27 d’abr. 2008

Ciclo Mirrodin

Aquest es el títol de la trilogia basada en el joc de cartes "Magic: el encuentro" que fa uns dies he acabat de llegir-me, de la mà d'un bon colega que me'ls ha deixat. Els llibres es diuen:

Las lunas de Mirrodin (Will McDermott)
El Ojo de acer oscuro (Jess Lebow)
El quinto amanecer (Cory J. Herndon)

Com es pot veure, tots tres son d'autors diferents, però han mantingut una continuïtat argumental i temporal fins al final de la història, de manera que qui es vulgui llegir el primer, si li està agradant més val que vagi anant a buscar els altres dos, ja que al final del primer volum no hi ha cap final argumental, com passa amb altres sagues.

En general, es tracta d'una història èpica d'aventures i de supervivència, la protagonista de la qual, sense voler-ho (i saber-ho), té el destí del seu planeta a les seves mans. El seu món es diu Mirrodin, un planeta de metall amb grans secrets ocults, on anirà coneixent personatges molt diversos i enemics que la volen destruïr al llarg dels volums, però amb un fil conductor que es desencadena al tercer llibre; el més intens de tots 3, pel que fa a acció, tot i que els altres dos no es queden gens curts, ja que bàsicament la protagonista, Glissa, una elfa del bosc de "La Maraña", des de bon començament per motius que desconeix ha de fugir de la seva vida i el seu món i començar una croada contra el destí.

Els llibres són d'una lectura més o menys planera i bastant lineals, tot i que al tercer és més enravassat que els anteriors, i estan sempre separats per capítols molt curts; em fa pensar que estan adreçats a un públic més aviat juvenil. Tot i això trobo que estan bé per a passar l'estona. Deixant de banda les mostres de violència visceral i la eterna lluita del bé contra el mal, el llibre se centra força en el valor de l'amistat, sobretot de Glissa amb el seu amic Slobad, un follet molt peculiar a qui li agraden molt les màquines i l'acompanyarà al llarg dels seus viatges. Coneixerà varis personatges molt diversos que remarquen aquest valor, i també incidint en el sacrifici per als que t'estimes i que no és compensable per diners ni poder.

Si t'agrada la fantasia, els follets, els elfs, els trolls, i les històries amb màgia, enemics poderosos i poders secrets, amb aquest llibre trobaràs una història una mica diferent, donat que passa en un planeta de metall, com deia abans, on la guerra entre els éssers de metall inert i els de carn i metall veurà el seu inici i el seu final.

19 d’abr. 2008

Llibres i més llibres

Quina sorpresa més bona em vaig emportar l'altre dia! Va venir un col·lega a casa, abans de marxar cap a la feina i em va deixar 4 llibres, per a què no m'avorreixi quan hagi acabat la entretinguda trilogia de Mirrodin dels llibres del Magic: El encuentro, que m'ha deixat un altre colega.

Els llibres són:

Fundación (Isaac Asimov)
Fundación e Imperio (Isaac Asimov)

El juego de ender (Orson Scott Card)
La voz de los muertos (Orson Scott Card)

Per als que els soni algun d'aquests exemplars fàcilment veurà com a la colecció que pertany hi falta el tercer llibre. Espero que si m'agraden no tingui massa feina per trobar-los! Almenys el de Fundación confio, si fa falta en un moment donat, a trobar-lo de préstec en alguna biblioteca. Vaja, acabo de llegir que realment Fundación son uns quants llibres més, espero que no suposi cap problema :)

Serà un plaer començar a llegir Asimov, com a clàssic del gènere i de lectura obligada que és (o vaja, com jo l'entenc), així que un dia d'aquests, sense avís previ, començaré a devorar-ne les pàgines. Espero saber frenar per a tenir temps de notar-ne el regust, perquè es nota amb els bons llibres que sap greu quan s'acaben. I vaja, es nota també que tinc uns amics que no me'ls mereixo!

14 d’abr. 2008

Cashback


Agradable sorpresa la que em vaig emportar ahir amb aquesta pel·lícula. Com a nota introductòria podria dir que és una història d'amors i desamors d'un estudiant que un dia ho deixa amb la seva xicota i comença a tenir insomni d'una manera exagerada, i finalment decideix aprofitar aquest temps de no dormir per a altres coses... i fins aquí es pot llegir.

La història en el seu conjunt està narrada amb un cert to literari, utilitzant la veu en off del propi protagonista, i progressivament al llarg del film va adquirint una perspectiva onírica i fins i tot lírica, amb una banda sonora a joc força ben triada. Està clar que onírica només pel fet que ningú pot estar-se setmanes sense dormir i estar com si tal cosa. Fins i tot hi abunden tocs d'humor, alguns més encertats que altres, els quals generalment no son un insult a l'espectador, com d'altra banda ens té malacostumats el cinema hollywoodià dels últims anys (i prefereixo no posar exemples).

Pel que fa als personatges, no m'ha resultat massa convincent el protagonista de la història, Sean Biggerstaff, potser per poc expressiu. La resta de personatges no destaquen especialment, bé potser si la ex-nòvia del protagonista Ben Willis, la guapíssima Michelle Ryan, però no pel seu paper al film, està clar. D'altra banda, en els protagonistes en conjunt es veu un grup desmarcat dels tòpics amb alguns elements força caricaturitzats, com ara el cap ambiciós que es dedica a fer discursos o els bromistes que fan qualsevol bestiesa per distreure's, i no desentona gaire amb el to general del film.

Així doncs, en general em va deixar un bon gust de boca, i amb ganes de tornar-la a veure d'aquí un temps, ja que per a mi hi ha seqüències de la pel·lícula que mereixen ser vistos altre cop.

2 d’abr. 2008

Los Mitos de Cthulhu

Bon llibre de caire antològic d'alguns dels contes que va escriure H.P. Lovecraft i una sèrie d'escriptors de ficció de la mateixa època amb qui va mantenir correspondència.

Les històries son de molt diversa mida i per a tots els gustos, i al llibre estan estructurades posant en primer lloc aquelles que van donar orígen als mites, abans de la participació de Lovecraft en tot aquest món literari. El següent evidentment intercalant històries de Lovecraft enmig de les d'altres autors; algunes evidentment sorgides de l'amistat entre ells i amb les mateixes referències; i un últim, en què es veu la decadència d'aquestes històries després de la desaparició d'aquest. Un conjunt molt divers on sobretot a partir de la meitat del llibre es fan moltes referències comunes, com al llibre Necronomicon, i a una sèrie de deïtats, anomenats Déus Primordials, els quals podrien tenir el món sota el seu domini i si no ho fan és perquè realment la humanitat no els suposa tal desafiament.

Personalment m'han cridat l'atenció històries com la del Wendingo, que per l'escenari que planteja i el desenvolupament de la història em va semblar que estava en un episodi d'expediente X, ja que l'aura de misteri dels boscos i llacs de nordamèrica, la barreja de llegendes i fets sobrenaturals m'ha recordat molt als memorables episodis de la sèrie. També altres històries molt ben fetes, com "En la noche de los tiempos", de Lovecraft, en què s'introdueix directament el lector en un món on la humanitat és només un esglaó més a la història del planeta i "Reliquia de un mundo olvidado", on una mòmia molt particular posa al descobert un culte molt antic.

Tots els relats son dignes de comentar; i dins la diversitat de les històries hi abunden els contes mitològics i molts cultes i creences ancestrals. Amb històries com "La sombra sobre Innsmouth", de H.P. Lovecraft, "La estirpe de la cripta" o "Las ratas del cementerio" hi trobem dels contes més foscos del llibre. Aquesta última és la història més fosca, crua i breu de tot el conjunt. I un apunt: "La sombra sobre Innsmouth" és la història en què es va basar la productora catalana Fantastic Factory per a fer la pel·lícula "Dagon: La secta del mar", amb una part final força diferent.

En resum, una manera d'introduïr-se en un dels referents del cinema fantàstic i les històries de misteri dels nostres temps. Jo per la meva banda, m'apunto com a pendent llegir el conte de "La llamada de Cthulhu" de H.P. Lovecraft que, curiosament, no hi és en aquest llibre.

Llibre: Los Mitos de Cthulhu (H.P. Lovecraft y otros). ed: Alianza editorial.