Històries i llegendes de l'any vuit (Daniel Rangil)

M'ha encantat llegir aquest llibre. Es tracta d'un recull d'històries, recuperades dels records de moltes persones i lligats d'una manera o altra al Montnegre i els pobles de l'entorn. Daniel Rangil, agrupa en diferents temàtiques totes les històries que els expliquen els entrevistats per donar una conformitat a la lectura, on parla des de bèsties fantàstiques a llegendes i misteris de tot tipus relacionats amb les masies i habitants de la zona.

Des d'éssers fantàstics provinents de l'edat mitjana o èpoques més antigues, successos, històries de lladres, de fantasmes... i fins i tot de tresors amagats; és una mica de resum del que s'hi pot trobar en aquest fantàstic llibre. De la veu de diferents interlocutors podrem veure com es reafirmen algunes històries i se'n desmenteixen d'altres, com és el mal de la cultura oral: algunes vegades, allò que es diu és per algun motiu, i d'altres el boca-orella deforma les històries fins no assemblar-se massa als originals, tot i que algun orígen peculiar de ben segur han tingut.

Per altra banda, aquest recull d'històries m'ha fet recordar moltes d'altres que des de petit m'han anat explicant: De gent estranya, fantasmes, llocs encantats i llocs on no s'ha d'anar de nit si no volem emportar-nos un esglai de mort, i potser el que m'ha agradat més és poder tornar a veure aquella aura sobrenatural i misteriosa que ho envolta tots, com quan som nens i sembla que tot és possible. En qualsevol cas, és una llàstima que la cultura oral tingui una caducitat tan ràpida, com apunta l'autor, i més avui en dia amb tot l'entreteniment de què disposem, i per això està tan bé que gent com Daniel Rangil es prengui la molèstia de recuperar històries d'aquelles d'explicar davant la llar de foc a l'hivern i ens les transmeti en forma de llibre.

Per als qui coneguin la serralada que formen Montnegre i Corredor, especialment la zona de l'església d'Hortsavinyà, saben que aquest és un lloc amb un encant especial, enmig de les muntanyes i alhora tant a prop de la costa, i estic segur que després de llegir aquest llibre tindràn ganes de tornar-hi per a veure altre cop aquells paisatges i llocs, per a poder observar-los d'una altra manera... i per als qui no hi hagin estat mai, els diria que no s'ho deixin perdre, i en qualsevol cas, tampoc aquest llibre!

El llibre
Títol: Històries i llegendes de l'any vuit
Autor: Daniel Rangil
ISBN: 9788461224562

La batalla de Walter Stamm (Melcior Comes)

Crua, garrativant, intensa... són alguns dels adjectius amb què podria descriure aquesta novel·la, que ens adentra en les tenebres de la Segona Guerra Mundial on, de la mà de Walter Stamm, fet presoner pels nazis acusat de traició, en una mena de crònica bèl·lica sense eufemismes ni omissions, on se'ns transporta als camps de presoners Nazis i a una de les batalles més tristament famoses del segle XX, i de la història.

Ens trobem amb una novel·la guardonada amb el premi Josep Pla d'enguany. Poc hi entenc de literatura per a saber si un llibre ho mereix o no, però aquest m'ha agradat força, tot i la seva cruesa. En aquest sentit, no és apte per a estómacs sensibles i, posats a dir, per qui no agradin les pel·lícules bèl·liques en general. Com que aquest no és el meu cas, he pogut gaudir d'una novel·la intensa de principi a final; una mena de crònica bèl·lica on se'ns explica la història de Walter Stamm i la seva extraordinària història de supervivència.

Des que és empresonat pels nazis, Walter Stamm haurà d'esgarrapar sagnant cada petita oportunitat que tingui per a sobreviure, malgrat alguns moments de relativa treva, i es veurà forçat a participar, juntament amb el VIè exèrcit del III Reich, a la batalla de Stalingrad, on cada instantània serà gravada a foc a les seves retines, i a les nostres, oferint unes imatges lluny de les heroicitats acostumades al cinema i mostrant la cara més desgraciada i miserable de la guerra.

Tot i tractar-se d'un personatge fictici, el més dur al llarg de la lectura és pendre consciència que tot això va passar de veritat i que milions de persones van morir, empesos per unes idees o per unes altres o pel simple anhel de supervivència, com el cas de Walter. I a través del seu relat, capítol a capítol, rememorem un dels capítols més negres del segle XX, i se'ns planteja si pot existir al món cap idea que pugui merèixer una sola bala. Hi ha qui diria que només la llibertat, però, com sempre, tot és relatiu.

El llibre
Títol: La batalla de Walter Stamm
Autor: Melcior Comes
ISBN: 987-84-9710-097-7
Ed.: Destino

Segunda Fundación (Isaac Asimov)

Finalment he acabat el tercer llibre de la trilogia de Fundación. Degut a un canvi dràstic al repartiment del meu temps he estat unes quantes setmanes sense llegir i la veritat tornar-ho a fer amb aquest llibre ha sigut més que un bon alicient. La veritat és que no podria més que llençar floretes a aquesta novel·la, que no es més que la cirereta damunt el pastís per a concloure les aventures pòstumes de Hari Seldon i el seu legat.

En aquesta part, que acaba l'anomenat Cicle de Trantor, com havia llegit no sé on, canvia substancialment l'enfocament que es feia fins ara d'aquests relats, de manera més o menys històrica i/o política. Ara, en canvi, ens trobem amb una novel·la més intrigant i tensa que les seves predecessores, on tothom té els seus secrets i els amaga als altres, i es confonen amics i enemics mentre la mà difosa de la Segona Fundació sembla estar a tot arreu i enlloc alhora, i s'encadenen una successió d'esdeveniments dels quals no sabrem tota la veritat fins pràcticament el final.

No m'agradaria esguerrar la lectura amb més detalls. M'agradaria pensar que aquest llibre pugui ser llegit per a gent a qui no interessi la ciència ficció pura i dura, ja que en general tota la trilogia, seguint unes influències o altres, com ja he comentat anteriorment, s'allunya bastant del que són històries de matar marcians, i es centra en desenredar l'entramat creat per una sola pregunta: Com una persona, Hari Seldon, per molts coneixements científics i sociològics que tingui, pot predir el destí de la gal·làxia de manera efectiva, cobrint les vicissituds que a nivell global o local es puguin produïr, per a salvar la humanitat de la barbàrie a la que esta condemnada a sotmetre's durant mil·lenis?

El llibre
Títol: Segunda Fundación
Autor: Isaac Asimov
Ed.: De bolsillo
ISBN: 978-84-9759-676-3

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)

Un home desembarca en una illa aparentment deserta per a una missió científica que el deixarà allà durant un any. Porta provisions de tot tipus per a ocupar el seu temps durant aquest període, però no té ni idea de la mena d'illa en la que ha desembarcat.

Fantasia, aventures, acció, i fins i tot filosofia; vàries són les perspectives i gèneres que conviuen en aquest llibre i les quals m'hi han enganxat de principi a final. L'autor crea una història rica en matisos i molt descriptiva, però sense abusar-ne, parlant d'un escenari de tints apocalíptics en un lloc aïllat de la resta del món, i d'una història de supervivència, on la lluita entre el sentit comú, l'instint de supervivència i la bogeria porten a un relat intens de fantasia pura, que des del primer moment m'ha fet pensar en H.P. Lovecraft, pel contingut més que per la forma.

Mentre se'ns van desvelant detalls del que ha portat el nostre protagonista a posar els peus en aquest illot sortit d'un altre món, l'autor, a través dels pensaments del científic, desgrana mica en mica i a través de tota l'obra, alguns aspectes de la nostra psicologia, alhora que els relaciona amb l'acció que transcorre i d'aquesta manera li dóna una riquesa que el converteix en una història d'aventures força especial i original.

Vull destarcar que també aquesta mescla diversa de gèneres tampoc deixa de banda un sentit de l'humor bastant ampli: En alguns moments passa de l'humor simple i innocent a escenes on s'hi aprecia un humor macabre que podria perfectament associar amb les pel·lícules de sèrie B. No tant abundants, però igualment efectius per a entretenir l'espectador... o lector en aquest cas.

Fins ara no havia llegit res d'Albert Sánchez Piñol, però em sembla que no podré deixar de tastar-ne algun altre plat. Com ara, el blog que li ténen dedicat: La pell de Pandora, el qual no sembla tenir massa activitat últimament, però no deixa de tenir referències interessants.

Pel que fa doncs a La pell freda, em quedo amb una història que m'ha sorprès i que m'ha enganxat, un conte fantàstic escrit per a adults i que, gairebé podria dir-se, es llegeix sol. Espero que aviat pugui tenir algun altre exemplar d'aquest autor perquè realment val la pena.

El llibre: La pell freda
Autor: Albert Sánchez Piñol
ISBN: 8495616254
Ed.: La campana

Crónicas marcianas (Ray Bradbury)

De la mà de Ray Bradbury ens endinsem als relats de la novel·la que va escriure fa ja unes dècades (cap allà 1950) al voltant de la colonització del planeta Mart i que és un dels grans clàssics del gènere, o això he llegit. De fet, la portada ja ho diu. La història gira al voltant dels intents de colonització del planeta Mart, a través de diferents peresonatges i visions, mentre parla d'una humanitat en decadència i a punt del colapse.

M'ha encantat la gran imaginació que demostra l'autor en aquesta obra, introduïnt-nos en un planeta Mart habitat per uns éssers del tot onírics i curiosos que viuen tranquilament aliens a tot, fins que apareixen els humans disposats a conquerir-lo. Els primers capítols són bastant inquietants, i mitjançant relats i perspectives diferents, en to o en temàtica i amb el fil conductor de la colonització del planeta, es narren pinzellades diferents d'una gran història.

En varis capítols, aprofita l'avinentesa dels relats per a exposar-nos amb gravetat alguns aspectes de la nostra naturalesa, mostrant una humanitat que respon amb violència a allò que no entén, i uns marcians d'una naturalesa estranya amb els que serà difícil entendre's. Uns humans fugitius d'un planeta Terra on aquesta mateixa violència irracional és la que podria portar la humanitat a l'autodestrucció. Tenint en compte que el llibre va ser publicat a l'any 1950, als inicis de la guerra freda, aquest devia ser un tema força vigent.

Pel que he llegit, l'obra més coneguda de Ray Bradbury és Fahrenheit 451, així que ja el tinc a la llista de pendents, però sense cap dubte Crónicas Marcianas és un llibre que val la pena llegir. No m'esperava una obra tant fantasiosa, i crec que va trobar una bona manera per a parlar dels temes que realment li interessaven, mentre explica una història fascinant, del dia en què la humanitat va decidir colonitzar el planeta veí, sense saber del cert si estava disponible.

El llibre: Crónicas Marcianas
Autor: Ray Bradbury
ISBN: 8445073850