisatges i llocs, per a poder observar-los d'una altra manera... i per als qui no hi hagin estat mai, els diria que no s'ho deixin perdre, i en qualsevol cas, tampoc aquest llibre!

El llibre
Títol: Històries i llegendes de l'any vuit
Autor: Daniel Rangil
ISBN: 9788461224562

La batalla de Walter Stamm (Melcior Comes)

Crua, garrativant, intensa... són alguns dels adjectius amb què podria descriure aquesta novel·la, que ens adentra en les tenebres de la Segona Guerra Mundial on, de la mà de Walter Stamm, fet presoner pels nazis acusat de traició, en una mena de crònica bèl·lica sense eufemismes ni omissions, on se'ns transporta als camps de presoners Nazis i a una de les batalles més tristament famoses del segle XX, i de la història.

Ens trobem amb una novel·la guardonada amb el premi Josep Pla d'enguany. Poc hi entenc de literatura per a saber si un llibre ho mereix o no, però aquest m'ha agradat força, tot i la seva cruesa. En aquest sentit, no és apte per a estómacs sensibles i, posats a dir, per qui no agradin les pel·lícules bèl·liques en general. Com que aquest no és el meu cas, he pogut gaudir d'una novel·la intensa de principi a final; una mena de crònica bèl·lica on se'ns explica la història de Walter Stamm i la seva extraordinària història de supervivència.

Des que és empresonat pels nazis, Walter Stamm haurà d'esgarrapar sagnant cada petita oportunitat que tingui per a sobreviure, malgrat alguns moments de relativa treva, i es veurà forçat a participar, juntament amb el VIè exèrcit del III Reich, a la batalla de Stalingrad, on cada instantània serà gravada a foc a les seves retines, i a les nostres, oferint unes imatges lluny de les heroicitats acostumades al cinema i mostrant la cara més desgraciada i miserable de la guerra.

Tot i tractar-se d'un personatge fictici, el més dur al llarg de la lectura és pendre consciència que tot això va passar de veritat i que milions de persones van morir, empesos per unes idees o per unes altres o pel simple anhel de supervivència, com el cas de Walter. I a través del seu relat, capítol a capítol, rememorem un dels capítols més negres del segle XX, i se'ns planteja si pot existir al món cap idea que pugui merèixer una sola bala. Hi ha qui diria que només la llibertat, però, com sempre, tot és relatiu.

El llibre
Títol: La batalla de Walter Stamm
Autor: Melcior Comes
ISBN: 987-84-9710-097-7
Ed.: Destino

El Médico (Noah Gordon)

La veritat és que no sé com començar a explicar les sensacions que m'ha deixat aquest llibre, que són moltes. Potser dir que més que un llibre és una gran obra, imprescindible per a qui agradi tant els llibres d'aventures com les novel·les històriques, per molt que Noah Gordon ja indica que alguns elements són ficticis.

El Médico narra les aventures i desventures de Rob J. Cole, un fill de fuster, amb els inicis situats al Londres del segle XI, i com d'un fet sorprenent que primerament no entén, en derivarà amb el temps una necessitat de coneixements que el durà a viatjar molt lluny de la seva terra, superant moltíssimes dificultats i vicissituds per a poder aconseguir el somni de ser metge. Mentre tot això succeeix, se'ns van introduïnt molts detalls i elements de com era la vida en aquells temps, i a través dels ulls de Rob J., ens n'adonem que, com resa el subtítol del llibre, la seva aventura esdevé una gran odissea.

Una de les grans qualitats d'aquest llibre és que Noah aconsegueix parlar de molts temes relacionats amb la història de Rob J. i relacionats amb l'època i entreveure'n d'altres. Entre d'altres coses, s'hi parla molt de la relació entre cultures, i especialment s'entren en detalls de la vida dels Jueus de l'època, aquesta cultura que alguns -com jo mateix- ens és tan desconeguda, i s'hi apunten algunes claus per entendre perquè pot semblar que passen tant desapercebuts a les nostres contrades. En aquest sentit també s'hi parla força de l'Islam, amb el context de la ciutat d'Isfahán, i s'hi dóna una perspectiva del món Musulmà una mica negativa, potser ajudada pel que ja era la duresa de la vida en aquells temps a qualsevol lloc.

De la mà del protagonista, també veiem les limitacions de la ciència de l'època i les enormes dificultats per a entrar en el món de la medicina. Hi apareixen personatges històrics com Ibn Sina (o Avicena) i s'hi descriuen ubicacions com la mítica Constantinopla, que tots en un moment o altre hem llegit als llibres d'història. Tot plegat contribueix a la immersió del lector en una època fosca en molts sentits, on sobreviure era en sí mateix un repte i el coneixement científic poc menys que la cerca d'un tresor. Tot això, mentre empatitzem amb un Rob J. Cole que des de la infància i al llarg de les seves vivències haurà de superar moltes dificultats, les quals enduriran el seu caràcter i l'impulsaran per la cerca dels seus somnis.

Per aquests i altres motius crec que és un llibre dels que tothom hauria de llegir algun dia. Potser no m'ha enganxat tant com ho han fet d'altres (de fet diria que hi va ajudar força que em quedés sense ell durant un mes quan anava just per la meitat) però es tracta d'una història molt profunda i detallada, i alhora molt entretinguda, que crec que plastifica molt bé les imatges de l'època i les escenes del gran viatge de Rob J. Cole, i el camí que segueix en el moment en què ha de decidir entre allò que ha de fer i allò que realment anhela.

El llibre

Títol: El Médico
Autor: Noah Gordon
ISBN: 8466616381
Ed.: Ediciones B

Història de Catalunya (Modèstia a part)

Fent una repassada per casa he descobert aquest llibre que encara no havia llegit (de fet ni sabia que hi era) i ha sigut una bona troballa, perquè és un llibre molt amè, amb força tocs d'humor, coses que mai podries dir d'un llibre d'història convencional.

Tot i ser un llibre d'aquells "mediàtics" de la mà d'en Toni Soler tenim una història-resum de Catalunya des dels temps inmemorials fins al present. Boníssims ja són els primers capítols on amb un to irònic i a vegades fins i tot sarcàstic ens barreja els fets reals de la nostra història amb observacions del tot personals. Hi ha algunes frases lapidants i ilharants, que no reproduïré perquè la gràcia està en llegir-les inesperadament. A més, d'una manera molt amena ens apropa als fets històrics, i per algú com jo a qui la història li semblava de les assignatures més infumables... això és tot un canvi de perspectiva. Per la meva ment passen anys i anys perduts en números i llocs memoritzats, sense realment importar-me què tenien de conjunt... ni quin sentit tenien.

El llibre tracta la nostra història d'una manera hiper resumida, saltant temes que han donat per llibres i llibres a uns simples esments. Val a dir que això facilita bastant les coses al lector. Sí que és veritat que els comentaris que m'han fet més riure estan als primers capítols, però igualment es manté el mateix to al llarg del llibre. M'ha agradat especialment el que comentava, el to amè, perquè dona una visió global molt planera de les causes i conseqüències de les diferents parts de la història, i com es relacionen les diferents èpoques. No havia tingut mai aquesta sensació llegint cap llibre de Ciències Socials, més aviat semblava que havíem de retenir tot de dades, llocs, persones al nostre cervell sense que tinguéssin cap sentit. Per altra banda, suposo que si el llibre hagués sigut més ampli (perquè és bastant curt) hauria hagut d'atansar-se encara més als fets i les dates i suposo que hauria perdut el ritme, precisament el que fa que sigui tant fàcil de llegir.

Així doncs, desaré aquest llibre a l'estanteria i el deixaré preparat per a una relectura d'aquí un temps. Recomanaria a tots els professors d'ESO que l'afegissin a les lectures dels seus alumnes (si no n'hi ha que ho hagin fet ja). I per als que no siguin professors també perquè és un bon llibre per a tots els públics, i una manera molt bona d'apropar-nos en la història del nostre país.

El llibre
Nom: Història de Catalunya (Modèstia a part)
Autor: Toni Soler
ed: Columna
ISBN: 84-8300-522-0