9 de maig 2008

Els bons llibres

Poques vegades he tingut la mateixa sensació: Necessitar obrir altre cop aquell volum per a esgarrapar-ne uns quants versos més, només uns quants, però que s'acaben convertint en punts i a part, paràgrafs, pàgines... i capítols. I llavors et dóna per mirar el llibre des de la banda de dalt per a comprovar quin gruix de pàgines portes. Però el que et preocupa és que ara te'n queden menys i saps que la mateixa fixació per a seguir llegint et portarà precisament on no vols arribar: A acabar-lo. Segueixes una estona més i decideixes parar. Tanques a contracor i procures ocupar la teva ment amb una altra cosa, quan saps perfectament què t'agradaria fer encara que t'hi hagis estat hores, i notes una ànsia que poc a poc va apagant-se, però no marxarà fins que continuis. I tornes altre cop a obrir-lo, l'endemà, amb nerviosisme i el cicle es repeteix. Es repeteix fins el dia que, sense voler, arribes a les últimes pàgines i paràgrafs, i, a l'adonar-te'n, comences a ralentir el ritme de lectura, fixant-te amb les expressions i els mots, com qui assaboreix els últims glops d'un bon vi, i intentant visualitzar els últims instants de la gran història que has estat llegint... fins que et trobes amb el punt i final. Et rellegeixes les últimes línies i restes sense moure't uns instants, amb el posat distant, palpant el regust d'allò que et quedarà per al record i sense ganes de començar un altre llibre per por de fer desaparèixer aquesta sensació i oblidar-te d'allò que has conclòs, perquè no saps quan tornaràs a tenir aquesta sensació.

Mentre segueixo amb "El Juego de Ender", afegiré un altre llibre a la llista de pendents i el qual vaig comprar l'altre dia: "2061: Odisea Tres" d'Arthur C. Clarke. Tercera part de la saga (que no l'última). I "Segunda Fundación" de l'Asimov, que em caurà aviat a les mans.