Aquest es el títol de la trilogia basada en el joc de cartes "Magic: el encuentro" que fa uns dies he acabat de llegir-me, de la mà d'un bon colega que me'ls ha deixat. Els llibres es diuen:
Las lunas de Mirrodin (Will McDermott)
El Ojo de acer oscuro (Jess Lebow)
El quinto amanecer (Cory J. Herndon)
Com es pot veure, tots tres son d'autors diferents, però han mantingut una continuïtat argumental i temporal fins al final de la història, de manera que qui es vulgui llegir el primer, si li està agradant més val que vagi anant a buscar els altres dos, ja que al final del primer volum no hi ha cap final argumental, com passa amb altres sagues.
En general, es tracta d'una història èpica d'aventures i de supervivència, la protagonista de la qual, sense voler-ho (i saber-ho), té el destí del seu planeta a les seves mans. El seu món es diu Mirrodin, un planeta de metall amb grans secrets ocults, on anirà coneixent personatges molt diversos i enemics que la volen destruïr al llarg dels volums, però amb un fil conductor que es desencadena al tercer llibre; el més intens de tots 3, pel que fa a acció, tot i que els altres dos no es queden gens curts, ja que bàsicament la protagonista, Glissa, una elfa del bosc de "La Maraña", des de bon començament per motius que desconeix ha de fugir de la seva vida i el seu món i començar una croada contra el destí.
Els llibres són d'una lectura més o menys planera i bastant lineals, tot i que al tercer és més enravassat que els anteriors, i estan sempre separats per capítols molt curts; em fa pensar que estan adreçats a un públic més aviat juvenil. Tot i això trobo que estan bé per a passar l'estona. Deixant de banda les mostres de violència visceral i la eterna lluita del bé contra el mal, el llibre se centra força en el valor de l'amistat, sobretot de Glissa amb el seu amic Slobad, un follet molt peculiar a qui li agraden molt les màquines i l'acompanyarà al llarg dels seus viatges. Coneixerà varis personatges molt diversos que remarquen aquest valor, i també incidint en el sacrifici per als que t'estimes i que no és compensable per diners ni poder.
Si t'agrada la fantasia, els follets, els elfs, els trolls, i les històries amb màgia, enemics poderosos i poders secrets, amb aquest llibre trobaràs una història una mica diferent, donat que passa en un planeta de metall, com deia abans, on la guerra entre els éssers de metall inert i els de carn i metall veurà el seu inici i el seu final.
27 d’abr. 2008
19 d’abr. 2008
Llibres i més llibres
Quina sorpresa més bona em vaig emportar l'altre dia! Va venir un col·lega a casa, abans de marxar cap a la feina i em va deixar 4 llibres, per a què no m'avorreixi quan hagi acabat la entretinguda trilogia de Mirrodin dels llibres del Magic: El encuentro, que m'ha deixat un altre colega.
Els llibres són:
Fundación (Isaac Asimov)
Fundación e Imperio (Isaac Asimov)
El juego de ender (Orson Scott Card)
La voz de los muertos (Orson Scott Card)
Per als que els soni algun d'aquests exemplars fàcilment veurà com a la colecció que pertany hi falta el tercer llibre. Espero que si m'agraden no tingui massa feina per trobar-los! Almenys el de Fundación confio, si fa falta en un moment donat, a trobar-lo de préstec en alguna biblioteca. Vaja, acabo de llegir que realment Fundación son uns quants llibres més, espero que no suposi cap problema :)
Serà un plaer començar a llegir Asimov, com a clàssic del gènere i de lectura obligada que és (o vaja, com jo l'entenc), així que un dia d'aquests, sense avís previ, començaré a devorar-ne les pàgines. Espero saber frenar per a tenir temps de notar-ne el regust, perquè es nota amb els bons llibres que sap greu quan s'acaben. I vaja, es nota també que tinc uns amics que no me'ls mereixo!
Els llibres són:
Fundación (Isaac Asimov)
Fundación e Imperio (Isaac Asimov)
El juego de ender (Orson Scott Card)
La voz de los muertos (Orson Scott Card)
Per als que els soni algun d'aquests exemplars fàcilment veurà com a la colecció que pertany hi falta el tercer llibre. Espero que si m'agraden no tingui massa feina per trobar-los! Almenys el de Fundación confio, si fa falta en un moment donat, a trobar-lo de préstec en alguna biblioteca. Vaja, acabo de llegir que realment Fundación son uns quants llibres més, espero que no suposi cap problema :)
Serà un plaer començar a llegir Asimov, com a clàssic del gènere i de lectura obligada que és (o vaja, com jo l'entenc), així que un dia d'aquests, sense avís previ, començaré a devorar-ne les pàgines. Espero saber frenar per a tenir temps de notar-ne el regust, perquè es nota amb els bons llibres que sap greu quan s'acaben. I vaja, es nota també que tinc uns amics que no me'ls mereixo!
14 d’abr. 2008
Cashback
Agradable sorpresa la que em vaig emportar ahir amb aquesta pel·lícula. Com a nota introductòria podria dir que és una història d'amors i desamors d'un estudiant que un dia ho deixa amb la seva xicota i comença a tenir insomni d'una manera exagerada, i finalment decideix aprofitar aquest temps de no dormir per a altres coses... i fins aquí es pot llegir.
La història en el seu conjunt està narrada amb un cert to literari, utilitzant la veu en off del propi protagonista, i progressivament al llarg del film va adquirint una perspectiva onírica i fins i tot lírica, amb una banda sonora a joc força ben triada. Està clar que onírica només pel fet que ningú pot estar-se setmanes sense dormir i estar com si tal cosa. Fins i tot hi abunden tocs d'humor, alguns més encertats que altres, els quals generalment no son un insult a l'espectador, com d'altra banda ens té malacostumats el cinema hollywoodià dels últims anys (i prefereixo no posar exemples).
Pel que fa als personatges, no m'ha resultat massa convincent el protagonista de la història, Sean Biggerstaff, potser per poc expressiu. La resta de personatges no destaquen especialment, bé potser si la ex-nòvia del protagonista Ben Willis, la guapíssima Michelle Ryan, però no pel seu paper al film, està clar. D'altra banda, en els protagonistes en conjunt es veu un grup desmarcat dels tòpics amb alguns elements força caricaturitzats, com ara el cap ambiciós que es dedica a fer discursos o els bromistes que fan qualsevol bestiesa per distreure's, i no desentona gaire amb el to general del film.
Així doncs, en general em va deixar un bon gust de boca, i amb ganes de tornar-la a veure d'aquí un temps, ja que per a mi hi ha seqüències de la pel·lícula que mereixen ser vistos altre cop.
2 d’abr. 2008
Los Mitos de Cthulhu
Bon llibre de caire antològic d'alguns dels contes que va escriure H.P. Lovecraft i una sèrie d'escriptors de ficció de la mateixa època amb qui va mantenir correspondència.
Les històries son de molt diversa mida i per a tots els gustos, i al llibre estan estructurades posant en primer lloc aquelles que van donar orígen als mites, abans de la participació de Lovecraft en tot aquest món literari. El següent evidentment intercalant històries de Lovecraft enmig de les d'altres autors; algunes evidentment sorgides de l'amistat entre ells i amb les mateixes referències; i un últim, en què es veu la decadència d'aquestes històries després de la desaparició d'aquest. Un conjunt molt divers on sobretot a partir de la meitat del llibre es fan moltes referències comunes, com al llibre Necronomicon, i a una sèrie de deïtats, anomenats Déus Primordials, els quals podrien tenir el món sota el seu domini i si no ho fan és perquè realment la humanitat no els suposa tal desafiament.
Personalment m'han cridat l'atenció històries com la del Wendingo, que per l'escenari que planteja i el desenvolupament de la història em va semblar que estava en un episodi d'expediente X, ja que l'aura de misteri dels boscos i llacs de nordamèrica, la barreja de llegendes i fets sobrenaturals m'ha recordat molt als memorables episodis de la sèrie. També altres històries molt ben fetes, com "En la noche de los tiempos", de Lovecraft, en què s'introdueix directament el lector en un món on la humanitat és només un esglaó més a la història del planeta i "Reliquia de un mundo olvidado", on una mòmia molt particular posa al descobert un culte molt antic.
Tots els relats son dignes de comentar; i dins la diversitat de les històries hi abunden els contes mitològics i molts cultes i creences ancestrals. Amb històries com "La sombra sobre Innsmouth", de H.P. Lovecraft, "La estirpe de la cripta" o "Las ratas del cementerio" hi trobem dels contes més foscos del llibre. Aquesta última és la història més fosca, crua i breu de tot el conjunt. I un apunt: "La sombra sobre Innsmouth" és la història en què es va basar la productora catalana Fantastic Factory per a fer la pel·lícula "Dagon: La secta del mar", amb una part final força diferent.
En resum, una manera d'introduïr-se en un dels referents del cinema fantàstic i les històries de misteri dels nostres temps. Jo per la meva banda, m'apunto com a pendent llegir el conte de "La llamada de Cthulhu" de H.P. Lovecraft que, curiosament, no hi és en aquest llibre.
Llibre: Los Mitos de Cthulhu (H.P. Lovecraft y otros). ed: Alianza editorial.
Les històries son de molt diversa mida i per a tots els gustos, i al llibre estan estructurades posant en primer lloc aquelles que van donar orígen als mites, abans de la participació de Lovecraft en tot aquest món literari. El següent evidentment intercalant històries de Lovecraft enmig de les d'altres autors; algunes evidentment sorgides de l'amistat entre ells i amb les mateixes referències; i un últim, en què es veu la decadència d'aquestes històries després de la desaparició d'aquest. Un conjunt molt divers on sobretot a partir de la meitat del llibre es fan moltes referències comunes, com al llibre Necronomicon, i a una sèrie de deïtats, anomenats Déus Primordials, els quals podrien tenir el món sota el seu domini i si no ho fan és perquè realment la humanitat no els suposa tal desafiament.
Personalment m'han cridat l'atenció històries com la del Wendingo, que per l'escenari que planteja i el desenvolupament de la història em va semblar que estava en un episodi d'expediente X, ja que l'aura de misteri dels boscos i llacs de nordamèrica, la barreja de llegendes i fets sobrenaturals m'ha recordat molt als memorables episodis de la sèrie. També altres històries molt ben fetes, com "En la noche de los tiempos", de Lovecraft, en què s'introdueix directament el lector en un món on la humanitat és només un esglaó més a la història del planeta i "Reliquia de un mundo olvidado", on una mòmia molt particular posa al descobert un culte molt antic.
Tots els relats son dignes de comentar; i dins la diversitat de les històries hi abunden els contes mitològics i molts cultes i creences ancestrals. Amb històries com "La sombra sobre Innsmouth", de H.P. Lovecraft, "La estirpe de la cripta" o "Las ratas del cementerio" hi trobem dels contes més foscos del llibre. Aquesta última és la història més fosca, crua i breu de tot el conjunt. I un apunt: "La sombra sobre Innsmouth" és la història en què es va basar la productora catalana Fantastic Factory per a fer la pel·lícula "Dagon: La secta del mar", amb una part final força diferent.
En resum, una manera d'introduïr-se en un dels referents del cinema fantàstic i les històries de misteri dels nostres temps. Jo per la meva banda, m'apunto com a pendent llegir el conte de "La llamada de Cthulhu" de H.P. Lovecraft que, curiosament, no hi és en aquest llibre.
Llibre: Los Mitos de Cthulhu (H.P. Lovecraft y otros). ed: Alianza editorial.
12 de març 2008
Va de llibres
Bé, m'hauria agradat trobar temps i ganes per comentar àmpliament cadascun dels llibres que enumeraré a continuació i que son els últims que m'he llegit. Procuraré no deixarme'n cap!
El valle de los caballos (Jean M Auel)
Segona part d'el llibre "El clan del Oso cavernario". Narra les aventures d'una jove cromagnon envoltada de neandertals. Suposo que algunes noies a l'institut deuen haver-s'ho pensat alguna vegada. El llibre explica les aventures de la jove Ayla un cop va deixar el clan. No entraré en més detalls per no fer spoiler però és d'aquells que enganxa de principi a final.
100 años de soledad (Gabriel García Márquez)
Bé, suposo que és un suplici pel que ha de passar tothom qui vulgui culturitzar-se mínimament en el món dels llibres. Me'l vaig comprar als anys d'institut per insistència de la nostra professora de castellà (com no) i va romandre sense obrir fins la tardor passada. Crec que després d'haver aguantat aquella història indigesta sóc capaç de llegir-me qualsevol cosa. Fins i tot la bíblia. Sense voler ofendre als lectors a qui els hagi agradat, entenc que el llibre pugui ser un referent per a molts, però el ritme narratiu al que sotmet el lector em va fer plantejar-me vàries vegades de deixar-lo.
El hobbit (JRR Tolkien, trad. Francesc Parcerisas ed. La Magrana)
Els fans de Tolkien diuen que és el preludi de la cinematogràfica El Senyor dels Anells. És cert que la història se situa uns 80 o 100 anys abans de l'altra i hi ha personatges relacionats, però els principals vincles els he descobert en un altre llibre. Aquest, tot i tenir un discurs marcadament infantil, em va agradar força; es nota al llegir-lo que és un element més a l'ampli univers de Tolkien. Només una pega, a la traducció del 1983 hi abunden els barbarismes, sobretot a l'inici del llibre, que fan aturar la lectura en sec per preguntar-se: he llegit el que em sembla que he llegit? Però vaja, que quedi només com a anecdòtic. Un cop superat aquest punt la lectura és força amena, se'm va fer curt i tot!
Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana (JRR Tolkien, trad. Dolors Udina)
Excel·lent recopilació de contes i històries de diferents personatges amb més o menys relació amb la Terra Mitjana. És molt recomanable llegir abans el Silmaríl·lion (cosa que jo no he fet encara), ja que en els Contes inacabats hi ha moltes referències a aquest. Els relats, a banda d'estar separat cronològicament per edats, inclouen molts aclariments i explicacions d'en Cristopher Tolkien. Al final del volum, a més, hi ha un index de noms que eviten perdre's en un oceà de personatges, llocs i elements clau de les històries.
Al principi em va fer força respecte el seu tamany, però finalment abans de tornar-lo em vaig rellegir alguns capítols. En general estan bé les històries, hi ha una mica de cada, però el plat fort és a l'últim terç del llibre, on s'hi expliquen molts detalls al voltant dels personatges del Senyor dels Anells. Per a mi, és un dels imprescindibles de Tolkien.
Els Fills del Capità Grant (Jules Verne, trad. ed. La Magrana)
És un dels llibres que coneixia d'en Verne i vaig decidir de llegir-lo. És una història d'aventures que porta a voltar mig món una tripulació encapçalada per un lord britànic i la seva esposa, els fills d'un nàufrag i un entranyable geògraf. I no donaré més detalls de l'argument per no esguerrar-la. Un cop acabat, trobo que és bastant correcte com a llibre d'aventures, però jo hi vaig trobar algun personatge un pèl limitat, reafirmant-se al llarg del llibre amb els mateixos motius, i una història que en alguns moments se'm va fer pesada; i suposo que més aviat hi va tenir a veure el context dels personatges (de l'alta societat anglesa) i, esclar, el llibre, que va ser escrit al segle XIX i reprodueix uns diàlegs amb massa formalismes per la narrativa actual. Tot i això, no deixa de ser interessant també com a perspectiva d'una època i una lectura entretinguda amb moltes emocions i situacions del tot imprevisibles, gairebé fregant el surrealisme.
El valle de los caballos (Jean M Auel)
Segona part d'el llibre "El clan del Oso cavernario". Narra les aventures d'una jove cromagnon envoltada de neandertals. Suposo que algunes noies a l'institut deuen haver-s'ho pensat alguna vegada. El llibre explica les aventures de la jove Ayla un cop va deixar el clan. No entraré en més detalls per no fer spoiler però és d'aquells que enganxa de principi a final.
100 años de soledad (Gabriel García Márquez)
Bé, suposo que és un suplici pel que ha de passar tothom qui vulgui culturitzar-se mínimament en el món dels llibres. Me'l vaig comprar als anys d'institut per insistència de la nostra professora de castellà (com no) i va romandre sense obrir fins la tardor passada. Crec que després d'haver aguantat aquella història indigesta sóc capaç de llegir-me qualsevol cosa. Fins i tot la bíblia. Sense voler ofendre als lectors a qui els hagi agradat, entenc que el llibre pugui ser un referent per a molts, però el ritme narratiu al que sotmet el lector em va fer plantejar-me vàries vegades de deixar-lo.
El hobbit (JRR Tolkien, trad. Francesc Parcerisas ed. La Magrana)
Els fans de Tolkien diuen que és el preludi de la cinematogràfica El Senyor dels Anells. És cert que la història se situa uns 80 o 100 anys abans de l'altra i hi ha personatges relacionats, però els principals vincles els he descobert en un altre llibre. Aquest, tot i tenir un discurs marcadament infantil, em va agradar força; es nota al llegir-lo que és un element més a l'ampli univers de Tolkien. Només una pega, a la traducció del 1983 hi abunden els barbarismes, sobretot a l'inici del llibre, que fan aturar la lectura en sec per preguntar-se: he llegit el que em sembla que he llegit? Però vaja, que quedi només com a anecdòtic. Un cop superat aquest punt la lectura és força amena, se'm va fer curt i tot!
Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana (JRR Tolkien, trad. Dolors Udina)
Excel·lent recopilació de contes i històries de diferents personatges amb més o menys relació amb la Terra Mitjana. És molt recomanable llegir abans el Silmaríl·lion (cosa que jo no he fet encara), ja que en els Contes inacabats hi ha moltes referències a aquest. Els relats, a banda d'estar separat cronològicament per edats, inclouen molts aclariments i explicacions d'en Cristopher Tolkien. Al final del volum, a més, hi ha un index de noms que eviten perdre's en un oceà de personatges, llocs i elements clau de les històries.
Al principi em va fer força respecte el seu tamany, però finalment abans de tornar-lo em vaig rellegir alguns capítols. En general estan bé les històries, hi ha una mica de cada, però el plat fort és a l'últim terç del llibre, on s'hi expliquen molts detalls al voltant dels personatges del Senyor dels Anells. Per a mi, és un dels imprescindibles de Tolkien.
Els Fills del Capità Grant (Jules Verne, trad. ed. La Magrana)
És un dels llibres que coneixia d'en Verne i vaig decidir de llegir-lo. És una història d'aventures que porta a voltar mig món una tripulació encapçalada per un lord britànic i la seva esposa, els fills d'un nàufrag i un entranyable geògraf. I no donaré més detalls de l'argument per no esguerrar-la. Un cop acabat, trobo que és bastant correcte com a llibre d'aventures, però jo hi vaig trobar algun personatge un pèl limitat, reafirmant-se al llarg del llibre amb els mateixos motius, i una història que en alguns moments se'm va fer pesada; i suposo que més aviat hi va tenir a veure el context dels personatges (de l'alta societat anglesa) i, esclar, el llibre, que va ser escrit al segle XIX i reprodueix uns diàlegs amb massa formalismes per la narrativa actual. Tot i això, no deixa de ser interessant també com a perspectiva d'una època i una lectura entretinguda amb moltes emocions i situacions del tot imprevisibles, gairebé fregant el surrealisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)